INAUGURACIÓ TEMPORADA BSO Andris Nelsons-Jonas Kaufmann i Kristine Opolais

BSO 27/09/2014 Jonas Kaufmann, Kristine Opolais i Andris Nelssons. Foto Chris Lee a The ARts Fuse

BSO 27/09/2014 Jonas Kaufmann, Kristine Opolais i Andris Nelssons. Foto Chris Lee a The Arts Fuse

Avui us porto la part vocal del concert inaugural de la temporada 2014/2015 de la prestigiosa Boston Symphony Orchestra, concert que suposava la presentació del seu nou director titular del letó Andris Nelsons.

Nelsons ha triat un programa quasi íntegrament operístic, quelcom que no deixa de ser sorprenent en una formació de tanta tradició simfònica. És clar que per fer-ho ha comptat amb Jonas Kaufmann, el tenor del moment, i amb la seva pròpia esposa, la soprano Kristine Opolais, Ambdós cantants van revolucionà les feromones operístiques del públic, com bé recordareu, a la Manon Lescaut de fa pocs mesos a la ROH. Continua llegint

TOT A PUNT PER LA SEGONA EDICIÓ DEL LIFE VICTÒRIA

LIFE2014 mail

Torna el Lied Festival Victoria de los Ángeles

Torna el LIFE Victòria a Barcelona. Després de l’èxit de la 1a edició, el miracle ha tornat a produir-se amb l’augment dels agents implicats i tindrà lloc del 3 al 11 d’octubre. Un festival necessari per a Barcelona, de nivell europeu, amb diverses disciplines i dedicat íntegrament al Lied com existeix jaen ciutats com Oxford, Leeds, Heilderberg o Schwarzenberg. I tot en honor de la que va ser la gran defensora d’aquest gènere al nostre país: Victòria de los Ángeles.

Aquest any el leitmotiv és “Els estats de l’ànima”. La motivació i gairebé obligació d’escollir aquesta temàtica es deu a la situació actual de la nostra societat i el paper que juga la cultura en ella. Continua llegint

EL CONCERT D’ANNA NETREBKO AL PALAU, QUASI TOT CANVIA

Yusif Eyvazov i Anna Netrebko

Yusif Eyvazov i Anna Netrebko

L’amiga Marga em va fer notar els canvis soferts en el concert que Anna Netrebko farà el proper 17 de desembre de 2014 en el Palau de la Música Catalana.

Com recordareu el passat 16 de maig la soprano de sopranos, és a dir la Netrebko (amb l’article preceptiu que la situa en el lloc de preferència que li pertoca) va cancel·lar el concert que havia de fer al Palau acompanyada per l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu sota la direcció de Marco Armiliato i amb la participació del tenor Riccardo Massi, que si recordeu no va tenir una gran actuació el passat mes de març al Liceu, en aquell ball de Cavaradossis que van desestabilitzar les Tosques que es representaven al teatre de les Rambles, ho recordem? Continua llegint

SWEENEY TODD AMB BRYN TERFEL i EMMA THOMPSON Nova York 2014 (vídeo)


El mes de març d’aquest any van tenir lloc dins del marc de la temporada 2013/2014 de la New York Philharmonic Orchestra, 5 representacions del Sweeney Todd de Stephen Sondheim.

És habitual en les darreres temporades de l’orquestra novaiorquesa que incorpori en la programació musicals, si bé l’obra de Sondheim és clarament una òpera moderna que figura cada vegada més en algunes temporades de teatres lírics, i si per posar-se en la pell del temible Todd es pot comptar amb el baix-baríton gal·lès Bryn Terfel no és d’estranyar que una orquestra del prestigi de la de Nova York, i amb el seu director titular al capdavant la programi, de fet ja estava previst que ho fes l’any 2000 al costat de Patty Lupone, però al final no ho va fer, ara sí i també envoltant-se d’un equip potent i sobretot d’una co-protagonista a la seva alçada, la gran actriu Emma Thompson, que encara que quasi ningú l’associa al teatre musical, té unes possibilitats extraordinàries de fer-se, com és el cas, amb la reina de la nit. Continua llegint

