NÚRIA RIAL A LA GALA INAUGURAL DE LA NDR SINFONIE ORCHESTER 2014/2015

Nuria Rial

La NDR Sinfonie Orchester d’Hamburg va inaugurar aquest cap de setmana passat la temporada 2014/2015 amb un concert vocal que van titulat Italianische Nacht, i que sota la direcció de Thomas Hengelbrock va reunir a la primera part a la soprano catalana Núria Rial, en un bloc titulat Les estacions de l’amor (Jahreszeiten der Liebe), a on la soprano manresana i l’orquestra van oferir en alternança instrumental vocal, sense solució de continuïtat, obres de Vivaldi, Handel, Steffani, CacciniVinci i Dall’Abaco.

Jo us deixaré escoltar aquesta primera part, sense el parlat que el director va fer entre la primera obra de Vivaldi i i la de Handel, però la resta, tal i com va tenir lloc el divendres dia 12 de setembre a la Großer Saal del Laeiszhalle a Hamburg, amb aquest programa: Continua llegint

LICEU: IL BARBIERE DI SIVIGLIA 1 (inauguració de temporada)

Barbiere Liceu

Ahir va tenir lloc la inauguració de la temporada 2014/2015 del Gran Teatre del Liceu, encara que el teatre diu de manera absolutament absurda que la inauguració oficial de la temporada és el 14 d’octubre amb la primera funció de La Traviata, quelcom ridícul, ja que en tots els teatres del món la primera representació és la inauguració, una altra cosa deu ser la festeta per espònsors i mecenes, que potser deuen creure que el mes de setembre és massa aviat per inaugurar o que La Traviata sigui més idònia. Sense més comentaris.

Tornava finalment el capolavoro de Gioachino Rossini, Il bariere di Siviglia, absent masses anys de les temporades i per tant esperat per la legió de rossinians pacients que finalment hem tornat a veure el títol més popular del compositor de Pesaro en el cartellone de Les Rambles.

Inaugurar amb una òpera tan popular malgrat l’oblit esmentat amb un equip vocal discret és quasi com un avis per a navegants del que ens podria esperar en un futur on potser prevaldrà la popularitat de títols i les apostes poc arriscades i molt comercials, sense cantants de renom. Potser estar acostumats a repartiments no gaire llunyans que reunien a Joyce DiDonato amb Juan Diego Flórez o Silvia Tro Santafé amb Barry Banks, ha perjudicat en excés aquesta proposta modesta que jo qualificaria digne d’un torn popular, si més no quan aquests tenien el celebrat sentit primigeni que els va caracteritzar, és a dir cantants joves a la recerca d’oportunitats, projecció o consolidació, això sí, a un preu notòriament més popular que no pas la dels torns amb figures de relleu, ja que pagar 155 euros (butaca de platea) per el repartiment d’aquesta estrena em sembla abusiu i fora dels preus de mercat. Ara us intentaré explicar-ne els motius. Continua llegint

STAATSOPER DE VIENA, EL VÍDEO DE LA INAUGURACIÓ DE LA TEMPORADA 14/15: DER FLIEGENDE HOLLÄNDER

Viena ha inaugurat la temporada 2014/2015 amb Der Fliegende Holländer de Richard Wagner comptant amb el protagonisme de Bryn Terfel, quelcom que Bayreuth de manera incomprensible no ha pogut fer per ara, i seria bo que abans que l’eminent baix-Baríton gal·les no caigués en la decadència vocal inevitable, pogués debutar al turó verd, ja que és difícil trobar un millor holandès en l’actualitat, com seria bo, veient les nimietats que triomfen en el Ring actual, que pogués deixar constància del seu gran Wotan. Ho dic perquè a Bryn Terfel se li comencen a notar signes de fatiga vocal que encara no fan patir, ni són greus, ni especialment preocupants, però seria lamentable que a Bayreuth deixessin passar l’arròs, o encara pitjor que no aconseguissin convèncer al cantant per anar-hi a cantar, ni que fos en una única edició del Festival. Continua llegint

HOMENATGE A MAGDA OLIVERO: EL DEBUT AL MET 1975, TOSCA (àudio)

Magda Olivero

En motiu del traspàs de la insigne Magda Olivero i en l’apunt d’urgència que li vaig fer amb el debut liceista de la soprano italiana, Dandini ens va parlar del seu debut tardà al MET, quan la soprano ja tenia 65 anys, edat que no cal dir que moltes sopranos ja no canten.

