Malgrat que Les Troyens té una llarga llista de protagonistes, pel que fa als que tenen moments de rellevància vocal, s’estan esgotant, alguns pensareu o direu, ja era hora!, però a d’altres estic segur que us sabrà greu.
Avui us presento a Narbal, el ministre conseller de la reina Didon.
Narbal ha de ser interpretat per un baix de nobles accents i veu profunda. Com és habitual en el repartiment vocal de la majoria de les òperes, els rols de baix s’assignen als reis, ministres, homes d’estat, pares més aviat dolents (els bons se’ls emporten els barítons) o directament els malèfics.
En aquest cas Narbal és un ministre conseller de la reina que toca una mica més de peus a terra que ella, enamorada perduda d’Enée, sense voler veure la realitat inexorable que li diu que l’heroi Troià està predestinat a marxar a Itàlia i abandonar-la.
En l’escena que inicia l’acte quart, després d’un fantàstic preludi orquestral que ens descriu la cacera organitzada per distreure al poc actiu, amb les armes de metall, Enée (aquesta versió és molt meva però prou probable ) i que Berlioz anomena “Chasse royale et orage”, Narbal i Anna, la germana confident de la reina, mantenen un diàleg, on el ministre mostre la seva preocupació per l’enamorament de Didon i el previsible e immediat abandonament. Anna, molt més idíl·lica, fa costat a la germana creient que l’amor prevaldrà sobre els designis dels oracles. Llegeix més »
Arxivat sota: Opera, cantants | Etiquetat: Colin Davis, Hector Berlioz, James Levine, Les Troyens, Paul Plishka, Robert Lloyd, Roger Soyer, Stephen MIlling | Deixa un Comentari »






















































RSS - Posts

