Classificat com a: Opereta, cantants | Etiquetes: Harlequin's Millions, Mario Lanza, Riccardo drigo
.jpg/300px-Mario_Lanza_in_The_Toast_of_New_Orleans_(1950).jpg)
Possiblement el tenor, corda especialment procliu a despertar aficions i passions, que més afeccionats ha generat per l’òpera és, Mario Lanza..jpeg)
Curiosament Mario Lanza va cantar molt poc al teatre, però va ser escollit per fer la PEL·LÍCULA operística més important de la història, The Great Caruso (1951).
Per què una veu com la de Lanza no va triomfar en el seu habitat natural el teatre?. Potser no tenia la preparació necessària. Els dots naturals els tenia tots, però segurament patia la neurosi pròpia dels tenors, afegida a diversos complexes psicològics i a que no va tenir algú que sabes assessorar-lo artísticament i personalment.
Va morir jove, però el que és innegable és que la seva popularitat no decau. Es continuen reeditant els seus enregistraments i les seves pel·lícules.
És curiós que triomfes en el cinema, doncs les seves dots com a actor són més aviat escasses. Era un actor molt enverat. Semblava més normal que per el seu físic i les seves dots vocals, la seva carrera s’hagués centrat en el teatre i els concerts.
De concerts en va fer molts i amb èxits esclatants, però d’òpera en teatre molt poca.
Va debutar als 21 anys en l’òpera de Nicolai, The Merry Wives of Windsor. Era l’any 1941.
A l’any 1948 va cantar el Pinkerton de Madama Butterfly a l’òpera de New Orleans.
L’any 1960 hagués representat el debut de Mario Lanza en dos teatres importants i en rols de molt compromís. En el ROH havia de cantar Otello i a la Scala, Tosca.
Mario Lanza va morir d’un vessament cerebral el 7 d’octubre de 1959.
Els tenoríssims Pavarotti, Domingo i Carreras, han manifestat tots tres, l’admiració per Lanza i la importància de The Great Caruso en les seves vides.
Us deixo una gravació poc freqüent (gràcies Colbran), la Serenata de Harlequin’s Millions de Riccardo Drigo. Aquesta serenata no pertany a cap opereta, és curiosament, una cançó que es canta en un ballet.
La qualitat del so no és molt bona, però sembla ser que de moment no s’ha tornat a reeditar i escoltar els crics i crecs del disc, li dona un so entranyable. Es va gravar, demà passat farà 57 anys!!! (06/06/1950)