Olivero va fer 3 funcions de Tosca la temporada 1974/1975, els dies 3,8 i 18 d’abril de 1975, i va tornar 4 anys més tard a col·laborar amb la companyia del MET, en 7 representacions de la mateixa òpera, en un tour que va fer el teatre novaiorquès a Cleveland, Boston, Atlanta, Memphis, Dallas, Minneapolis i Detroit, entre el 18 d’abril i el 24 de maig de 1979, tenint com a Cavaradossi a Luciano PavarottiVasile Moldoveanu, mentre que com a Scarpia s’alternaven Peter Glossop i Cornell MacNeil.

En qualsevol cas avui no us porto aquestes darreres representacions sinó del debut de l’any 1975, que prové d’una gravació privada, de so molt acceptable i que reflecteix el que va succeir en aquella nit històrica que els novaiorquesos es van entregar a Olivero des de l’espectacular rebuda fins al final, veritablement emocionant. Continua llegint

PROMS 2014: LA PASSIÓ SEGONS SANT MATEU (Padmore-Gerhaher-Tilling-

12 de marc de 2010 LA PASSIÓ SEGONS SIR SIMON RATTLE

20 d’abril de 2014 BADEN BADEN 2014: LA PASSIÓ SEGONS SANT JOAN (Rattle-Sellars) – vídeo -

Aquests dos apunts ben bé poden ser l’antecedent del que us porto avui. El primer per tractar-se de la mateixa obra, si bé amb una altra orquestra i cor, i algun que altre canvi rellevant en el repartiment, i en el cas del segon enllaç es tracta de la mateixa orquestra, cor, director i quasi tots els cantants, però canviant la Passió de Sant Joan per la de Sant Mateu.

El binomi Simon Rattle/Peter Sellars ha portat les dues grans passions bachianes per alguns dels grans auditoris del món, en una producció escenificada que molts troben fins i tot ridícula i innecessària però que si vareu baixar el vídeo que us vaig proposar aquest mateix any amb la de Sant Joan a Baden-Baden, segurament ja vareu comprovar que la proposta és emocionant des del minimalisme més radical, com acostuma a passar en els muntatges teatrals del director nord-americà.

Avui la proposta és només d’àudio, per tant a molts us estalviaré posar-vos les mans al cap com ha fet part de la premsa britànica que han titllat la proposta visual com a vorejant el ridícul. No hi estic gens d’acord.

Musicalment la versió és magnífica, com ja ho era a Birminghan i com també ho era la de Sant Joan a Baden-Baden, neta, transparent, pura filigrana sonora gràcies a una orquestra de somni, amb els obligats orquestrals d’una consistència i fermesa admirable. Lluny de les sonoritats historicistes i sense ser de caire romàntic, és una tercera via. Continua llegint

MAHLER: Das himmlische Leben o La vida celestial (Schwanewilms i Haitink)

HAITINK

Avui us desitjo un dia deliciós amb una simfonia deliciosa, la quarta de Mahler, en una versió sàvia, madura i optimista del gran Bernard Haitink al capdavant de la Radio Filharmonisch OrkestAnne Schwanewilms cantant “Das himmlische Leben”.

És una versió carregada de subtileses, de concepció serena i que la veu flotant de la soprano Schwanewilms ajuda a traslladar-nos a terrenys celestials sense abandonar la terra.

