PROMS 2014: EL CONCERT INAUGURAL AMB THE KINGDOM D’EDWARD ELGAR (vídeo)

Edward Elgar va voler fer una trilogia que d’alguna manera fos la resposta cristiana a la tetralogia wagneriana. Aquesta trilogia que no va poder culminar, tenia com a objectiu la fundació de l’església cristiana a través de la vida dels apòstols, éssers ordinaris en mig de vivències extraordinàries i el posterior ensenyament con a missió i l’establiment final de l’església. Potser la visita d’Elgar al festival de Bayreuth de 1902 va fer cristal·litzar una idea que el perseguia des de feia temps.

Les tres obres que havien de formar part de la trilogia són: The Apostles, The Kingdom i The Last Judgement (el Judici final), que mai es va arribar a escriure.

The Kingdom es fonamenta en els primers capítols dels Fets dels Apòstols, tenint com a eix central la Pentecosta. L’obra de gran preeminència coral, com tots els grans oratoris escrits per Elgar, presenta un caràcter menys dramàtic i més contemplatiu i meditatiu, una obra que sembla poc adient per inaugurar un cicle com els PROMS, però que té en qualsevol cas passatges sumptuosos i altres tan deliciosos com l’ària de Maria “The Sun Goeth Down”, acompanyada per el primer violí. Continua llegint

LA PRESIDÈNCIA DE L’ORFEÓ EN JOC: MARIONA CARULLA vs PAU DURAN

orfeó català

Demà dijous tindran lloc les eleccions a la presidència de l’Orfeó Català i en la que es presenten dues úniques llistes, encapçalades per l’aspirant, el senyor Pau Duran, antic tresorer de l’associació Orfeó Català en l’època Millet (m’estalvio el tractament senyorial) i la senyora Mariona Carulla, l’actual Presidenta i en la mateixa època que el senyor Duran era tresorer ella ostentava els càrrecs de vicepresident de l’associació, també de la fundació i finalment del consorci del Palau de la Música.

Només per això, crec que ambdós candidats no s’haurien de presentar, és més, penso que els haguessin hagut de incapacitar per fer-ho.

De tot l’afer Palau encara estem pendents d’un judici que cada vegada estic més convençut que serà una pura rutina del que no acabarem per esbrinar res de nou, del molt que hi deu haver amagat sota l’estora i del qual bona part del món polític català té ganes que es faci creu i ratlla i respirar amb més o menys lleugeresa. Continua llegint

CHRISTIAN GERHAHER ÉS ORFEO A MUNICH

Una de les produccions del Festival d’Estiu de la Staatsoper de Munich és L’Orfeo de Claudio Monteverdi, sota la direcció musical de Ivor Bolton i la producció de David Bösch. Malauradament no disposo del vídeo però si que us puc oferir l’àudio de la retransmissió de B4-Klassik.

Ja sabeu que jo no sóc gaire del Moteverdi operístic, però per sobre de les meves predileccions, fílies i fòbies he cregut que aquesta transmissió podia ser interessant per a molts de vosaltres, sobretot tenint en compte que el rol protagonista corre a càrrec d’un dels barítons més interessants de l’actualitat, l’alemany Christian Gerhaher (Straubing 1969).

Al costat del notabilíssim protagonista, amb una dicció i interpretació admirable, hi trobem cantants tan sòlids com Anna Bonitatibus, Angela Brower i el jove tenor Mauro Peter, que ja ens ha visitat IFL en dues ocasions de manera estel·lar.

A mi el que m’ha engrescat més, a part de Gerhaher ha estat la direcció enèrgica i vital del de Ivor Bolton, al capdavant d’una selecció de músics de l’orquestra de la Staatsoper, que talment sembla una prestigiosa formació de caràcter històric. Continua llegint

VERBIER 2014: MARTHA ARGERICH INTERPRETA EL PRIMER CONCERT DE TXAIKOVSKI (vídeo)

