*
A partir del 26 de setembre i amb previsió de 4 mesos d’estada al Teatre Apol·lo, aterrarà a Barcelona Cabaret. Actualment, la producció que es va estrenar a Madrid, està de gira per Espanya. Els intèrprets principals són:
|
Marta Ribera Sally Bowles |
La producció que veurem es una versió lliure de la que va fer pel West End i Brodway, Sam Mendes. Jo aquests muntatges fets a base de franquícies no és el que més m’agrada, però vista la precarietat del panorama de teatre musical a Barcelona i dels reiterats fracassos en el intent de produir musicals autòctons, li hauré de donar una certa confiança. A Madrid va funcionar molt be durant tres anys.
Esperem que almenys ens tregui el mal gust de boca que ens 
va deixar la versió que es va fer el 1992 al Novedades, dirigida per Jérôme Savary.
Però ho te difícil per superar aquell Adéu a Berlín de fa tres anys al Artenbrut (RIP), versió del Xavi Torres i el Ivan Labanda, de la novel·la de Christopher Isherwood, respectant però, la musica, les cançons i l’esperit del musical.
dues imatges del Adéu a Berlín
En qualsevol cas, benvingudes siguin les iniciatives per reactivar el Teatre musical a Barcelona, que sembla que amb Grease i aquest Cabaret, pot animar una mica el esmorteït Paral·lel.
Marta Ribera i Victor Masan en el Cabaret que veurem al Apol·lo
Alan Cumming 1998 Cabaret revival (Sam Mendes), canta “Willkommen” a l’entrega dels premis Tonys.
Arxivat sota: MUSICALS, TEATRE | Etiquetat: Cabaret, Kander & Ebb
RSS - Posts
L’Alan Cumming és un animal teatral d’allò més especial… L’últim que ha fet a Broadway són els Set Pecats Capitals, també trobables al YouTube…
Corregeixo: No eren Els set pecats sinó l’Òpera de tres rals…
Efectivament era l’Òpera dels tres rals, però si es proposes el set pecats capitals, malgrat que és per una senyorona, també ho podria fer. Potser sense voler, has donat una idea genial!!!
¿y van a hacer el mismo montaje con mesas y sillitas que hicieron en Madrid? porque era muy bonito pero… terriblemente incómodo y con una visibilidad nefasta.
No conozco a Marta Ribera, pero seguro que es muchísimo mejor que Natalia Millán. ¡Suerte!
Bienvenido Pasaelmocho. Creo que media platea del Apolo va a ser convertida en cabaret con las mesitas, sillitas y lamparitas. En cualquier caso el montaje, creo que sin ser tan duro como el original de Mendes en el DONMAR (nuevo clip incorporado en la XIMO COLLECTION), vale la pena.
Gracias por participar en el blog, a pesar de la lengua, aunque creo que no se te pasa una.
En que quedem, t´agrada o no t´agrada el musical?
Si vols fem una llarga llista del que m’agrada i del que no m’agrada del musical. Però seria tan llarga com dir-te que m’agrada i que no de l’òpera, del cinema, de la zarzuela (Oh Déu meu!!! se m’ha escapat), del teatre, de la vida…Si vols una resposta definitiva, SI i aquest molt i Gaudí gens (for exemple).
Hola Ximo!
A mi m’agrada molt el musical, i espero amb il·lusió aquest Cabaret, però això que ocuparan mitja platea amb “mesitas, sillitas y lamparitas” no ho entenc, ja m’ho explicaras!
Petonets
Hola Bea, benvinguda al blog. Espero que la teva participació sigui a partir d’ara, diguem que habitual. Jo ja faré el que calgui per mantenir el hipotètic interès de les bestieses, a un cert nivell,però això mai se sap. Efectivament, el muntatge de Cabaret preveu transformar la platea del teatre on es representa (el Apol·lo en el cas de Barcelona), en allò més semblant a un a sala de cabaret i això significa col·locar taules i cadires, per donar l’ambient més apropiat possible. Que desprès sigui reeixit depèn de molts altres factors.