ROMÉO ET JULIETTE DE BERLIOZ: CREBASSA-FANALE-ESPOSITO-ONF,GATTI (Vídeo)

La temporada 2014/2015 de l’Orchestre national de France es va inaugurar la setmana passada amb una de les obres cabdals d’Hector Berlioz, la simfonia dramàtica Roméo et Juliette,

Si les obres de Berlioz encara a hores d’ara es programen escadusserament en la majoria de  sales de concert i teatres d’òpera (no és un compositor gaires estimat), aquesta obra en particular, una obra mestra absoluta del seu catàleg, és incomprensible com no ha esdevingut tant o més popular com la simfonia fantàstica. És enormement bella, però potser perquè també és enormement difícil i requereix un ampli desplegament orquestral i coral, a part  Continua llegint

UN CONCERT D’ÒPERA AMB DAMRAU, BECZALA i TESTÉ AL CONCERTGEBOUW

Damrau_Beczala_Teste

Avui us deixo un concert d’òpera amb la soprano alemanya Diana Damrau, el tenor polonès Piotr Beczala i el baix-baríton francès Nicolas Testé, acompanyats per la Noord Nederlands Orkest sota la direcció de Pavel Baleff.

Repertori popular, òpera italiana a la primera part i francesa en la segona, fragments molt adients a la vocalitat dels tres cantants i que us deixo escoltar els fragments vocals, i si us agrada i el voleu baixar, el tindreu sencer, també amb els fragments orquestrals. Continua llegint

PALAU 100: ANNE-SOPHIE MUTTER AMB LA ONE

Amb un Palau ple a vessar es va inaugurar ahir la temporada 2014/2015 del cicle Palau 100, si bé com ja vaig recordar-vos abans d’ahir, la temporada va començar amb el concert de la Staatskapelle de Berlín i Barenboim al juliol, però sembla que a Barcelona s’estigui posant de moda inaugurar dues vegades, la real que és i serà sempre el primer concert, per això és diu inauguració, i després l’altre, que si en el Liceu no serà fins el 14 d’octubre amb la primera representació de la nova producció de La Traviata, quan ja farà més d’un més que el teatre s’ha posat a treballar a ple rendiment amb Il barbiere di Siviglia, en el cas del Palau 100 va ser amb aquest concert que va reunir la Orquesta Nacional de España, sota la direcció del mestre peruà Miguel Harth-Bedoya, i amb Anne.Sophie Mutter, l’eminent violinista alemanya com a reclam luxós i amb glamur. Continua llegint

Anne-Sophie Mutter al Palau

Avui es repren, més que inaugura, la temporada 2014/2015 de Palau 100, ja que com recordareu els habituals del blog , ek passat 7 de juliol va tenir lloc la veritable inauguració, ja que va ser el primer concert, amb la visita estel·lar ar de la Staatskapelle de Dresden i Daniel Barenboim interpretant Richard Strauss, si voleu recordar-ho podeu prémer AQUÍ per recuperar l’apunt.

La represa no és menys estel·lar, ja que al costat de l’Orquestra Nacional de España sota la direcció de Miguel Harth-Bedoya, tindrem l’oportunitat de veure a la gran violinista alemanya Anne-Sophie Mutter interpretant un dels concerts més espectaculars, populars i estimats del repertori per a violí, el de Max Bruch. Continua llegint

SONDRA RADVANOVSKY MILLOR CANTANT DE LA TEMPORADA 13/14 SEGONS ELS LICEISTES DE 4at i 5è


Com sabeu els que fa temps que seguiu el blog, l’Associació Liceistes de 4at i 5è pis, concedeix anualment un premi al millor cantant de la temporada. Tots els guardonats en edicions anteriors estan representats amb una fotografia de la seva actuació al Liceu per la que van rebre justament el premi. les podeu veure en els passadissos del quart i cinquè pis del Gran Teatre, a la banda esquerra mirant l’escenari.
És un guardó fruit de la votació dels associats i que adquireix especial rellevància quan es pot fer entrega personal al cantant votat, sempre i quan aquest torni en temporades successives. Tot i no ser un guardó vistós, la immensa majoria dels cantants han fet sempre gala d’una gran satisfacció al rebre’l.

