BAYREUTH 2014: SIEGFRIED

No ha estat una sorpresa, l’antecedent de l’any passat no feia presagiar que aquest any les coses anessin millor tot i que sempre tot és susceptible de millora, però després d’escoltar aquest Siegfried representat ahir a Bayreuth és ineludible començar a pensar en un canvi de rumb del famós festival, si no és que els seus directius en una irresponsable tossuderia, volen mantenir si o si aquesta política de contractar cantants mediocres, molt mediocres, insuficients o dolents, per fer rols destinats a cantants excepcionals, encara que tingui com a conseqüència no esgotar les entrades i pe rtant començar a fer trontollar els números del compte de resultats, quelcom fins ara insòlit. Continua llegint

EL VÍDEO DE L’ORFEO DE MONTEVERDI (Gerhahaer-Virovlansky-Bonitatibus-Brower;Bösch-Bolton)

Avui descansem del festival wagnerià ja que ahir no hi va haver transmissió des de Bayreuth, per complementar l’apunt del 22 de juliol dedicat a L’Orfeo de Monteverdi, amb el vídeo gravat al Prinzregententheater (quasi la rèplica del Festspielhaus de Bayreuth) de la capital bavaresa, el diumenge 27 de juliol.

Res a afegir respecte al que ja vaig dir-vos en l’apunt de l’àudio , si bé com és obvi ara es reforça amb la imaginativa producció teatral deguda a David Bösch i que ens inicia l’òpera en un ambient “happy flowers” d’una comunitat hippie en l’escena del casament d’Orfeo amb Euridice per tornar-se molt més ombrívol i fins i tot pessimista a partir de l’anunci de la mort d’Euridice, amb un final “lleugerament” tergiversat que manté el retrobament dels dos amants, però no pas al cel sinó a la tomba, quelcom certament més lògic si bé radicalment diferent al llibret original.

Sensacional la interpretació vocal i teatral de Christian Gerhaher, com diu el text!

Les fotografies de la producció potser poden fer creure que la proposta és molt més radical del que acaba sent, ja que m’ha semblat molt respectuosa i fidel.

Estic segur que avui tornaré a fer feliços a molts infernemlandaires. Continua llegint

BAYREUTH 2014: DIE WALKÜRE

L’apunt d’avui no por reflectir la meva opinió com els altres tres dedicats al Festival de Bayreuth del 2014, ja que vaig escoltar Die Walküre a betzagades i com que posar-me a escoltar aquesta òpera a mitjanit, tenint que anar a treballar l’endemà, em sembla una temeritat, us deixaré un tast del que m’ha semblat el que he escoltat.

El gran triomfador de la vetllada és Petrenko que es creix amb una direcció molt vigorosa, lleugera però no per això relaxada, ja que el discurs es tens i mai decau, m’agrada molt aquesta manera d’entendre el Ring, si bé estem a les antípodes del meu referent, cosa que no vol dir que accepti altres punts de vista.

L’orquestra respon de manera exemplar i tot i que hi han hagut alguns desajusts, no crec que siguin totalment censurables a la direcció. Continua llegint

BAYREUTH 2014: DAS RHEINGOLD

Ahir varem iniciar l’apassionant vivència del Ring bayreuthià que malgrat les quasi inevitables decepcions que any rere any suposen  alguns aspectes vocals, ens congrega al costat de la ràdio com fa dècades (en això sembla que no han passat els anys).

La ràdio no ens permet gaudir d’una part important de la representació, però en canvi ens concentra tota l’atenció en els aspectes musicals i vocals, potser per això som tan intransigents en aspectes que distrets en les peripècies escèniques ens passarien per alt. El cas és que amb un so espectacular que hauria de fer avergonyir a més d¡un enginyer de so de les emissores locals, la perfecció sonora de les retransmissions ens permet gaudir detalls orquestral i vocals d’una esplèndida nitidesa.

