Classificat com a: Opera, cantants | Etiquetes: Giuseppe Verdi, La Traviata, Nelly Miricioiu, Sempre Libera, Sylvia Sass, Virginia Zeani
Sempre hem associat el rol de Violetta de La Taviata a una soprano lírica, però hi han hagut sopranos spinto i fins hi tot dramàtiques, que s’han atrevit a cantar-lo. Evidentment no podem esperar mi bemolls al final del Sempre Libera, però ben segur que la concepció del personatge és tot un altre. El cas de la Callas és tot un altre cosa. Cantava el primer acte com ho canten les lleugeres, no com ho va escriure Verdi, per desprès anar transformant-se, escena rere escena en una soprano de caires molt més dramàtics. Va ser única i totes aquelles que l’han volgut imitar han acabat més aviat del previst la seva carrera.
El cas de la hongaresa Sylvia Sass, és paradigmàtic. Va néixer al any 1951. 
Va debutar quan tenia 20 anys i al inici de la seva carrera va fer La Traviata. La seva veu fosca de spinto, quasi dramàtica, va fer que tothom poses en ella totes les esperances que esdevingés una nova Callas. Per enèsima vegada, les discogràfiques, els agents i els teatres es varen equivocar i ella també, per acceptar-ho.
Sylvia Sass a l’any 1976 a Aix-en-Provence:
La soprano Nelly Miricioiu va néixer a Romania a l’any 1952, és a dir, un any més tard que la Sass, però aquesta està absolutament en actiu. Ho canta tot i molt dignament, tot i que el seu repertori és el bel canto, ha fet incursions al verisme (al Liceu ens va fer una discreta Tosca) i al repertori Verdià més compromés (Ernani, I Vespri Siciliani).
Nelly Miricioiu al Festival de Ravenna i a l’any 1991, l’acompanya Vincenzo La Scola.
La Virginia Zeani va néixer a l’any 1925 a Romania. Va cantar a tots els principals teatres del món amb gran èxit. També va venir al Liceu, on encara es recorda per les mítiques Bohèmes acompanyant a Jaume Aragall. Va cantar moltes altres óperes, La Traviata (acompanyada pel gallejant Pavarotti), Il Piccolo Marat (amb el seu marit el baix Nicola Rossi-Lemeni) i Madama Butterfly (un altre cop amb Jaume Aragall), Suor Angelica (amb Ana Maria Rota) i Alissa de Raffaello De Banfield (amb Vicente Sardinero). Desprès acompanyant a Plácido Domingo, la seva veu ja s’havia fet malbé (Fedora, Tosca i Manon Lescaut). Va cantar per darrera vegada a la temporada 1976-77 en una decrépita Fedora.
Virginia Zeani (versió audio d’estudi). L’Alfredo te el nom curiós de Ion Buzea.
