ROBERT HALE

 

El baix baríton americà Robert Hale va venir a fer el Wotan de Die Walküre en la darrera temporada del Liceu en el exili, 1998-1999.

En aquelles temporades de tristesa, precarietat i esperança, les funcions, sobretot les del Teatre Victòria, em deixaven sempre un regust amarg. No m’agrada el Victòria per l’òpera, la sonoritat és nefasta i trobava que les representacions quedaven encaixonades. Els espectacles eren sempre pobres de idees escèniques i musicalment, bastant modestos.

Les funcions en versió de concert en el Palau de la Música sempre ens deparaven sorpreses més positives i aquests concerts de Die Walküre varen resultar força convincents, començant per la direcció de Pinchas Steinberg i pel Wotan de Robert Hale, Matthias Hölle fent el Hunding  i la Sieglinde de Alessandsra Marc. La Brünhilde de Hildegard Behrens ja estava molt gastada.

Robert Hale ha compartit els Wotans oficials de tots els teatres amb el seu compatriota James Morris i amb el baix anglès John Tomlison, durant la segona mitat dels 80 i tota la decada dels 90, del passat segle.

El cant de Robert Hale és molt extravertit i el seu instrument es projecte de manera contundent, dominant a la perfecció les emissions de la veu, ja sigui en la zona aguda, com en la greu. Posseïa en aquell moment un centre ampli que el feia idoni per fer front a Wotan. Pel meu gust li manca la bellesa vocal de Morris, però sobretot la capacitat de commoure amb el seu cant.

La prestació que va fer en aquelles funcions li varen valdre ser coronat com el millor cantant de la temporada 1998-1999, segons les votacions del Grup de Liceistes de 4at i 5è pis.

Ara el podrem sentir, tal i com va cantar el final de Die Walküre en el Palau de la Música Catalana, el 11 de febrer de 1999.

La propera setmana acabarem aquest periple pels premis del Grup, amb la primera edició, la de la temporada 1997-1998, que va anar a parar a Dolora Zajick, per la seva interpretació de la Lady Macbeth al Palau de la Música.