Kirill Petrenko em va sorprendre i a estones entusiasmar en l’edició del 2013 i aquest any ha començat de manera espectacular en el pròleg, amb una resposta extraordinària d’una orquestra en estat de gràcia, seguint fil per randa, amb alguna distracció, les indicacions bastant alleugerides allà on estem acostumats a certa pompa, però sense deixar de banda l’èpica, el lirisme o la brutalitat que de tot hi ha en aquest compendi del que ens espera en les tres properes jornades. Continua llegint

BAYREUTH 2014: DER FLIEGENDE HOLLÄNDER

El moment convuls que està passant Bayreuth, amb tot el que vaig comentar ahir i amb la renuncia d’Eva Wagner Pasquier a co dirigir el Festival amb la seva germana Katharina, que ara queda com a única directora, sembla haver esperonat a Christian Thielemann signant una de les direccions més electritzants, dramàtiques i plenes de tensió que jo recordo en aquesta òpera. El director berlinès sap perfectament que en ell recau bona part del prestigi del gran Bayreuth, del Bayreuth històric que garanteix una excepcionalitat difícil de trobar en altres escenaris del món, i per tant la suma d’orquestra i cor del Festival, amb un excepcional director com ell, té com a resultat una representació carregada d’emoció i d’un esclat eufòric de veritat al final de la representació, protestes a Jan Philipp Gloger i el seu equip, a banda.

Thielemann aposta fort i fa allò que tant m’agrada, una versió personal, creativa, arriscada, que quasi et deixa sense alè, dramàtica i teatral. Hi ha molta passió en aquesta direcció i una tensió que mai decau i que es desborda en un tercer acte que posa als cantants al límit.

L’equip vocal d’aquesta representació no està a l’alçada del geni directorial, però el segueix amb devoció i convenciment i la veritat és que tots se’n surten prou bé, i aguanten ferms la tensió. Continua llegint

CARLO BERGONZI (13 de juliol de 1924 – 26 de juliol de 2014)

Carlo-Bergonzi2

La notícia de la mort de Carlo Bergonzi tot i saber que estava molt malalt no deixa de colpir i significar una pèrdua molt gran per a tots els que estimem l’òpera i sobretot els cantants que amb el seu immens mestratge ens han deixat un model on aprendre a escoltar i òbviament un model per a tots els que tenint una veu es volen dedicar, com ell, a fer-nos feliços cantant.

Bergonzi jugava amb el handicap d’una veu (per a mi) poc seductora, i quan això passa i el cantant és intel·ligent com ho era ell, acostuma a /donar-nos fruits d’alta vàlua. Carlo Bergonzi guanyava i seguirà guanyant a l’audiència per l’acurat sentit musical, per la perfecta adequació estilística, per l’elegància en el fraseig i l’emissió, per la bona utilització de la tècnica  al servei de l’expressivitat. Mai va ser un cantant fred i distant, i no tenint gaires dots com a actor, va treballar en canvi aspectes expressius vocals que van permetre que el seu cant fos molt expressiu, preservant sempre una línia musical pura i allunyada d’efectes melodramàtics i veristes que enlletgissin l’essència dels múltiples rols i estils als que va fer front, arribant fins i tot a interpretar en versió de concert l’Otello verdià al Carnegie Hall l’any 1990. La seva veu originàriament de baríton, no era pròpiament heroica, però en canvi va saber dotar als seus personatges dels matisos  i particularitats per vorejar l’excel·lència o assolir-la definitivament. Continua llegint

BAYREUTH 2014: TANNHÄUSER

Tot i que la perfecció no existeix hom vol creure que errades tècniques com l’ocorreguda ahir en la inauguració del Festival de Bayreuth 2014 són impròpies d’un país com Alemanya i d’un festival com aquest, on hi ha coses que suposem o suposàvem que mai podrien succeir.

Parlo de la interrupció més famosa possiblement de la història recent del festival, quan tot just feia una mica més de 20 minuts que s’havia iniciat el primer acte i que va trigar aproximadament una hora a solucionar un problema tècnic de l’escenari. Insòlit en qualsevol cas, però més en una producció que és el quart any que es representa tot i que aquest any Sebastian Baumgarten havia promès algunes “millores” a la producció que en els darrers anys ha suscitat de manera més unànime crítiques molt adverses.