Aquest any l’opció més votada ha estat Sondra Radvanovsky per la seva espectacular Tosca Continua llegint

BAYREUTH 2018, LOHENGRIN AMB ALAGNA I NETREBKO.

Netrebko Alagna

Anna Netrebho i Roberto Alagna a Manon, tot i que podria ser una escena del tercer acte del Lohengrin, no?

Roberto Alagna ha declarat en el diari vienès Kurier que l’any 2018 farà el seu primer rol wagnerià, Lohengrin, i que ho farà al Festival de Bayreuth, al costat d’una altre debutant wagneriana, Anna Netrebko, i dirigits per Christian Thielemann. SORPRESA MAJÚSCULA!

Fins ara coneixíem que Netrebko seria la Elsa de la nova producció de Lohengrin que tindrà com a director musical a l’únic estel mediàtic que fins ara es permetia el festival, el berlinès Thielemann o el que és el mateixel paradigma de la direcció wagneriana dels nostres dies, i semblava que aquest estava temptant al tenor polonès Piotr Beczala, una opció bastant interessant, sobretot coneixent l’evolució que ha fet en els darrers anys, molt similar a molts altres tenors que han acabat en el repertori wagnerià provinents del repertori mozartià evolucionat a rols de més pes vocal.

D’aquesta proposta potser per a molts sorprenent i amb un punt de risc i per què no?, sensata renovació hem passat a una proposta d’esclat mediàtic d’abast imprevisible i que sembla buscar la plena ocupació a més de quatre anys vista, tot i el risc que suposa qualsevol projecte amb el simpàtic, carismàtic i durant molts anys excel·lent tenor, Roberto Alagna. Continua llegint

Cristina Scheppelmann i Joan Matabosch

La coincidències, que no existeixen, han fet que Alejandro Martínez a Codalario publiqués una entrevista molt interessant a Joan Matabosch i a Una tarda a l’òpera el magazine que dirigeix Jaume Radigales, va emetre ahir diumenge 21 de setembre, la presentació de la nova directora artística del Liceu, la alemanya Cristina Scheppelmann.

M’ha semblat molt interessant portar-vos les dues presentacions, i si voleu fem una posada en comú del que ens semblen les dues entrevistes.

Perdoneu-me, però jo no he pogut fer els deures, ahir diumenge va ser un dia una mica mogudet i només vaig tenir temps de llegir-ho, escoltar.ho i penjar-vos els dos formats.

Espero que ens sigui útil, ambdós diuen coses interessants, a en Joan ja el coneixem, a ella encara no.

Aquí ho teniu: Continua llegint

LICEU: CAL REESTRUCTURAR LES ZONES I CATEGORIES

planol_sala_cat

Aquest plànol que encapçala l’apunt és l’oficial que es pot veure en la pàgina web del Liceu i que distribueix les zones i tarifes vigents a dia d’avui.

Ara no vull debatre les tarifes, segurament un tema que ens ocuparà apunts futurs si allò que paguem no es correspon amb el que ens ofereixen, comparant el Liceu amb altre teatres de igual o superior categoria, i ja lleugerament apuntat en els darrers apunts dedicats a les dues primeres funcions de Il barbiere di Siviglia que he comentat. Avui vull parlar de les zones.

