Avui:
El divendres de setmana santa el dedico al Rouco Varela. Aquest individu, un veritable pecat mortal, ha tancat una parròquia madrilenya (San Carlos Borromeo), per què els capellans que hi treballen i de quina manera, no fan les coses com a ell li agrada. Una parròquia d’enemics, és clar, una parròquina ROJA (quina por!!!).
Motiu oficial del tancament; banalitats, al cap i a la fi, que si fan la missa sense faldilles o si les hòsties són rosquilles i no el pa d’àngel que s’enganxa al paladar. El que no li agrada, segurament, és la tasca d’evangelització i els individus/dues que visiten la parròquia. Són gent que segurament, no ompliran mai el Passeig de la Castellana en manifestacions capcioses, gent que no tenen, ni temps, ni ganes de perdre’l, acompanyant aquesta colla de voltors. El Rouco Varela, segur que hores d’ara encara excomunicaria als visitadors de la santa d’avui.
La varen classificar de “gravemente peligrosa”. El mite dels mites, potser el top of the tops, la RITA, si LA HAYWORTH, si LA GILDA, si el strep més imaginat a la historia de la repressió espanyola, si LA BUFETADA.
Encara que vist i fruit fins a la sacietat, no deixa de ser un dels moments més gloriosos de la historia del cinema.
