foto Efe
Si, en Lluís Llach al meu blog, passa alguna cosa?.
En Llach ha decidit no fer més recitals. Em sembla be.
En Llach no ha decidit deixar de composar, encara m’agrada més. En Llach, vaig llegir no fa gaire, que participava en un projecte operístic que ens preveia estrenar al Liceu. No en tinc més dades, però la noticia m’interessa. La seva sensibilitat musical és notabilíssima. M’agrada pensar en una hipotètica òpera amb lletra i música seva. Les seves cançons s’associen de manera absoluta a la banda sonora d’una part important de la meva vida. Desprès l’he abandonat una mica, tot i que quan hi torno mi enganxo. Porto tota la seva discografia (tret del darrer disc) al meu iPod i moltes vegades retorno a aquesta banda sonora i de sobte es desperta una sensibilitat especial, la sensibilitat que tan sols els veritables artistes poden trametre. En Lluís Llach, és un artista integra i compromès i malgrat tots aquests anys continua omplint tot el que es proposi. Jo no estic d’acord amb la manera com ha organitzat aquest comiat. No ha estat un comiat íntim com pretenia. Més de 10.000 persones en dos dies no és precisament allò que entenc com íntimi. Les seves raons tindrà i això no embrutarà per res la seva vàlua artística i la seva impressionant carrera, però molts dels seus seguidors s’han quedat amb les ganes d’acompanyar-lo en aquest comiat ( i n’eren molts). Quina diferència entre un comiat així i que t’ha acomiadin amb el oblit o amb les ganes d’oblidar-te.
.