Abans d’ahir divendres vaig assistir com sabeu, a la representació del segon repartiment de l’òpera de Rossini. Us explico els antecedents.: Continua llegint

LICEU: IL BARBIERE DI SIVIGLIA i 2

Il Barbieri di Siviglia, finale primo, producció de Joan Font (Comediants) foto  ® Antoni Bofill gentilesa Premsa Liceu

Il barbiere di Siviglia, finale primo, producció de Joan Font (Comediants) foto ® Antoni Bofill gentilesa Premsa Liceu

Ahir va tenir lloc la quarta representació de les vuit previstes aquesta temporada, i primera del segon repartiment, de Il barbiere di Siviglia al Gran Teatre del Liceu.

M’interessava aquest segon repartiment, sobretot després del desencís de diumenge passat, ja que estava convençut que aquest segon cast seria millor en el seu conjunt. En realitat no ho és, és un bon segon cast per a unes funcions populars, però en cap cas un cast alternatiu  amb una tarifa de preus de cast de luxe, però com que el primer ja no ho era, aquest segon quasi el supera, si bé aquest no era repte gaire difícil.

El primer que cal dir, i ja no hauria de ser novetat, és que l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu va millorar notablement respecte a la primera funció. Sense aconseguir la transparència i la guspira rossiniana necessària, al menys va sonar més homogènia i més curosa. Giuseppe Finzi la sotmet a unes dinàmiques molt vives i a un so excessiu que va perjudicar principalment al tenor de veu quasi de teatre de Liliput, però en el seu conjunt i fins i tot en el compromès concertant del Finale primo, ahir l’orquestra va tenir una bona nit, si aconseguissin millorar la bellesa del so d’alguns solistes, m’hagués atrevit a dir que l’orquestra ahir va tenir una molt bona nit. Continua llegint

JONAS KAUFMANN: You Mean The World to Me

Kaufmann You Mean The World to MeDesprés de dos treballs discogràfics tan importants com el disc dedicat a Wagner i el Winterreise de Schubert (no considero el dedicat a Verdi ja que no em va satisfer gaire), ara Jonas Kaufmann presenta un treball dedicat a l’opereta, el teatre musical i el cinema alemany de principis del segle XX, amb una única incursió al terreny operístic en el penúltim track, on juntament amb la soprano Julia Kleiter, que també l’acompanya en altres dues obres, canta el meravellós duet de Die Tote Stadt, “Glück, das mir verblieb”.

Són 17 tracks amb obres de Lehár, Tauber, Stolz, Kálmán, Heymann, May, Abraham, Benatzky, Spoliansky, Künneke i l’esmentat Korngold, amb un especial èmfasi en les obres de Franz Lehár del que ens ofereix fragments de Paganini, Das Land des Lächelns, Frasquita i Giuditta. Continua llegint

ALESSANDRO DE HANDEL (Lezhneva-Idrisova-Cencic-Sabata-Sancho-Khoroshev;Petrou) vídeo

L’enorme rivalitat i popularitat de les dues grans dives barroques Faustina Bordoni i Francesca Cuzzoni, van fer que Handel distribuís mili-mètricament les intervencions de ambdues sopranos en la seva nova òpera estrenada el 5 de maig de 1726 al King’s Theatre de Londres, Alessandro, amb llibret de Paolo Rolli, basat en l’obra “La superbia d’Alessandro” de Ortensio Mauro.

Durant els anys de composició i l’estrena d’aquesta nova òpera, els teatres londinencs no passaven per una bona època i el públic no acabava els acabava d’omplir, per això la Royal Academy of Music que va ser qui va fer l’encàrrec a Handel, va tenir la brillant idea de contractar a les dues grans dives per atraure al públic, alhora que també van contractar per interpretar el rol d’Alessandro al famós castrat, Francesco Bernardi, més conegut com a Senesino. La contractació dels tres fenomenals cantants suposava una inversió enorme degut als seus elevadíssims honoraris, però la Royal Academy estava convençuda que amb l’assistència en massa del públic londinenc a la nova estrena, la inversió acabaria sent rendible com efectivament va ser.