Un fet com aquest deu desestabilitzar per força a tota la companyia, que un cop re iniciat el primer acte sencer, sense la repetició de l’obertura, va denotar una certa manca d’estabilitat en alguns cantants, especialment el protagonista, el tenor Torsten Kerl al que semblava que li costava mantenir l’afinació d’algunes notes. Continua llegint

LA DARRERA TRIA DE LA TEMPORADA: TRÄUME DE RICHARD WAGNER

Richard-Wagner

Avui, dia 25 de juliol s’inaugura el Festival de Bayreuth i m’ha semblat oportú que la darrera tria operística de la temporada fos wagneriana, i per tant res millor que anar a buscar en els Wesendonck-Lieder i més concretament en el cinquè dels meravellosos lied, Träume, per fer la proposta de la darrera tria de la temporada, escollint entre les 10 propostes que avui us ofereixo.

Ja us aviso que he intentat que les 10 propostes no fossin de cantants que ja hagin aparegut en tries anteriors, i per tant desitjaria que malgrat que no trobéssiu la vostra versió referencial, intentéssiu triar les tres que us hagin agradat més d’aquestes 10, jo us agrairé i el resultat de la proposta serà més interessant. Continua llegint

PROMS 2014: EL CONCERT INAUGURAL AMB THE KINGDOM D’EDWARD ELGAR (vídeo)

Edward Elgar va voler fer una trilogia que d’alguna manera fos la resposta cristiana a la tetralogia wagneriana. Aquesta trilogia que no va poder culminar, tenia com a objectiu la fundació de l’església cristiana a través de la vida dels apòstols, éssers ordinaris en mig de vivències extraordinàries i el posterior ensenyament con a missió i l’establiment final de l’església. Potser la visita d’Elgar al festival de Bayreuth de 1902 va fer cristal·litzar una idea que el perseguia des de feia temps.

Les tres obres que havien de formar part de la trilogia són: The Apostles, The Kingdom i The Last Judgement (el Judici final), que mai es va arribar a escriure.

The Kingdom es fonamenta en els primers capítols dels Fets dels Apòstols, tenint com a eix central la Pentecosta. L’obra de gran preeminència coral, com tots els grans oratoris escrits per Elgar, presenta un caràcter menys dramàtic i més contemplatiu i meditatiu, una obra que sembla poc adient per inaugurar un cicle com els PROMS, però que té en qualsevol cas passatges sumptuosos i altres tan deliciosos com l’ària de Maria “The Sun Goeth Down”, acompanyada per el primer violí. Continua llegint

LA PRESIDÈNCIA DE L’ORFEÓ EN JOC: MARIONA CARULLA vs PAU DURAN

orfeó català

Demà dijous tindran lloc les eleccions a la presidència de l’Orfeó Català i en la que es presenten dues úniques llistes, encapçalades per l’aspirant, el senyor Pau Duran, antic tresorer de l’associació Orfeó Català en l’època Millet (m’estalvio el tractament senyorial) i la senyora Mariona Carulla, l’actual Presidenta i en la mateixa època que el senyor Duran era tresorer ella ostentava els càrrecs de vicepresident de l’associació, també de la fundació i finalment del consorci del Palau de la Música.

Només per això, crec que ambdós candidats no s’haurien de presentar, és més, penso que els haguessin hagut de incapacitar per fer-ho.

De tot l’afer Palau encara estem pendents d’un judici que cada vegada estic més convençut que serà una pura rutina del que no acabarem per esbrinar res de nou, del molt que hi deu haver amagat sota l’estora i del qual bona part del món polític català té ganes que es faci creu i ratlla i respirar amb més o menys lleugeresa. Continua llegint

CHRISTIAN GERHAHER ÉS ORFEO A MUNICH

Una de les produccions del Festival d’Estiu de la Staatsoper de Munich és L’Orfeo de Claudio Monteverdi, sota la direcció musical de Ivor Bolton i la producció de David Bösch. Malauradament no disposo del vídeo però si que us puc oferir l’àudio de la retransmissió de B4-Klassik.

Ja sabeu que jo no sóc gaire del Moteverdi operístic, però per sobre de les meves predileccions, fílies i fòbies he cregut que aquesta transmissió podia ser interessant per a molts de vosaltres, sobretot tenint en compte que el rol protagonista corre a càrrec d’un dels barítons més interessants de l’actualitat, l’alemany Christian Gerhaher (Straubing 1969).

