Classificat com a: CINEMA | Etiquetes: Rhythm is it!, Royston Maldoom, Simon Rattle
M’ha emocionat molt aquest documental i sobretot m’ha emocionat més enllà de la música i de la magnífica banda sonora. És més, crec que la música i la dança són un pretext, però el documental parla de moltes altres coses.
Aquest projecte de superació personal, de motivació, de treball en equip, d’educació en definitiva, és d’una magnitud i d’un calat social importantíssim.
Aquest treball en una escola dels suburbis de Berlín, amb uns alumnes allunyats del món cultural al voltant de la Berliner Philharmoniker i de tot el que representa, és emocionant pel que es diu, pel que no es diu, pel que es veu i finalment pel que sentim.
Aquesta metamorfosi, aquest canvi de mentalitat, d’obertura cap al desconegut, de superació dels límits i de les capacitats, que els mateixos professors de l’escola no coneixen dels alumnes que 
tracten diàriament, gràcies a aquest projecte i al seu increïble líder, Royston Maldoom, el coreògraf que cada vegada que obra la boca, ens clava una lliçó, hauria de ser de visió obligatòria a totes les escoles i en tots els cursos de coaching i de superació personal.
Quina sort topar-te, un cop a la teva vida, amb un projecte com aquest i amb un coach com el Maldoom. Jo no recordo en tota la meva vida acadèmica, haver trobat ningú que hagués sabut implicar i entusiasmar al grup en un projecte comú i individual alhora, amb aquesta convicció, aquesta duresa i aquesta humanitat. Si el vaig tenir i no me’n vaig adonar, em sento dues vegades desgraciat.
Aquest és un projecte personal, on cadascú es planteja el futur, després d’aquesta experiència, de manera molt diferent i més esperançadora que quan comença, amb la susceptibilitat de tothom davant el repte.
També ens parla de tolerància, de multi culturalitat, de pors, de il·lusions, de fracassos i de repressió.
Queda la música, la magnífica i impressionant partitura de 
Stravinsky, la Berliner Philharmoniker i Sir Simon Rattle oficiant aquesta cerimònia emocionant i fent algunes reflexions sobre el fet de sentir-se diferent, molt interessants.
No veiem gaire el resultat artistic d’aquests tres mesos d’assaigs, no és un projecte per valorar artísticament el treball d’aquests 250 ballarins. Espero que el DVD especial amb 3 discs inclogui la representació sencera de La Consagració de la Primavera, amb tot el treball mostrat per a tothom.
No us perdeu Rhythm is it!. És molt més del que he dit en aquest post.