Martha Argerich3 Sent tan bona com és, Martha Argerich no ha protagonitzat gaires apunts a IFL, i avui que tinc l’oportunitat us la porto en un dels concerts més estimats i celebrats de la història pianística, el primer concert de Piotr Íllitx Txaikovski tal i com el va interpretar el divendres 18 de juliol, al Festival suís de Verbier acompanyada per l’orquestra del Festival sota la direcció de Charles Dutoit, qui durant el període de 1969 a 1973 va ser el seu marit. Martha Argerich serà protagonista a la propera temporada barcelonina, recordeu que especialment brillant en l’aspecte pianístic, de dos concerts, un per a Palau 100, amb el violinista Guidon Kremer i la Camerata Bàltica on per seprat oferira el concert per a piano de Haydn i conjuntament amb Kremer el concert per a violí i piano de Mozart, aquest concert es celebrarà el  16 d’octubre d’aquest any 2014. El concert de Ibercàmera, també  al Palau d ela Música Catalana, es celebrarà  el 6 de maig i oferirà, acompanyada e l’orquestra Da Camera, el concert per a piano i orquestra núm 1 de Dmitiri Xostakóvitx. Continua llegint

SALZBURG 2014: LA INAUGURACIÓ AMB DIE SCHÖPFUNG DE HAYDN (Tilling,Padmore,Müller-Brachmann;Haitink)

*

Salzburg. Fotografia IFL

Salzburg. Fotografia IFL

Del 18 de juliol al 31 d’agost tindrà lloc l’edició d’aquest any del Festival de Salzburg 2014. Les propostes són suculentes i variades, espero anar portant-les així que em vagin arribant a IFL per poder compartir-les amb tots vosaltres.

La inauguració va tenir lloc el divendres 18 amb una obra “austera” i de caire més espiritual que mundà, és clar que a Salzburg tot acaba sent ostentós i mundà, deixant de banda els mèrits artístics de les diferents propostes que acostumen a ser excel·lents.

Aquí us deixo l’àudio de la inauguració amb la sempre estimulat Creació de Haydn, sota la batuta de Bernard Haitink, que de mica en mica s’està acostant a aquell rècord preocupant de ser el director més veterà en actiu   (Àmsterdam 4 de març de 1929), al capdavant dels impressionants Cor i Orquestra de la Bayerischen Rundfunks, amb Camilla Tilling, Mark Padmore i  Hanno Müller-Brachmann com a solistes. Continua llegint

LA PRIMERA ARIADNE AUF NAXOS DE KARITA MATTILA (ROH 2014)

Karita Mattila (Ariadne) a la ROH Covent Garden 2014 Fotografia: Tristram Kenton per a The  Guardian

Karita Mattila (Ariadne) a la ROH Covent Garden 2014 Fotografia: Tristram Kenton

Feia bastant temps que no sabia res de Karita Mattila lla, tot i seguir cantant espaia molt més les seves actuacions i segons Opera Base aquest 2014 només ha cantat Jenufa a Helsinki durant els mesos de gener i febrer, aquesta Ariadne auf Naxos a Londres, que és el seu debut en el rol, i els mesos d’octubre i novembre altre vegada Jenufa però a Hamburg. Al 2015 cantarà Ariadne a Paris (gener/febrer) i els mesos d’abril i maig Siegliende a Houston. Possiblement hagi cantat i cantarà a més llocs, però és obvi que ha espaiat molt les seves actuacions i s’ho ha pensat molt abans de fer front a la Primadonna i a Ariadne en la genial obra de Strauss. Continua llegint

AIX-EN-PROVENCE 2014: WINTERREISE (Goerne-Hinterhäuser;Kentridge) vídeo

La proposta que avui us ofereixo, provinent del Festival d’Aix-en-Provence 2014 és interessant però no sé si necessària, ni molt menys si és reeixida.

El Festival provençal va aconseguir allò que semblava impossible, i és que el cicle de lied més emblemàtic i mític el cantés Matthias Goerne acompanyat del sensacional Markus Hinterhäuser al piano, fins aquí res anòmal i amb una “posada en escena” que donés suport al text poètic i musical. Goerne fins ara s’havia negat a qualsevol intent que li proposessin d’afegir a la veu i al piano, qualsevol altre intromissió, però després de veure l’obra de  William Kentridge, va acceptar la proposta del Festival deixant que un llenguatge visual “pertorbés” la intimitat del duo vocal i pianístic amb una creació d’aquest artista sud-africà. Continua llegint

MARIA STUARDA A LA ROH (DiDonato, Giannattasio, Jordi, Carpenter,Rose;de Billy)

Del 19 de desembre de 2014 fins al 8 de gener de 2015 en el Gran Teatre del Liceu tornarà una òpera estimada pel públic barceloní, Maria Stuarda de Gaetano Donizetti, amb la particularitat de que en el primer dels dos repartiments previstos, la protagonista serà la mezzosoprano Joyce DiDonato, com ja ho va ser al Metropolitan de Nova York i de la que podeu disposar el vídeo (Une concession à Cathie)  i com també ho és ara a la Royal Opera House Covent Garden de Londres, al costat de Carmen Giannattasio i Ismael Jordi.

