Classificat com a: Opera, cantants | Etiquetes: Giacomo Puccini, Manon Lescaut, Montserrat Caballé, Plácido Domingo
Quan la Montserrat Caballé i el Plácido Domingo eren amics i companys, varen fer coses molt grans. Tots dos en estat vocal immillorable, en la plenitud i amb ganes d’esdevenir la parella perfecte com ho havien estat la Callas i el Di Stefano o la Teladi i el Del Monaco.Les discogràfiques varen aprofitar l’oportunitat i varen deixar coses per la història, el Don Carlo amb el Giulini o l’Aida amb el Muti, sobretot.
Al Liceu varen coincidir en les mítiques Aida, I Vespri Siciliani i La
Africaine. D’aquelles funcions tothom en guarda els millors records.
Després varen venir els conflictes d’interessos, les desavinences i les ridícules declaracions i actituds per ambdues parts. Més tard hi ha hagut les reconciliacions, massa tard, doncs s’han perdut ocasions memorables i nits que haguessin pogut ser i no han estat.
A l’any 1972 en el MET es va fer una macro gala, molt habituals a la casa, per homenatjar a Rudolf Bing. La Caballé més prima que mai (com diu un bon amic i fan de la senyora) i el Domingo (grassonet com mai), ens canten un duo del segon acte, de la Manon Lescaut de Puccini, que treu el singlot.
Salut!!!
Desconec si van començar el duet així o en realitat començava per Tu, tu amore, tu?, i això és un muntatge. És molt estrany iniciar aquest duet d’aquesta manera, oi?
