IN FERNEM LAND

Sense tenir en compte les properes visites festivaleres estiuenques, la temporada 2006-2007 ha acabat.

Ha estat una temporada intensa amb visites off Liceu al Regio de Torino, Teatro alla Scala di Milano i a La Bastille de Paris.

Aquest és el detall d’allò més destacable, segons el meu criteri d’espectador que seu en una butaca, esperant que cada representació, malgrat tot,  sigui la millor de totes.

La temporada Liceuenca:

• La Clemenza di Tito. A destacar la descomunal Vesselina Kasarova.
• Lucia di Lammermoor. A destacar Mariola Cantarero i Patricia Ciofi. Bros be, però amb problemes tècnics a cada representació en la seva ària.
• Manon Lescaut. Molt be la direcció de Renato Palumbo i be la parella Dessì-Armiliato, molt més adequada que la Guleghina-Smith (nefast) o Giordani (bo).
• Don Carlos. Extraordinària representació de la partitura original. Dirigida per un inspirat Maurizio Benini i cantada per un cast irregular, on varen destacar i amb diferència Carlos Álvarez i Sonia Ganassi. Franco Farina hauria de ser declarat cantant non grat per la direcció del teatre. La producció de Konwitschny molt més interessant que el desastrós auto da fe, tan criticat i eix de totes les crítiques, d’una producció molt més interessant. Un dels punts àlgids de la temporada.
• Boulevard Solitude. Representació rodona d’una obra no fàcil però que per les bones direccions de Peskó i Lehnhoff i dos equips de cantants més que solvents (sobretot Aikin i Lascarro) han fet possible un èxit generalitzat d’una òpera contemporània, què ja és fer un èxit.
• Der Fliegende Holländer. Decebedor resultat d’una de les òperes més esperades. Bona direcció d’orquestra, però no excepcional. Discreta producció del temut i al final discretet, Àlex Rigola i sobretot dos repartiments de poca volada, sobretot el del primer repartiment (Titus-Anthony).
• Khovantxina. Sense cap mena de dubtes la representació més rodona de la temporada. Excel·lent direcció d’orquestra de Michael Boder. Eficaç i  amb encert puntuals la direcció escènica de Winge. Equip de cantants molt solvents i en casos puntuals extraordinari (Zaremba, Galouzine, Brubaker).
• Le Portrait de Manon. Una curiositat què no va més enllà de l’anècdota i amb canvis al repartiment original ben solventats, però sense el interès que tenia veure al Liceu a Dwayne Croft i Marina Domasxenko.
• La voix Humaine. Extraordinària actuació vocal i escènica de Ángeles Blancas. La millor cantant de la temporada, segons el meu criteri. Llàstima que la direcció orquestral de Josep Vicent li va mancar la qualitat tímbrica i la transparència que Poulenc requereix.
• Manon. La més esperada i la que més passions ha suscitat. Hi han hagut moltes funcions i sembla ser que l’excel·lència, sobretot si parlem de la parella protagonista, tan sols s’ha assolit en la del divendres 6 de juliol, que no vaig veure. Dessay va fer tota una creació escènica que va fer oblidar els problemes de adequació vocal al personatge i Villazón va contenir la seva habitual actuació escènica i va demostrar totes les nits, menys una, que ha d’aturar una mica la seva carrera meteòrica i farcida de compromisos, per estudiar una mica més, aprendre a dir no als teatres i agents que li fan fer rols inadequats per ara i que perjudiquen la línea de cant. En qualsevol cas, varen saltar guspires d’emoció en cada representació i això al públic ens agrada. En el segon repartiment tot era molt més contingut i avorrit, però Inva Mula sobresortia anys llum de la resta. Producció lletja amb ganes.
• Thaïs (versió de concert). I amb ella va arribar el glamour. La Fleming va fer de diva quan cantava i quan no, i el públic te ganes de dives com les d’abans. Ferrari va rebre immerescudament la decepció de no veure a Hampson i Bros va ser un luxe. La direcció de Andrew Davis, voluptuosa com requereix aquesta partitura discutible. Per a mi, una fredor va envair el meu criteri davant les ones d’entusiasme de la resta del món.
• Norma. Acabada de sortir del forn. Extraordinàries la Cedolins, la Ganassi i la Zajick, correcte el Prestia. La resta per oblidar i a  replantejar els contractes futurs del senyor La Scola per la temporada vinent. La producció ha anat guanyant qualitat.