Al Covent Garden la direcció musical és del vell conegut mestre Bertrand de Billy, que “violenta” tant el discurs musical que la versió em sembla mancada de l’alè romàntic que el belcanto donizettià ha de tenir i tots els cantants crec que en surten perjudicats. En aquest sentit al Liceu estarem més de sort amb el mestre Benini, una absoluta garantia en aquest repertori.

És ben curiós que la crítica anglesa hagi passat per alt totes les manipulacions en les transposicions que sofreix la partitura per tal que Joyce DiDonato es senti “còmode” en tots els passatges, suposant que el que canta la mezzosoprano nord-americana és la versió Malibran de la partitura, quan no ho és ni al MET, ni ara a la ROH, ni com suposo que tampoc ho serà al Liceu, és clar que al Liceu com que hi ha dos repartiments, i el segon el canta una soprano (Irina Lungu) potser escoltarem dues versions ben diferents, caldrà estar ben atents. Continua llegint

AIX-EN-PROVENCE 2014: ARIODANTE

Seguim en el festival més prestigiós de França, el de Aix-en-Provence, per assistir a una festassa händeliana d’aquelles que fan les delícies dels amants de la música del barroc, amb una de les òperes autènticament grans del extens opus creatiu de Georg Friedrich Händel.

La proposta reuneix a un elenc de cantants de primeríssim nivell sota les direccions de Andrea Marcon al capdavant de la Freiburger Barockorcheste i les English Voices, i el sempre sorprenent i perquè no dir-ho, desconcertant, Richard Jones en la part escènica.

És un banquet d’exquisides perles servit per un equip de cantants extraordinaris, començant per Sarah Connolly com a Ariodante i sobretot Patricia Petibon om a Ginevra, sí bé el malèfic Polinesso de la contralt italiana Sonia Prina no es rendeix davant de les seves companyes oferint una actuació sorprenent, també a l’hora de vestir el personatge d’un aparent pastor calvinista, corrupte i libidinós, seguint fil per randa les indicacions de Richard Jones, que situa l’acció en una família escocesa d’estrictes conviccions, lluny de l’opulència barroca del cavaller medieval narrat per Ariosto Continua llegint

AIX EN PROVENCE 2014: IL TURCO IN ITALIA

Olga Peretyatko a Il Turco in Italia a Aix-en-Provence (photo: Patrick Berger / ArtComArt)

Olga Peretyatko a Il Turco in Italia a Aix-en-Provence (photo: Patrick Berger / ArtComArt)

Avui arribem al Festival d’Aix-en-Provence espero que per a gaudir de Il Turco in Italia de Gioacchino Rossini en una nova producció coproduïda entre el Festival francès,  l’Opéra de Dijon, el Teatr Wielki – Opera Nacional Polaca i el Teatro Regio Torí.

Aquesta producció tenia 7 representacions previstes, els 4, 9, 11, 13, 15, 19 i 22 de juliol, les dues primeres no van poder efectuar-se, la primera per una vaga i la segona per la pluja, aquesta emesa per televisió havia de ser la tercera, la del dia 11, però va esdevenir la primera. Abans de començar la representació amb el mestre Minkowski al capdavant, els treballadors del festival llegeixen un comunicat reivindicatiu.

Producció estrafolària i brillant que en a mi a primera vista no m’ha agradat gens. Hi ha obres que psicoanalitzades les fan desmerèixer molt, què voleu que us digui!.

L’equip vocal i musical és bo, que al cap i a la fi és el que més m’importa, encapçalat per Olga Peretyatko  i en el rol de Selim per un desconegut baix-baríton romanès Adrian Sâmpetrean que nio trigarà a esdevenir famósi la presència del sempre brillant Lawrence Brownlee, l’eficaç experiència i garantia estilística d’Alessandro Corbelli i del imprescindible Pietro Spagnoli com a poeta.