No us ho perdeu, Haitink celebrava amb aquest concert el seu 60è aniversari com a director d’orquestra, carrera que va començar precisament amb aquesta orquestra, primer com a  violinista i més tard com a director. Ara esdevingut segurament el director degà del panorama internacional ens serveix un Mahler per sucar-hi pa.

Abans de deixar-vos l’enllaç del vídeo us deixo amb el lied que tanca l’obra, tot desitjant-vos una Diada feliç Continua llegint

RECICLANT: 2 WERTHER, 1DIALOGUES DES CARMELITES i 1 STRADELLA

reciclant2

Seguint “l’encàrrec” de recuperar gravacions que ja no estaven disponibles avui he decidit que el reciclatge seria molt francès, ja que recuperarem el Werther de Jules Massenet, en dues produccions diferents, Dialogues des Carmelites de Francis Poulenc a París i l’òpera Stradella de Cesar Frank provinent de l’Òpera Royal de la Wallonie a Lieja.

La producció de Werther a La Bastille l’any 2010 va causar un rebombori generalitzat, Jonas Kaufmann i Sophie Koch van aixecar passions i admiració. Continua llegint

MAGDA OLIVERO, 25 de març de 1910 – 8 de setembre de 2014: LA TRAVIATA DE 1956 AL LICEU

Ahir va marxar una de les grans a una edat de llegenda, com ella mateixa.

Avui us deixo dos grans fragments de la seva actuació al Liceu l’any 1956 (7, 15 i 18 de desembre) cantant La Traviata, al costa de Manuel Ausenti (Germont), Gianni Raimondi (Alfredo), Ornella Rovero (Flora), Josefina Navarro (Annina), Glauco Scarlini (Gastone), Lluís Maria Andreu (Douphol), Guillermo Arróniz (D’Obigny), Miquel Aguirre (Grenvil) i Josep Torruella (criat).

És un document històric de so precari, però és l’única actuació de Magda Olivero al Gran Teatre del Liceu, posteriorment la varem veure molt quan va formar part de tants anys del jurat del concurs Francesc Viñas i encara recordem aquella actuació al Saló de Cent de l’Ajuntament que ens va gelar la sang a tots, però de la seva època gloriosa com a soprano en actiu, a Barcelona només tenim aquest testimoni. Continua llegint

L’OBC GRAVA OBRES DE MONTSALVATGE PER A NAXOS

OBC Montsalvatge

El dia 6 de juliol vaig publicar un apunt parlant-vos de dos discs gravats per l’Orquestra Simfónica de Barcelona i Nacional de Catalunya (L’OBC) amb ballets d’òperes de Massenet i Meyerbeer, ambdós discs molt recomanables, i ja us anunciava que hi havia un tercer disc també de la discogràfica nord-americana Naxos, dedicat a Montsalvatge, compositor de qui ja havien editat quatre discs amb anterioritat, dos de l’obra pianística amb Jordi Masó,  un altre disc amb l’obra per a dos pianos, amb Jordi Masó i Miquel Villalba , acompanyats per l’Emsemble Barcelona 16 dirigida per Ernest Martínez Izquierdo i un quart amb el Madrigal i les cinc invocacions al crucificat, més la Folia Daliniana i el Concertino 1+13.

Ara la discogràfica ha triat l’OBC per a gravar tres obres simfòniques de Xavier Montsalvatge que abracen tres períodes ben diferenciats de la seva extensa i fructífera producció. Continua llegint

SALZBURG 2014: LA FAVORITE (Garanča-Flórez-Tézier-Colombara;Abbado)

Avui festa belcantista a IFL amb l’àudio de la versió de concert de l’òpera La favorite de Gaetano Donizetti, en la seva versió original en francès i amb un equip vocal imponent, Elīna Garanča, Juan Diego Flórez, Ludovic Tézier i Carlo Colombara, sota la direcció de Roberto Abbado al capdavant de la Münchner Rundfunkorchester..

