Classificat com a: MUSICS, Opera, cantants | Etiquetes: Il Califfo di Bagdad, Manuel García
El proper 28 de juny, gràcies a la col·laboració del Festival de Granada i Caja Madrid, tenim la oportunitat d’assistir a un esdeveniment al Palau de la Música, absolutament imprescindible i ineludible. Christophe Rousset i els seus Les Talens Lyriques ofereixen en versió de concert una raresa interessantíssima de Manuel García, l’òpera Il Califfo di Bagdad.
Per a tots aquells que no el coneguin, Manuel García va néixer a Sevilla el 22 de gener de 1775. El seu veritable nom era Manuel Rodríguez Aguilar. Musicalment va començar els seus estudis al cor de la Catedral de Sevilla i a l’any 1792 va debutar al teatre Cádiz, cantant l’òpera La Tonadilla. L’any 1778 es trasllada a Madrid.
Ben aviat comença les seves famoses gires per tot Europa. Comença a Paris, on es dona a conèixer com a baritenor (avui els baritenors serien barítons lírics amb facilitat al agut, però amb molta agilitat i capacitat per les coloratures vocals). Cal dir que les notes agudes que avui sentim en els cantants rossinians eren fetes en falset i mai en vida de Rossini, s’havien escoltat les partitures tenorils, tal i com les hem escoltat a partir de la “Rossini renaissance”, amb tenors com Chris Merritt o Rockwell Blake.
A Paris estrena les seves primeres òperes, en va arribar a composar 25. Posteriorment a Itàlia estrena, amb èxit esclatant, l’òpera que ara es representarà a Barcelona, Il Califfo di Bagdad.
A Itàlia, Rossini, el va escollir per estrenar el rol de Almaviva a Il Barbieri di Siviglia i el Otello. Imagineu que diferent era el concepte vocal en època rossiniana, el Almaviva un baritenor i el Figaro, un baix.
La dèria viatgera el porta fins a New York, on estrenarà òperes de Mozart, Rossini i les seves, és clar. El seu periple americà al portà fins a Mèxic, on estrenaria òperes en versió castellana, que ell mateix va traduir, per facilitar la comprensió del text al públic. Aquesta tasca ja l’havia començat a fer a Madrid, quan es varen prohibir les representacions en llengües estrangeres.
Manuel García, es va casar amb la soprano i actriu Manuela Morales a l’any 1797, però el matrimoni va durar en prou feines sis anys. Al any 1803 Manuel García s’emporta per la gira americana a la soprano Joaquina Briones (Maria Joaquina Sitjes) que es convertirà fins a la mort de Manuel García, en la seva companya sentimental i mare de les dues filles més famoses de la parella, María Malibran i Pauline Viardot.
Del primer matrimoni va néixer la soprano Josefa García Morales, que va cantar a l’any 1831, l’Amenaïde del Tancredi rossinià a Bologna al costat de la seva germanastre Maria Malibran que feia el rol de Tancredi.
El fill de Manuel García, Manuel Vicente García Sitjes, va ser baríton i pedagog. Es reconegut mundialment per haver inventat el laringoscopi. Després d’una brillant carrera artística es traslladà a viure a Londres per impartir classes de cant i on va morir.
La filla gran del matrimoni García-Sitjes va ser Maria de la Felicidad García Sitjes (Paris 1808), coneguda arreu com a Maria
Malibran, al ser aquest el cognom del seu marit. La veu de la Malibran, seria considerada avui com de mezzo, encara que al inici de la seva carrera, era posseïdora d’una veu amb un registre extensíssim que anava des de la soprano aguda, al registre de contralt. Rossini es va quedar embadalit d’aquesta veu. Va ser sense cap gènere de dubtes, el símbol de l’opera romàntica del segle XIX.
La seva germana Pauline García Sitjes, coneguda com Pauline Viardot o La Viardot (nom del empresari Luis Viardot que va esdevenir el seu marit), va néixer a Paris a l’any 1829. Sempre es va considerar francesa i no va tenir mai la nacionalitat espanyola, a diferència de la Malibran, que la va conservar sempre. La Viardot va ser un fenomen vocal com la seva germana. Cantava papers de soprano, mezzo i contralt. És difícil imaginar com una cantant que va estrenar la Fides de Le Prophète de Meyerbeer, cantés La Sonnanbula (soprano dramàtica i no líric lleugera com la coneixem avui) o la Euridice de l’Òrfeo ed Euridice Gluck.
En qualsevol cas, la saga dels García, formen part de la història fascinant de l’òpera del segle XIX. La saga va continua amb els nets de Manuel García. Manuel García va morir a Paris el 9 de juny de 1832.
La oportunitat de conèixer la seva òpera més valorada, encara que sigui en versió de concert, dirigida per un dels directors més interessants en el camp de la música del XVIII com és Christophe Rousset, i amb la seva orquestra Les Talents Lyrics, representa una oportunitat única que no podem deixar escapar. Desconec els cantants que ho cantaran a Barcelona, però estan anunciats per les representacions del Festival de Granada (22 i 24 dejuny) i del Tetaro de la Zarzuela de Madrid (26 de juny), Molena Storti, Emiliano González Toro, Manuela Custer, Anna Chierichetti, José Manuel Zapata, Mario Cassi i David Rubiera. De les representacions a Madrid s’editarà el disc.
Sense cap mena de dubte, una oportunitat única de conèixer aquesta ópera i la música d’un dels personatges més importants de la història de la música espanyola i de cabdal importància en el món de l’òpera. La nissaga García ha estat sense voler esser xauviniste, la família més rellevant en la història operística mundial, del segle XIX.
Els preus del concert són molt interessants. 30 € l’entrada més cara i 10 € les més econòmiques. No hi ha excusa, ja sabeu on heu d’anar el dijous 28 de juny.
