Classificat com a: Actors, MUSICALS | Etiquetes: Katharine Hepburn, Coco, André Previn
Katharine Hepburn és una llegenda. És una actriu que va trencar tots els motllos establerts, imposant una nova forma d’actuar, un compromís personal i la llibertat d’una carrera feta sempre en la lluita i mai en el conformisme.
La Hepburn va néixer el 12 de maig de 1907 i va morir el 29 de juny de 2003. 96 anys de vida intensa, de ser un referent i de ser l’actriu cinematogràfica més nominada pels oscars de tota la història. 12 nominacions a la millor actriu principal i 4 vegades guanyadora, Morning Glory (1933), Guess Who’s Coming to Dinner (1967), The Lion in Winter (196 
compartit amb Barbra Steissand per Funny Girl i On Golden Pond (1981).
La seva carrera teatral va començar a l’any 1928 amb Night Hostess. Va ser el seu debut a Broadway, encara amb el pseudònim de Katharine Burns. L’última vegada que va actuar a Broadway va ser a l’any 1991 per fer The West Side Waltz, on va ser nominada a millor actriu.
12 anys abans va protagonitzar Coco (1969), que volia ser un retrat glamorós de Coco Chanel. Amb música de André Previn i text i cançons de Alan Jay Lerner, tants anys col·laborador de Frederick Loewe.
L’obra va ser pensada inicialment per Rosalind Russell, però una artritis li va impedir. Irene Selznick va proposar aleshores a Katharine Hepburn. Ella va refusar inicialment actuar en un musical ( i no m’estranya), però desprès de repensar-s’ho va demanar un mestre exclusiu durant 10 dies, que va ser Roger Edens de la MGM.
Després de interminables conflictes amb el guió que havia de ser aprovat per la mateixa Coco Chanel, sota la exigència de centrat la historia en la vida professional i en els anys d’esplendor, els assajos varen començar al setembre de 1969, també plens de inconvenients deguts en gran part a la complicada maquinària ideada per Cecil Beaton, sobretot en l’escena final, amb unes plataformes, escales i jocs de miralls per fer una gran desfilada dels models Chanel.
L’obra es va estrenar el 18 de desembre de 1969 en el Mark Hellinger Theatre.
Coco Chanel, després de posar totes les exigències imaginables, no va assistir mai a les representacions.
La Hepburn era un reclam importantíssim, però la seva capacitat canora era molt limitada, jo crec que encara més que la Bacall. Va ser nominada als Tony’s d’aquell any, però no va guanyar. Va tenir com a substitutes, durant les 329 funcions que es varen fer a, Ann Reinking i Danielle Darrieux.
Estava previst portar la producció a Londres, però el Royal Drury Lane no va voler córrer amb el risc financer d’una empresa costosíssima i la Hepburn si no era al Drury Lane va dir que enlloc.
Malgrat que els productors (la Paramouth) varen guanyar molts diners, recuperant la gran inversió feta (900.000$, el muntatge més car fet mai a Broadway fins aquell moment), no és varen decidir de portar-la al cinema.
En el vídeo, podem veure un extracte de l’escena final, amb la desfilada i el inspirat i sofisticat tema composat per Previn. De la mateixa manera ens podem fer idea del difícil muntatge ideat per Cecil Beaton, i sobretot, encara que molt poquet, sentirem “cantar” a la gran Katharine Hepburn. Tota una llegenda.