Minkowski al davant de Les Musiciens du Louvre ofereix a l’obra molta vivacitat i ritme, i no li tindrem en compte, per què tampoc són culpa seva, les pífies orquestrals de l’obertura.

Aquí us ho deixo Continua llegint

FESTIVAL INTERNACIONAL DE MÚSICA DE SABADELL 2014; UNA CLASSE D’HISTÒRIA AMB JOAN VIVES I LA CORAL BELLES ARTS.

Ahir Joventuts Musicals de Sabadell ens va congregar a l’Amfiteatre de l’Espai Cultura per oferir-nos L’esplendor de la música a les portes del 1714, un programa molt interessant amb obres de Michel Richard de Lalande (1657-1726), Emmanuelle d’Astorga (1680-1757), Francesc Valls (1665-1747), Georg Friedrich Händel (1685-1759), José de Torres Martínez Bravo (1665)-1738) i Antonio Caldara (1670-1736), a més de tenir l’oportunitat d’escoltar l’origen del cants dels ocells, amb la melodia del segle XVIII que difereix de sensiblement de la popularitzada per Pau Casals, amb la lletra dels fets històrics de la Gerra de Secessió.

Per interpretar tot el compromès programa es va comptar amb la Coral Belles Arts sota la direcció de Jordi Lluch i l’acompanyament pianístic de Dani García. Continua llegint

FESTIVAL GREC 2014: NIT DE MUSICALS AMB ALBERT GUINOVART I LA BMB

nit de musicals

Aquesta nit passada i en el poc utilitzat i preciós recinte del Teatre Grec on durant els mesos d’estiu hi hauria d’haver activitat diària, va tenir lloc l’esperada cita amb el musical. Tealtralnet ha inaugurat amb aquest concert dedicat als musicals d’Albert Guinovart una voluntat de esdevenir tradició, amb com a mínim una cita anual amb el teatre musical, quelcom que em sembla magnífic i que den segur agrairem tots els que ens agrada tant aquest gènere.

Ara bé, voldria comença advertint a Teatralnet que de cara a futures edicions busquin urgentment un altre enginyer de so, ja que el que ahir va perpetrar Toni Vila, responsable del disseny de so, va ser atemptar contra l’essència del concert. No es pot admetre un so tan deficient i en contra de les pròpies veus, que ja no van ser en general res de l’altre dijous, però al menys no deixar-los sense so, o amb constants acoblaments i sense nitidesa, el so no pot anar mai contra qui l’emet. Un autèntic desastre que va llastrar un concert/espectacle poc reeixit, per aquest fet i altres.  Continua llegint

EL VÍDEO DE PORGY AND BESS A SAN FRANCISCO (Owens, Mitchell, Lynch, Slack, Blue, de Vaughn; Zambello, DeMain)

Eric Owens (Porgy) i Laquita Mitchell (Bess) a San Francisco, 2009. Producció de Francesca Zemballo, Fotografia San Francisco Opera

Eric Owens (Porgy) i Laquita Mitchell (Bess) a San Francisco, 2009. Producció de Francesca Zambello, Fotografia San Francisco Opera

Per acabar la preparació a les representacions de Porgy and Bess que tenen lloc des de abans de ahir al Gran Teatre del Liceu, i per treure’ns  el ventre de penes a tots els que no ens va agradar, us proposo un vídeo magnífic procedent de l’òpera de Sant Francisco, amb una producció molt tradicional i on no hi falta detall, obra de Francesca Zambello,  i que compta amb una magnífica direcció musical de John DeMain,  reunint a Eric Owens i Laquita Mitchell per interpretar com cal i honorar a Gershiwn com la partitura demana, en els dos rols principals. Un Porgy and Bess d’alt nivell és possible, només cal veure aquest vídeo procedent de la retransmissió del canal PBS, gravat l’any 2009 al War Memorial Opera House de San Francisco, per constatar el perquè d’una reacció entusiasta dels espectadors, coincidents amb el comentari que l’Olympia ens va deixar l’altre dia.