Bordoni i Cuzzoni no havien cantat mai juntes en una òpera del gran compositor i per això aquest no va estalviar esforços per distribuir el protagonisme de les dues grans cantants, fent veritables filigranes, fins i tot inicien les seves intervencions amb un duet, per no ser protagonista una abans que l’altra. Continua llegint

SALZBURG 2014: LIEDERABEND AMB CHISTIAN GERHAHER I GEROLD HUBER

Encara recuperant magnífiques vetllades que ens ha deixat aquest estiu del 2014, avui us porto un des liederabend més esperats dels programats en el Festival de Salzburg del 2014, que comptaven amb noms tan rellevants com Anna Prohaska amb Eric Schneider, Thomas Hampson ambWolfram Rieger,  Anja Harteros amb Wolfram Rieger, Oliver Widmer und Freunden, Piotr Beczala amb Kristin Okerlund i Diana Damrau amb Xavier de Maistre. Però el que va tenir lloc el passat 5 d’agost tenia com a protagonista al baríton Christian Gerhaher, per el que sabeu que sento una especial predilecció, acompanyat per el pianista Gerold Huber, que sota el dominador de poemes de Goethe, van interpretar obres de Franz Schubert i Wolfgang Rihm, un maridatge aparentment discutible ja que Rihm és un compositor de l’actualitat i Goethe no sembla prou nexe d’unió per anar intercalant blocs de l’un i l’altre, però la sensibilitat dels dos intèrprets ho va fer possible.

La flexibilitat tècnica i expressiva de Gerhaher va permetre que l’alternança només fos una anècdota, ja que el joc expressiu, la naturalitat i claredat de l’emissió quasi fan perfectament assumible el radical contrast.

L’emissió i dicció claríssima fan especialment fàcil l’escoltada. Us he enllaçat TOTS els lieds amb el seu text original, que en alguns casos ja ho veureu que tenen traduccions en diversos idiomes disponibles, tan sols heu de prémer sobre cada títol del programa per anar al text, que us ajudarà a fruir de les versions molts més intensament. Lamento no haver trobat, o sabut fer-ho, el text de Harzreise im Winter (Österreichische Erstaufführung) de Rihn, que s’interpreta a la segona part Continua llegint

NÚRIA RIAL A LA GALA INAUGURAL DE LA NDR SINFONIE ORCHESTER 2014/2015

Nuria Rial

La NDR Sinfonie Orchester d’Hamburg va inaugurar aquest cap de setmana passat la temporada 2014/2015 amb un concert vocal que van titulat Italianische Nacht, i que sota la direcció de Thomas Hengelbrock va reunir a la primera part a la soprano catalana Núria Rial, en un bloc titulat Les estacions de l’amor (Jahreszeiten der Liebe), a on la soprano manresana i l’orquestra van oferir en alternança instrumental vocal, sense solució de continuïtat, obres de Vivaldi, Handel, Steffani, CacciniVinci i Dall’Abaco.

Jo us deixaré escoltar aquesta primera part, sense el parlat que el director va fer entre la primera obra de Vivaldi i i la de Handel, però la resta, tal i com va tenir lloc el divendres dia 12 de setembre a la Großer Saal del Laeiszhalle a Hamburg, amb aquest programa: Continua llegint

LICEU: IL BARBIERE DI SIVIGLIA 1 (inauguració de temporada)

Barbiere Liceu

Ahir va tenir lloc la inauguració de la temporada 2014/2015 del Gran Teatre del Liceu, encara que el teatre diu de manera absolutament absurda que la inauguració oficial de la temporada és el 14 d’octubre amb la primera funció de La Traviata, quelcom ridícul, ja que en tots els teatres del món la primera representació és la inauguració, una altra cosa deu ser la festeta per espònsors i mecenes, que potser deuen creure que el mes de setembre és massa aviat per inaugurar o que La Traviata sigui més idònia. Sense més comentaris.