Al costat del notabilíssim protagonista, amb una dicció i interpretació admirable, hi trobem cantants tan sòlids com Anna Bonitatibus, Angela Brower i el jove tenor Mauro Peter, que ja ens ha visitat IFL en dues ocasions de manera estel·lar.

A mi el que m’ha engrescat més, a part de Gerhaher ha estat la direcció enèrgica i vital del de Ivor Bolton, al capdavant d’una selecció de músics de l’orquestra de la Staatsoper, que talment sembla una prestigiosa formació de caràcter històric. Continua llegint

VERBIER 2014: MARTHA ARGERICH INTERPRETA EL PRIMER CONCERT DE TXAIKOVSKI (vídeo)

Martha Argerich3 Sent tan bona com és, Martha Argerich no ha protagonitzat gaires apunts a IFL, i avui que tinc l’oportunitat us la porto en un dels concerts més estimats i celebrats de la història pianística, el primer concert de Piotr Íllitx Txaikovski tal i com el va interpretar el divendres 18 de juliol, al Festival suís de Verbier acompanyada per l’orquestra del Festival sota la direcció de Charles Dutoit, qui durant el període de 1969 a 1973 va ser el seu marit. Martha Argerich serà protagonista a la propera temporada barcelonina, recordeu que especialment brillant en l’aspecte pianístic, de dos concerts, un per a Palau 100, amb el violinista Guidon Kremer i la Camerata Bàltica on per seprat oferira el concert per a piano de Haydn i conjuntament amb Kremer el concert per a violí i piano de Mozart, aquest concert es celebrarà el  16 d’octubre d’aquest any 2014. El concert de Ibercàmera, també  al Palau d ela Música Catalana, es celebrarà  el 6 de maig i oferirà, acompanyada e l’orquestra Da Camera, el concert per a piano i orquestra núm 1 de Dmitiri Xostakóvitx. Continua llegint

SALZBURG 2014: LA INAUGURACIÓ AMB DIE SCHÖPFUNG DE HAYDN (Tilling,Padmore,Müller-Brachmann;Haitink)

*

Salzburg. Fotografia IFL

Salzburg. Fotografia IFL

Del 18 de juliol al 31 d’agost tindrà lloc l’edició d’aquest any del Festival de Salzburg 2014. Les propostes són suculentes i variades, espero anar portant-les així que em vagin arribant a IFL per poder compartir-les amb tots vosaltres.

La inauguració va tenir lloc el divendres 18 amb una obra “austera” i de caire més espiritual que mundà, és clar que a Salzburg tot acaba sent ostentós i mundà, deixant de banda els mèrits artístics de les diferents propostes que acostumen a ser excel·lents.

Aquí us deixo l’àudio de la inauguració amb la sempre estimulat Creació de Haydn, sota la batuta de Bernard Haitink, que de mica en mica s’està acostant a aquell rècord preocupant de ser el director més veterà en actiu   (Àmsterdam 4 de març de 1929), al capdavant dels impressionants Cor i Orquestra de la Bayerischen Rundfunks, amb Camilla Tilling, Mark Padmore i  Hanno Müller-Brachmann com a solistes. Continua llegint

LA PRIMERA ARIADNE AUF NAXOS DE KARITA MATTILA (ROH 2014)

Karita Mattila (Ariadne) a la ROH Covent Garden 2014 Fotografia: Tristram Kenton per a The  Guardian

Karita Mattila (Ariadne) a la ROH Covent Garden 2014 Fotografia: Tristram Kenton

Feia bastant temps que no sabia res de Karita Mattila lla, tot i seguir cantant espaia molt més les seves actuacions i segons Opera Base aquest 2014 només ha cantat Jenufa a Helsinki durant els mesos de gener i febrer, aquesta Ariadne auf Naxos a Londres, que és el seu debut en el rol, i els mesos d’octubre i novembre altre vegada Jenufa però a Hamburg. Al 2015 cantarà Ariadne a Paris (gener/febrer) i els mesos d’abril i maig Siegliende a Houston. Possiblement hagi cantat i cantarà a més llocs, però és obvi que ha espaiat molt les seves actuacions i s’ho ha pensat molt abans de fer front a la Primadonna i a Ariadne en la genial obra de Strauss. Continua llegint

AIX-EN-PROVENCE 2014: WINTERREISE (Goerne-Hinterhäuser;Kentridge) vídeo

La proposta que avui us ofereixo, provinent del Festival d’Aix-en-Provence 2014 és interessant però no sé si necessària, ni molt menys si és reeixida.

