*
Adriana Damato (foto: Prospero Cravedi)
La casa discogràfica bolonyesa, Bongiovanni, s’ha llençat a la modernitat i ha estrenat el formar DVD, dins el seu impressionant catàleg, sobretot de recuperació històrica, talment com fa la Opera Rara anglesa.
M’han regalat el Aroldo que acaba d’editar Bongiovanni, provinent de les representacions celebrades al Teatro Municipale de Piacenza. L’enregistrament es va efectuar en un sol dia, el 13 d’octubre de 2003.
El primer que cal dir, és que ens trobem a una digníssima representació d’un teatre de províncies. L’orquestra de la Fondazione Arturo Toscanini sona força be, dirigida per Pier Giorgio Morandi. El cor, molt reduït, ja és tota una altre cosa. Tot i que l’Aroldo no necessita de les grans masses corals que Verdi demana en altres obres del mateix període, el poc que els hi demana, el cor del teatre roman més aviat entre la discreció i la mediocritat.
Finale primo d’Aroldo a la foto apareix Armiliato que malauradament no canta en el DVD(foto: Prospero Cravedi)
L’escena, molt aprofitada està dirigida per una de les patums italianes, Pier Luigi Pizzi, que fidel a si mateix, dona molta importància a l’escenografia arquitectònica i a l’espai estètic, deixant una mica més de banda la trama, per altre part fluixa i ridícula en molts moments. Transporta, com en ell és habitual, l’acció del original 1200 a la més vistosa època del Risorggimento italià. El resultat és simple però molt meritori i en alguns moments fa força patxoca.
El més interessant, a part del fet de que no hi havia cap Aroldo comercialitzat en el mercat del DVD (Stiffelio que és el mateix, però canviat ,en te un provinent del ROH i un altre del MET), és el cast, que encara que jove, és força prometedor.
Gustavo Porta i Adriana Damato (foto: Prospero Cravedi)
Aroldo és el tenor argentí Gustavo Porta, que va substituir al previst Marco Armiliato. El DVD i tots nosaltres hi hem sortit perdent, doncs l’afinació de Porta és alguns moments dubtosa i la emissió, sobretot dels aguts, resulta estentòria.
La protagonista femenina, és la jove soprano italiana Adriana Damato (1975) primer premi del Operalia del 2003. Comença a despuntar en el panorama internacional i ha gravat el Edgar de Puccini al costat de Plácido Domingo. La veu és preciosa, de soprano lirico spinto, molt verdiana, amb un poderós centre, un agut seguríssim i un registre greu més que suficient. Tenint en compte que és molt jove, cal esperar una evolució interessantíssima d’aquesta soprano que canta, amb musicalitat, sentit dramàtic i fraseig intens.
El baríton (Egberto) és Franco Vassallo. Extraordinari de dicció (molt similar a Renato Bruson, que segurament li ha servit de model) i línia. Veu bonica i d’agut segur. La seva ària i cabaletta les resolt brillantment. La resta força correctes, amb una menció especial pel baix Valter Borin.
DVD força recomenable
Arxivat sota: DISCS & DVD'S | Etiquetat: Adriana Damato, Aroldo, Franco Vasallo, Giuseppe Verdi, Gustavo Porta, Pier Giorgio Morandi, Pier Luigi Pizzi, Valter Borin