Tornava finalment el capolavoro de Gioachino Rossini, Il bariere di Siviglia, absent masses anys de les temporades i per tant esperat per la legió de rossinians pacients que finalment hem tornat a veure el títol més popular del compositor de Pesaro en el cartellone de Les Rambles.

Inaugurar amb una òpera tan popular malgrat l’oblit esmentat amb un equip vocal discret és quasi com un avis per a navegants del que ens podria esperar en un futur on potser prevaldrà la popularitat de títols i les apostes poc arriscades i molt comercials, sense cantants de renom. Potser estar acostumats a repartiments no gaire llunyans que reunien a Joyce DiDonato amb Juan Diego Flórez o Silvia Tro Santafé amb Barry Banks, ha perjudicat en excés aquesta proposta modesta que jo qualificaria digne d’un torn popular, si més no quan aquests tenien el celebrat sentit primigeni que els va caracteritzar, és a dir cantants joves a la recerca d’oportunitats, projecció o consolidació, això sí, a un preu notòriament més popular que no pas la dels torns amb figures de relleu, ja que pagar 155 euros (butaca de platea) per el repartiment d’aquesta estrena em sembla abusiu i fora dels preus de mercat. Ara us intentaré explicar-ne els motius. Continua llegint

STAATSOPER DE VIENA, EL VÍDEO DE LA INAUGURACIÓ DE LA TEMPORADA 14/15: DER FLIEGENDE HOLLÄNDER

Viena ha inaugurat la temporada 2014/2015 amb Der Fliegende Holländer de Richard Wagner comptant amb el protagonisme de Bryn Terfel, quelcom que Bayreuth de manera incomprensible no ha pogut fer per ara, i seria bo que abans que l’eminent baix-Baríton gal·les no caigués en la decadència vocal inevitable, pogués debutar al turó verd, ja que és difícil trobar un millor holandès en l’actualitat, com seria bo, veient les nimietats que triomfen en el Ring actual, que pogués deixar constància del seu gran Wotan. Ho dic perquè a Bryn Terfel se li comencen a notar signes de fatiga vocal que encara no fan patir, ni són greus, ni especialment preocupants, però seria lamentable que a Bayreuth deixessin passar l’arròs, o encara pitjor que no aconseguissin convèncer al cantant per anar-hi a cantar, ni que fos en una única edició del Festival. Continua llegint

HOMENATGE A MAGDA OLIVERO: EL DEBUT AL MET 1975, TOSCA (àudio)

Magda Olivero

En motiu del traspàs de la insigne Magda Olivero i en l’apunt d’urgència que li vaig fer amb el debut liceista de la soprano italiana, Dandini ens va parlar del seu debut tardà al MET, quan la soprano ja tenia 65 anys, edat que no cal dir que moltes sopranos ja no canten.

Olivero va fer 3 funcions de Tosca la temporada 1974/1975, els dies 3,8 i 18 d’abril de 1975, i va tornar 4 anys més tard a col·laborar amb la companyia del MET, en 7 representacions de la mateixa òpera, en un tour que va fer el teatre novaiorquès a Cleveland, Boston, Atlanta, Memphis, Dallas, Minneapolis i Detroit, entre el 18 d’abril i el 24 de maig de 1979, tenint com a Cavaradossi a Luciano PavarottiVasile Moldoveanu, mentre que com a Scarpia s’alternaven Peter Glossop i Cornell MacNeil.

En qualsevol cas avui no us porto aquestes darreres representacions sinó del debut de l’any 1975, que prové d’una gravació privada, de so molt acceptable i que reflecteix el que va succeir en aquella nit històrica que els novaiorquesos es van entregar a Olivero des de l’espectacular rebuda fins al final, veritablement emocionant. Continua llegint