El Festival provençal va aconseguir allò que semblava impossible, i és que el cicle de lied més emblemàtic i mític el cantés Matthias Goerne acompanyat del sensacional Markus Hinterhäuser al piano, fins aquí res anòmal i amb una “posada en escena” que donés suport al text poètic i musical. Goerne fins ara s’havia negat a qualsevol intent que li proposessin d’afegir a la veu i al piano, qualsevol altre intromissió, però després de veure l’obra de  William Kentridge, va acceptar la proposta del Festival deixant que un llenguatge visual “pertorbés” la intimitat del duo vocal i pianístic amb una creació d’aquest artista sud-africà. Continua llegint

MARIA STUARDA A LA ROH (DiDonato, Giannattasio, Jordi, Carpenter,Rose;de Billy)

Del 19 de desembre de 2014 fins al 8 de gener de 2015 en el Gran Teatre del Liceu tornarà una òpera estimada pel públic barceloní, Maria Stuarda de Gaetano Donizetti, amb la particularitat de que en el primer dels dos repartiments previstos, la protagonista serà la mezzosoprano Joyce DiDonato, com ja ho va ser al Metropolitan de Nova York i de la que podeu disposar el vídeo (Une concession à Cathie)  i com també ho és ara a la Royal Opera House Covent Garden de Londres, al costat de Carmen Giannattasio i Ismael Jordi.

Al Covent Garden la direcció musical és del vell conegut mestre Bertrand de Billy, que “violenta” tant el discurs musical que la versió em sembla mancada de l’alè romàntic que el belcanto donizettià ha de tenir i tots els cantants crec que en surten perjudicats. En aquest sentit al Liceu estarem més de sort amb el mestre Benini, una absoluta garantia en aquest repertori.

És ben curiós que la crítica anglesa hagi passat per alt totes les manipulacions en les transposicions que sofreix la partitura per tal que Joyce DiDonato es senti “còmode” en tots els passatges, suposant que el que canta la mezzosoprano nord-americana és la versió Malibran de la partitura, quan no ho és ni al MET, ni ara a la ROH, ni com suposo que tampoc ho serà al Liceu, és clar que al Liceu com que hi ha dos repartiments, i el segon el canta una soprano (Irina Lungu) potser escoltarem dues versions ben diferents, caldrà estar ben atents. Continua llegint

AIX-EN-PROVENCE 2014: ARIODANTE

Seguim en el festival més prestigiós de França, el de Aix-en-Provence, per assistir a una festassa händeliana d’aquelles que fan les delícies dels amants de la música del barroc, amb una de les òperes autènticament grans del extens opus creatiu de Georg Friedrich Händel.

La proposta reuneix a un elenc de cantants de primeríssim nivell sota les direccions de Andrea Marcon al capdavant de la Freiburger Barockorcheste i les English Voices, i el sempre sorprenent i perquè no dir-ho, desconcertant, Richard Jones en la part escènica.

És un banquet d’exquisides perles servit per un equip de cantants extraordinaris, començant per Sarah Connolly com a Ariodante i sobretot Patricia Petibon om a Ginevra, sí bé el malèfic Polinesso de la contralt italiana Sonia Prina no es rendeix davant de les seves companyes oferint una actuació sorprenent, també a l’hora de vestir el personatge d’un aparent pastor calvinista, corrupte i libidinós, seguint fil per randa les indicacions de Richard Jones, que situa l’acció en una família escocesa d’estrictes conviccions, lluny de l’opulència barroca del cavaller medieval narrat per Ariosto Continua llegint

AIX EN PROVENCE 2014: IL TURCO IN ITALIA

Olga Peretyatko a Il Turco in Italia a Aix-en-Provence (photo: Patrick Berger / ArtComArt)

Olga Peretyatko a Il Turco in Italia a Aix-en-Provence (photo: Patrick Berger / ArtComArt)

Avui arribem al Festival d’Aix-en-Provence espero que per a gaudir de Il Turco in Italia de Gioacchino Rossini en una nova producció coproduïda entre el Festival francès,  l’Opéra de Dijon, el Teatr Wielki – Opera Nacional Polaca i el Teatro Regio Torí.

