Classificat com a: CINEMA | Etiquetes: Daniel Craig, Douglas McGrath, Gwyneth Paltrow, Infamous, Sandra Bullock, Tony Jonnes
Ja a la primera escena, quan la meva admirada Gwyneth Paltrow ens canta i interpreta de manera extraordinària el tema de Cole Porter “What is this thing called love”, en la única intervenció que te, me’n he adonat que estava davant d’una pel·lícula imprescindible i encara no havia vist res.
Hi ha pel·lícules que des de un inici t’ensenyen totes les cartes saps perfectament el que et trobaràs i com. En aquesta, malgrat conèixer la història de Truman Capote i els fets que varen portar a escriure la seva obra mestre, A sang freda, el director Douglas McGrath ens enreda en un ambient sofisticat, glamurós i deixeu-me dir que una mica odiós del entorn existencial del escriptor nord americà.
Aquest ambient entre cínic i divertit del Capote més sarcàstic i brillant ens va portant de mica en mica, sense cap moment de defallença i de distracció, cap els fets fonamentals d’aquesta trista història.
Més enllà de la veridicitat de tots i cadascun dels fets i els personatges, que ja sabem que hi ha situacions de ficció, el més important és aquest encontre entre dos homes necessitats de l’estimació, de la tendresa i de la comprensió. Capote sempre envoltat de les seves amistats, presentades com personatges buits, interessats, superflus i Perry Smith que encara busca al cap dels anys, el seu ideal d’home en la figura paterna, que el va martiritzar i marcar durant tota la vida.
L’encontre visual entre ambdós homes, pren una força que un cop acabada la pel·lícula, desprès del tristíssim i conegut
final, encara roman a la nostra memòria.
Extraordinària interpretacions de tots el actors i actrius. Encapçalats per aquesta prodigiosa interpretació de Tony Jonnes, que més enllà de la recreació, diuen que mimètica, del escriptor, sap extreure un personatge de carn i ossos i no una titella amanerada, ridícula i patètica. Creació també de Daniel Craig, tot i que al equip de maquillatge se’ls hi va anar la ma amb el tint del cabell.
Mai la Sandra Bullock m’havia agradat, jo no se si és bona actriu, fins ara creia que no, però ara ho començo a dubtar.
La resta de la brillant nòmina d’actors i actrius, és un prodigi de concentració i mesura interpretativa (fantàstica la Sigourney Weaver).Recomanable i tristíssima pel·lícula que segurament em farà rellegir aquest estiu A sang freda.
Si no l’heu vist, no us ho penseu, aneu a veure-la i amb V.O., please!!!