Compareu després aquesta producció amb el que ens ofereix el Liceu i si no ens podem comparar amb San Francisco vol dir que anem baixant i baixant Continua llegint

LICEU: PORGY AND BESS (Cap Town Opera)

Hi ha uns mínims, unes línies vermelles com es diu ara, que no s’haurien de traspassat, podem prendre mal.

El Liceu té un prestigi guanyat a base de molts anys de història, de grans veus i nits memorables, per tant qualsevol espectacle que es programi en les seves temporades penso que ha de tenir un nivell molt per sobre del que qualsevol altre teatre de la ciutat pugui oferir. El Liceu és el Liceu i abans d’arribar-hi a cantar s’haurien de complir unes sèrie de requisits imprescindibles.

El Porgy and Bess que presenta la Cape Town Company està programat, encara que fora d’abonament, en el context de la programació del teatre per cloure la temporada 2013/2014, com en altres temporades havien estat produccions del teatre que havien assolit èxits i per tant reposades amb repartiments diferents, recordem Giulio Cesare, Carmen, Turandot, Madama Butterfly i altres que no recordo però que segur que us vindran al cap. El títol de Gershwin és molt atractiu i porta o hauria de portar a un públic que potser no s’apropa normalment al Liceu en la seva temporada  operística tradicional i per tant com a iniciativa és un encert, però el Liceu no es pot permetre segons quins experiments i aquesta companyia, que en el Teatre Tivoli, o en el Victoria  podria tenir el seu sentit i atractiu, en el Liceu no el té. Continua llegint

Festival Internacional de Música de Sabadell 2014: THALASSA PRESENTA IBERIA

Ahir vaig assistir a un concert exquisit per a paladars selectes, un concert de grans músics que fan la música amb rigor extrem i una aparent discreció farcida de talent, gust i elegància interpretativa. El grup és diu Thalassa i està liderat per Marina Mir a les guitarres i Carlos Cortés a la percussió i el llaüt, als quals cal afegir l’aportació imprescindible de la  luxosa veu de Celeste Alías, així com de Miquel Àngel Cordero al contrabaix i Marta Carretón com a segona veu (esplèndida en la conjunció amb Celeste Alías) i percussió.

Thalassa és un grup de creació i investigació, que cerca en el folklore i la música tradicional la base d’un repertori amplíssim, també de creació pròpia, que es fonamenta en el estudi  del repertori i l’actualització del llenguatges sense perdre essències, aportant un treball molt curós del so i les harmonies i un perfeccionisme en els petits detalls que atorguen a la seves interpretacions d’un segell de qualitat  i distinció molt meritoris.

Fan un repertori molt assequible però és evident que la seva proposta és molt distingida i això malauradament els pot encasellar en el privilegiat i exclusiu grup dels elitistes, dit sigui sense el més mínim sentit pejoratiu, senzillament vull dir que els plats selectes acostumen a ser tan sols apreciats per tots aquells que tenen el morro fi encara que tinguin la vocació d’estar a l’abast de tothom. Continua llegint

GEORGE GERSHWIN: CONCERT EN FA amb la Filarmonica della Scala, Stefano Bollani i Riccardo Chailly (vídeo)

George Gershwin 2

En ocasió de les representacions de Porgy and Bess que començaran divendres vinent al Gran Teatre del Liceu, em sembla oportú portar-vos l’altra obra de referència al costat de l’òpera de George Gershwin, el Concert en Fa per a piano i orquestra.

Walter Damrosch, el director d’orquestra de l’Orquestra Simfònica de Nova York va encarregar a Gershwin un concert clàssic per a piano i orquestra l’endemà de l’estrena de Rapsody in blue, en la que el propi compositor va assolir la part solista.

L’encàrrec va entusiasmar i neguitejar al compositor, ja que ell creia que no tenia el nivell necessari per orquestrar una obra simfònica i a més Damrosch va fixar una data per estrenar l’obra i els diferents compromisos que tenia amb els contractes a Broadway i el West End, pressionaven al compositor. Continua llegint

PREPARANT PORGY & BESS

El proper divendres 11 de juliol tindrà lloc la primera de les 10 representacions de l’òpera Porgy and Bess, amb música de George George Gershwin i llibret de Ira Gershwin i Edwin DuBose Heyward, a càrrec de la Cape Town Opera Company.