Elīna Garanča assumeix el rol de Léonor de Guzman quan la veu s’ha anat consolidant i agafant uns colors més enfosquits i ha deixat enrere el repertori rossinià i mozartià que la va llençar a la fama. Després de la segona (crec) maternitat, la veu sembla més fosca encara i per tant ideal per fer front a un dels primers rols per a veritable mezzosoprano del ottocento italià. El rol el va estrena Rosine Stolz i degut a les característiques vocals d’aquesta mezzosoprano francesa, no té grans moments de coloratura i agilitat, tret d’una certa exigència en la cabaletta de l’ària del tercer acte, per cert que amb una cadència  diferent a la de la versió italiana. La cantant ha de procurar omplir les grans melodies apassionades i també melangioses que són un precedent de l’Eboli i fins i tot l’Ammeris verdianes, rols que fa temps que tots creiem a l’abast de la gran mezzo letona i que ens agrada que encara no hagi abordat. Garanča està esplèndida però una mis¡ca desentrenada. La veu és sumptuosa i el cant tan elegant i bell com sempre. El registre és espectacular, acabant el duo del primer acte amb Fernand amb un agut espectacular, ferm i segur, agut que moltes sopranos voldrien per a elles. Garanča deu ser el més semblant a la senyora Falcon, però per sort també té una solidesa tècnica que ens garanteix una vida artística molt més llarga que els cinc anys de glòria d’aquella. Continua llegint

PREPARANT IL BARBIERE DI SIVIGLIA

barberia2

Diumenge 14 de setembre s’inaugura (no recordo una inauguració de temporada en sessió de tarda) la temporada 2014/2015 del Gran Teatre del Liceu amb una òpera que qualsevol diria que és d’absolut repertori i que en canvi ha estat absent de les temporades del Liceu des de les llunyanes sis representacions al Teatre Victoria de la temporada 1996/1997.

Il Barbiere di Siviglia es va estrenar a Barcelona al Teatre de la Santa Creu el 16 de juliol de 1818, una mica més de dos anys de l’accidentada estrena al Teatro Argentina de Roma el 20 de febrer de 1816. Al Liceu va arribar la mateixa temporada de l’estrena del teatre, el 18 de desembre de 1847 (el teatre es va inaugurar el 4 d’abril del mateix any), amb 6 representacions dirigides per el mestre Marià Obiols i va tenir els següents cantants: El Conte d’Almaviva el van cantar Andrea Castellan i Giovanni Battista Verger, el Dottor Bartolo Agostino Rovere, Rosina va ser Giovanna Rossi-Caccia, Figaro el baríton Gaetano Ferri que en el mes de maig de la mateixa temporada inaugural havia cantat I due Foscari, com a Basilio es van alternar Lucien Bouché i un tal senyor Saint-Denis, mentre que Berta va ser Adelaida Aleu-Cavallé, Fiorello Ferran Rauret i ufficiale, Joan Pla. Continua llegint

SALZBURG 2014: FIERRABRAS (Metzmacher-Stein) vídeo

Es ben estrany que Schubert, genial creador d’imponents lied o cicles de lied, no tingués la sort o no fos capaç de trobar un llibret operístic a l’alçada del que ell podia aportar per deixar-nos obres tan perdurables com els seus cicles de cançons.

Schubert va escriure 15 òperes, cap de les quals ha tingut gaire sort. Feirrabras va ser escrita entre els mesos de maig i octubre de 1823 amb un llibret de Josef Kupelwieser. L’òpera estava previst que s’estrenés a Viena, però Kupelwieser que era secretari del Teatre de la Cort de Porta Carinzia de Viena, on s’havia d’estrenar, va dimitir del càrrec alhora que l’empresari Barbaja es va desdir del compromís de programar-la, degut a la escassa repercussió que va tenir l’estrena de Euryanthe de Weber. L’òpera es va fer anys més tard a Viena en forma de concert (1858)  i no es va representar, tot i que reduïda i adaptada per Felix Mottl, fins la celebració del centenari del naixement de Schubert, l’any 1897. Continua llegint