 CONCERTS:

• Stabat Mater. Bones solistes però amb mitjans desiguals. La Frittoli millor per la òpera romàntica i l’excel·lent Mingardo, amb problemes d’audició.
• Concert Wagner. Be però esperem més de la visita de les forces estables del Mariinski amb el seu director titular, el mediàtic Gergiev. Solistes poc destacables.

Recitals:

• Petra Maria Schnitzer i Peter Seiffert. Encara badallo.
• Simon Keenlyside. Be, però una mica decebedor i amb certs problemes vocals.
• Daniella Barcellona. Be, però amb resultats desiguals. Es una cantant d’òpera, d’escenari.
• Nina Stemme. Sensacional, extraordinària, si hagués fet una actuació escènica, seria la dipositaria del meu vot com a millor cantant de la temporada.

Foyer:

• Altres visions de Manon. Recordo vagament que no em va agradar gaire.

Golfes:

• Barbara Cook’s Broadway. Una sorpresa positiva, malgrat l’edat. El Liceu va lluir una imatge diferent i això és bo.
• Make Someone Happy (Karen Mason). Fantàstica
• Gilbert & Sullivan. Insoportable ridiculessa britànica.
• Bernstein on Broadway (Brent Barrett). Extraordinari actor i cantant, amb algunes errades de repertori que li perdono.

OFF LICEU:

• Tetro Reggio di Torino:
  • Turandot. Orquestralment brillant, escènicament inexistent  i vocalment caduca (Cassola i Martinucci), bona la Liu de Marambio.
  • Rusalka. Magnífica, de somni. Una de les millors produccions escèniques que he vist mai (Carsen) i la millor actuació global (musical i escènica) de la temporada, un altre cop per Ángeles Blancas. Gloriosa.
• Teatro alla Scala:
  • Ascanio in Alba. Producció interessant d’una obra avorrida amb cantants de l’Academia del Teatro alla Scala. Llarga i em va costar no marxar del teatre, segurament la meva primera visita scaligera requeria quedar-me fins al final, però també un altre ópera.
  • Lohengrin. Això ja són paraules majors. Sensacional orquestra i cor dirigits per Daniele Gatti i del bon equip de cantants, cum laude per Klaus Florian Vogt, extraordinària versió lírica, el millor Lohengrin que he vist en directa. La resta be i la producció de Lehnhoff amb encerts puntuals.
• La Bastille:
  • Les Contes d’Hoffmann: Producció brillantíssima de Carsen i un Villazón musical i arrauxat, que va portat a la resta de la discreta companyia al èxit global d’una representació que sense ell hagués estat o discreta o provinciana. De les dones la Nancy Fabiola Herrera va guanyar per golejada cantant la Giulietta, seguida de la Gubanova com a bon Niklause. Les altres dues indignes. Ferrari correcta. La direcció musical, sense pena ni glòria.
  • La Juive: esdeveniment important, amb un cast d’autèntic luxe, encapçalat pel Eleazar  de Shicoff i la immensa Rachel de la Antonacci i l’esplendorosa Eudoxie de Annick Masis. La sorpresa, l’extraordinari Léopold de John Osborn. Robert Lloyd sense estar a l’alçada dels anteriors va quedar digne en un rol que requereix un fora de sèrie. La direcció musical de Oren, boníssima i l’escènica, em sembla que no gaire be, però nosaltres varem veure la representació en mig d’una vaga del personal de luminotècnia que ens va privar de jutjar-la en la seva justa mesura. La millor funció d’òpera globalment parlant de la temporada.
  • Don Giovanni. Bona, discutida i discutible producció de Haneke. Entre els cantants, no gaires lluminàries, però destacant Mattei, Pisaroni, Schäfer i Rahdijan. La direcció musical de Güttler bona.

Els premis són:

o       Millor direcció musical: Danielle Gatti pel Lohengrin (Scala)

o       Millor direcció escènica: Robert Carsen per la Rusalka (Regio)

o       Millor soprano: Ángeles Blancas per la Rusalka (Regio) i La voix Humaine (Liceu)

o       Millor tenor: Klaus Florian Vogt pel Lohengrin (Scala)

o       Millor mezzo: Vesselina Kasarova per La clemenza di Tito (Liceu)

o       Millor baríton: Carlos Álvarez pel Don Carlos (Liceu)

o       Millor baix: declarat desert. Finalista Robert Lloyd per La Juive (La Bastille)

o       Millor òpera vista: La Juive (La Bastille)

• Millor òpera vista en el Liceu: Khovantxina

o       Millor recital: Nina Stemme

Puntuació mitjana de la temporada del Liceu: 7 sobre 10.