Porgy and Bess es va estrenar el 30 de setembre de 1935 al Colonial Theatre de Boston, però no va ser la primera òpera del popular compositor de Broadway. L’any 1922 va fer la seva primera temptativa operística amb Blue Monday (135th Street Blues), una òpera jazz que no va tenir cap èxit.

Quan Gershwin es va fixar en la novel·la Porgy del escriptor blanc originari de Charleston, Carolina del Sud, Edwin DuBose Heyward, ja era un compositor aclamat a Broadway amb cançons que havien obtingut un èxit immediat com la popularíssima Swanee que Al Jonson va llençar al món, alhora que el seus primers musicals triomfaven a Broadway i el west End londinenc amb títols com: George White’s Scandals (1922) Lady, Be Good (1924), Primrose (1924) estrenada a Londres, Tip-Toes (1925), Tell Me More! (1925) o Oh, Kay! (1926), aquesta darrera estrenada l’any que el compositor va quedar fascinat per la novel·la de DuBose Heyward. Continua llegint

PALAU 100: BARENBOIM I LA STAATSKAPELLE BERLIN HONOREN A STRAUSS

Staatskapelle Barenboim Palau 100

Ens hem hagut d’esperar quasi un mes per celebrar de manera incontestable el 150 aniversari del naixement de Richard Strauss (11 de juny de 1864), però l’espera ha merescut la pena, ja que amb la visita de la Staatskapelle Berlin i el seu director Daniel Barenboim en el concert de inauguració de la temporada 2014/2015 de Palau100. L’efemèride es va vestir d’extrema categoria musical.

No hi ha dubte que Daniel Barenboim és una de les personalitats musicals del nostre temps i malgrat que en a mi m’agrada molt en un cert repertori, mentre que en altres no m’interessa gaire o gens, sempre és un director que proposa versions, amb personalitat, arriscat i temperamental, per sort ens ha visitat en un repertori que jo crec que li escau molt, tot i que en el brillantíssim concert celebrat ahir al Palau hi van haver dues parts clarament diferenciades. Continua llegint

NIKOLAUS HARNONCOURT DIRIGEIX LES 3 DARRERES SIMFONIES DE MOZART (Styriarte 2014)

1970_14_mozart-page-003

Avui sóc conscient de que us faig un regalàs amb l’àudio i el vídeo del concert que va tenir lloc dissabte passat, 5 de juliol a Graz, en el marc del Festival Styriarte que es celebra cada any en la localitat austríaca, i en la que el director Nikolaus Harnoncourt n’esdevé protagonista juntament amb el seu mític conjunt Concertus Musicus de Wien.

És un concert íntegrament mozartià, i això tots ja hem quedat d’acord des de fa molt temps que és una teràpia que mai falla, per tant per iniciar una setmana que us desitjo ben feliç res millor que Mozart interpretar per Harnoncourt i la seva orquestra, i si les obres son les tres darreres i cabdals simfonies, aleshores la perfecció quasi és absoluta. Digueu-me exagerat, però jo després de veure i escoltar aquest concert sóc una mica més feliç que abans de fer-ho. Continua llegint

L’OBC GRAVA MEYERBEER I MASSENET PER A NAXOS

A l’encara, tot i que per poc temps, gerent de l’OBC, el senyor François Bou, li haurem d’agrair moltes coses del seu pas per la gerència de l’orquestra. Ha fet molta feina i molt poc soroll, s’ha mantingut molt al marge d’aparèixer davant dels mitjans, però  sempre que ho ha fet ha convençut i sorprès. Entre alguns dels seus llegats més vistosos i com aquell qui no vol la cosa, hi trobem l’esforç per recuperar aquella internacionalització perduda ençà l’època de Lawrence Foster. La tasca no ha estat gens fàcil, sobretot en uns moments complicats, però tot i així ha aconseguit gires, la inclusió d’alguns dels concerts de les temporades en la programació del prestigiós canal Medici TV, quelcom important que ha donat molta visibilitat a l’orquestra, i també ha incrementat les gravacions més enllà dels segells locals, en els que semblava haver de resignar-se darrerament l’OBC amb treballs interessants però de molt poca projecció, signant un contracte amb el segell nord-americà Naxos, quelcom que malgrat la incertesa del mercat discogràfic no deixa de tenir importància i repercussió, sobretot si el resultat és tan brillant com l’assolit. Continua llegint