BAYREUTH 2014: DER RING DES NIBELUNGEN SEGUN EMILIO JOSÉ GÓMEZ RODRÍGUEZ

*

Hoy cedo gustosamente el espacio de mi post diario a Emilio José Gómez Rodríguez, autor como muchos sabréis del magnífico libro El Nuevo Bayreuth de Wieland y Wolfgang Wagner, que ya fue motivo de un post en IFL cuando se presentó en Barcelona, para que nos cuente su primera experiencia wagneriana en la Verde Colina, nada más y nada menos que con el ciclo completo del Ring dirigido por Kirill Petrenko y Frank Castorf.

Cedo pues el protagonismo a Emilio José, no sin antes agradecerle su predisposición inmediata a colaborar con este artículo para el blog, que espero que no sea el último, ya que aún adelantándome en exceso a los acontecimientos, espero contar con su inestimable colaboración, así como con la de otros ilustres “infernemlandaires” en la nueva etapa que se avecina.

El discreto encanto de la decadencia.

Ante todo, agradecer a Joaquim la oportunidad de ofrecer mi visión del Anillo del Nibelungo en su blog, en concreto del último ciclo, ofrecido entre los días 22 y 28 de agosto. No es sencilla la tarea de glosar un Anillo completo en pocos párrafos, y soy consciente de que esta opinión levantará polémicas, como suele ser habitual siempre que se trata el tema de Wagner o de sus representaciones. Me gustaría resaltar una cuestión previa: seguí las retransmisiones en Radio Clásica y BR-Klassik y puedo decirles que la toma de sonido no era para nada benévola, ni con las voces ni con la orquesta. Continua llegint

PRESENTACIÓ DE LA SEGONA EDICIÓ DEL LIFE VICTORIA

LIFE2

Torna el LIFE Victoria – Barcelona. Segona edició del festival de lied homenatge a Victoria de los Ángeles

Impulsat per la Fundació Victoria de los Ángeles i després de la gran acceptació per part del públic de la primera edició, s’inicia una altra vegada el certamen dedicat al lied, que ret homenatge a la soprano barcelonina combinant tres de les facetes que la van definir: l’amor al lied, l’excel·lència i l’impuls a nous talents.

Del 2 a l’11 d’octubre, al Recinte Modernista de Sant Pau, espai emblemàtic de la ciutat, i a l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC), el LIFE Victoria – Barcelona presentarà LIFE Concerts amb artistes de rellevància internacional, el LIFE New Generation Program, un programa innovador per a joves intèrprets de gran qualitat i la LIFE Akademie amb activitats formatives paral·leles.

LIFE Victoria: innovació, noves tecnologies i transversalitat Continua llegint

PROMS 2014: ELEKTRA (Goerke-Barkmin-Palmer-Reuter;Bychkov)

Encara sota els efectes aclaparadors de l’emoció col·lectiva que va provocar Nina Stemme i el mestre Runnicles en una Salome de gran impacte, el Royal Albert Hall va tornar a commocionar-se amb el tsunamí straussià  d’una Elektra protagonitzada per la gran especialista del moment, quasi dedicada exclusivament a aquest rol, la gran soprano (en tots els sentits) nord-americana Christine Goerke, acompanyada per el grandiós coixí simfònic de la BBC Symphony Orchestra sota la batuta del contundent mestre Semyon Bychkov. Continua llegint

PROMS 2014: SALOME (STEMME-YOUN-ULRICH-SOFFEL;RUNNICLES)

La celebració del 150 aniversari del naixement de Richard Strauss s’ha celebrat en el PROMS amb dues sessions operístiques d’altíssim voltatge, ja que el dissabte 30 d’agost l’orquestra de la Deutschen Oper Berlin amb el seu director titular, el mestre escocès Donald Runnicles van ocupar l’imponent hemicicle del Royal ALbert Hall de Londres per interpretar en versió concertant Salome, comptant per el rol protagonista amb la grandiosa Nina Stemme, acompanyada per una companyia que hagués estat un miracle que estigués a la seva alçada, ja que la interpretació de la soprano sueca em sembla difícil de superar.
Continua llegint

EL CONCURS DEL MES D’AGOST DE 2014: I LA SENYORA ÉS…

 

S’ha acabat el mes d’agost i estrenem el setembre tal i com us vaig anunciar, amb el resultat del concurs que espero us hagi entretingut, que era el principal objectiu.