Aquesta producció tenia 7 representacions previstes, els 4, 9, 11, 13, 15, 19 i 22 de juliol, les dues primeres no van poder efectuar-se, la primera per una vaga i la segona per la pluja, aquesta emesa per televisió havia de ser la tercera, la del dia 11, però va esdevenir la primera. Abans de començar la representació amb el mestre Minkowski al capdavant, els treballadors del festival llegeixen un comunicat reivindicatiu.

Producció estrafolària i brillant que en a mi a primera vista no m’ha agradat gens. Hi ha obres que psicoanalitzades les fan desmerèixer molt, què voleu que us digui!.

L’equip vocal i musical és bo, que al cap i a la fi és el que més m’importa, encapçalat per Olga Peretyatko  i en el rol de Selim per un desconegut baix-baríton romanès Adrian Sâmpetrean que nio trigarà a esdevenir famósi la presència del sempre brillant Lawrence Brownlee, l’eficaç experiència i garantia estilística d’Alessandro Corbelli i del imprescindible Pietro Spagnoli com a poeta.

Minkowski al davant de Les Musiciens du Louvre ofereix a l’obra molta vivacitat i ritme, i no li tindrem en compte, per què tampoc són culpa seva, les pífies orquestrals de l’obertura.

Aquí us ho deixo Continua llegint

FESTIVAL INTERNACIONAL DE MÚSICA DE SABADELL 2014; UNA CLASSE D’HISTÒRIA AMB JOAN VIVES I LA CORAL BELLES ARTS.

Ahir Joventuts Musicals de Sabadell ens va congregar a l’Amfiteatre de l’Espai Cultura per oferir-nos L’esplendor de la música a les portes del 1714, un programa molt interessant amb obres de Michel Richard de Lalande (1657-1726), Emmanuelle d’Astorga (1680-1757), Francesc Valls (1665-1747), Georg Friedrich Händel (1685-1759), José de Torres Martínez Bravo (1665)-1738) i Antonio Caldara (1670-1736), a més de tenir l’oportunitat d’escoltar l’origen del cants dels ocells, amb la melodia del segle XVIII que difereix de sensiblement de la popularitzada per Pau Casals, amb la lletra dels fets històrics de la Gerra de Secessió.

Per interpretar tot el compromès programa es va comptar amb la Coral Belles Arts sota la direcció de Jordi Lluch i l’acompanyament pianístic de Dani García. Continua llegint

FESTIVAL GREC 2014: NIT DE MUSICALS AMB ALBERT GUINOVART I LA BMB

nit de musicals

Aquesta nit passada i en el poc utilitzat i preciós recinte del Teatre Grec on durant els mesos d’estiu hi hauria d’haver activitat diària, va tenir lloc l’esperada cita amb el musical. Tealtralnet ha inaugurat amb aquest concert dedicat als musicals d’Albert Guinovart una voluntat de esdevenir tradició, amb com a mínim una cita anual amb el teatre musical, quelcom que em sembla magnífic i que den segur agrairem tots els que ens agrada tant aquest gènere.

Ara bé, voldria comença advertint a Teatralnet que de cara a futures edicions busquin urgentment un altre enginyer de so, ja que el que ahir va perpetrar Toni Vila, responsable del disseny de so, va ser atemptar contra l’essència del concert. No es pot admetre un so tan deficient i en contra de les pròpies veus, que ja no van ser en general res de l’altre dijous, però al menys no deixar-los sense so, o amb constants acoblaments i sense nitidesa, el so no pot anar mai contra qui l’emet. Un autèntic desastre que va llastrar un concert/espectacle poc reeixit, per aquest fet i altres.  Continua llegint