Parlem molt de les possibilitats d’aquesta jove artista (encara no ha fet els 30 anys) i tot que ja ha començat a treballar amb directors i teatres importants, sobretot a Itàlia, molts ja l’han condemnada, sense ni tan sols esperar que la veu es consolidi.
Com ja he comentat en el post dedicat a Pesaro d’aquest estiu, la seva veu està en constant evolució i fins que no s’acabi de posicionar, serà difícil preveure quin és el repertori que més li escau, tot i que tot sembla indicar que l’evolució de la veu, la farà idònia pels rols de lírica belcantista (el Donizetti més dramàtic, Rossini seriòs, Paccini, Mayr, Mercadante, Bellini…)
Més val escoltar i veure, després vosaltres mateixos digueu els que us sembli.
Els dos clips provenen d’un recital que va fer el dia 13 del mes de maig passat a Almeria.
El Barnero de Sevilla (Jiménez):Me llaman la primorosa
La Traviata (Verdi): È strano! è strano!
Més informació sobre la Mariola a Pesaro a Operashots (el blog de Coco).