Us aniré descobrint cadascuna de les pistes de forma cronològica i encara que no crec que una vegada descobertes calgui lligar gaires coses, abans d’enunciar-vos el nom de la per a molts maleïda senyora (pobre!, ella no en té cal culpa de la meva perversitat) us lligaré totes les pistes. Continua llegint

VERBIER 2014: IL RE PASTORE (MOZART) o possiblement another star is born

Iulia Maria DAN (Aminta) a Il Re Pastore Verbier 2 d'agost de 2014

Iulia Maria DAN (Aminta) a Il Re Pastore Verbier 2 d’agost de 2014

Si el Festival de Glyndebourne m’ha descobert (no només en a mi) un nou estel en Venera Gimadieva, no me n’estic de dir-vos que el sempre gratificant Festival de Verbier, me n’ha fet descobrir una altra, o per ser més exacta, un possible nou estel, ja que encara ha d’acabar de polir certs aspectes més propis de la joventut que de cap altra cosa. Es tracta de la soprano romanesa Iulia Maria Donen, amb tot un futur esplendorós que l’espera si es confirma tot allò que demostra interpretant el personatge de Aminta, en aquesta òpera primerenca (Mozart tenia 19 anys quan la va composar), però carregada de música bellíssima encara lluny de la maduresa de les darreres obres, però a les portes de Idomeneo, l’òpera que ja ens aboca a la genialitat. Continua llegint

VERBIER 2014: Joshua Bell, Steven Isserlis, Marc-André Hamelin, Pamela Frank i Nobuko Imai, interpreten Brahms i Franck

Avui us porto un concert de música de cambra celebrat al Festival de Verbier el dia 1 d’agost de 2014. Una exquisidesa per a paladars selectes a risc que potser a molts no us interessarà la proposta, malgrat que els músics reunits i les obres que interpreten siguin de molta categoria.

La música de cambra, com el lied, no complauen a molts aficionats i assidus de les sales de concert, però el blog no es pot permetre passar per alt segons quines coses, ni limitar al que agradi només a la majoria. Primer m’ha d’agradar o si més no  interessar en a mi, òbviament, i més que anar a la recerca d’apunts que tinguin com a principal objectiu reunir el més alt número de visites, crec que és necessari informar i donar a conèixer un ventall ampli de l’activitat musical, amb tots els gèneres possibles, de totes les èpoques possibles i a poder ser possible també amb els millors intèrprets. Continua llegint

EL CONCURS DEL MES D’AGOST DE 2014: A LA RECERCA D’UNA SENYORA ( i 5)

pista 5_2

Hem arribat al darrer apunt que ens ha de permetre saber qui és la misteriosa senyora que estem buscant.

Fins ara tenim:

EL CONCURS DEL MES D’AGOST DE 2014: A LA RECERCA D’UNA SENYORA

EL CONCURS DEL MES D’AGOST DE 2014: A LA RECERCA D’UNA SENYORA (2)

EL CONCURS DEL MES D’AGOST DE 2014: A LA RECERCA D’UNA SENYORA (3)

EL CONCURS DEL MES D’AGOST DE 2014: A LA RECERCA D’UNA SENYORA (4)

Però si amb aquestes 12 pistes “oficials” que us he anat deixant no en teniu prou o encara teniu dubtes, aquestes són les darreres, a part de la fotografia de capçalera, que ja hauríeu de saber que també ho són. Continua llegint