IN FERNEM LAND

El meu blog te un pirata que ha utilitzat un post exactament com jo el vaig publicar, amb el mateix text en català, les mateixes fotos i  l’àudio i el vídeo.

En cap lloc d’aquest blog s’esmenta ni el meu blog, ni el meu nom, si així fos, no diria res, més aviat estaria orgullós de que així fos.

El blocs de lletres (aquest no en te cap culpa), un blog en llengua catalana, dedicat bàsicament a la literatura, em linka a vegades, els posts que tenen a veure amb el teatre, els actors o certs esdeveniments operístics. Doncs be, durant aquest més d’agost vaig publicar un post dedicat a Vivien Leigh cantant, dins d’aquesta sèrie que vaig iniciar, de actrius i actors que més aviat no associem mai en una faceta musical. La sorpresa va ser veure que quan accedia al link en el blocs de lletres, el que sortia era el meu post (de fet encara succeeix) però en un altre blog en anglès anomenat:

 News of Celebs - Celebrities Blog (http://www.niftytom50.com/).

En aquest blog es diu que el post ha estat fet pel administrador.

Em vaig posar en contacte en el blocs de lletres i ells m’han aconsellat fer això que esteu llegint ara. D’aquesta manera el meu blog s’indexarà amb ells, pel seu titular (TEATRE i ESCENA: ) i d’aquesta manera corregiran i faran esment de la piratejada.

Jo com us podeu imaginar el primer que vaig fer és escriure un comentari en el post piratejat en el blog esmentat, però no s’editen, és un pirata llest o covard.

Podeu pensar, i que hi pinta un post en català en un blog en anglès, en mig de les Paris Hiltons, les Camerons Díaz i tota la flora i fauna de les “celebritats efímeres” del moment?. Doncs la mateixa pregunta em faig jo, però us deixo els dos enllaços, el seu i el meu, per que podeu mirar de trobar les set diferències, que no hi son, no perdeu el temps.

http://www.niftytom50.com/actors/vivien-leigh-cantant/

http://ximo.wordpress.com/2007/08/26/vivien-leigh-cantant/

In Fernem Land està sota una llicència Creative Commons, que em permetria posar una denuncia contra aquest individu, però em trobo una mica perdut i potser no val la pena tan rebombori per veure i escoltar a la Vivien Leigh cantant Tovarich. O si? 

Avui, en aquesta galeria de cantants infreqüents i en l’alternança nen, nena, que m’he imposat, toca el torn a Marcello Mastroiani.

Mastroiani es potser el paradigma del latin lover, del “mattatore” italià que enamora. Va néixer el 28 de setembre de 1924 a Fontana Liri (Italia) i va morir a Paris, el 19 de desembre de 1996.

La seva llarguíssima i important filmografia (va debutar a l’any 1948 amb la pel·lícula de Riccardo Freda, I Miserabili, basada en la novel·la de Victor Hugo), potser ens faci oblidar que va interpretar a l’any 1966 una comèdia musical, basada en la vida d’un altre ”sex symbol” mundialment reconegut, Rodolfo Valentino. El musical es diu Ciao Rudy i va ser ideat per Pietro Garinei i Sandro Giovannini.

Garinei & Giovannini, varen ser autors teatrals i comediògrafs, que varen obtenir grandíssims èxits amb obres com Un paio d’ali, Buonanotte Bettina, Il Giorno della Tartaruga, Rugantino (del que ja vaig parlar en el post Roma nun fa la stupida stasera), Rinaldo in Campo o Aggiungi un posto a tavola (aquí anomenat El Diluvio que viene). Tots aquests grans èxits, entre d’altres, portaven música d’Armando Trovajoli.

Ciao Rudy, malgrat el prestigi dels creadors i del seu intèrpret, va tenir males crítiques, tot i que el teatre cada dia exhauria les localitats. El ego de Mastroiani no va poder amb la valoració que en va fer la crítica i va abandonar l’espectacle. La broma li va costar cent milions de lires.

Avui us proposo que l’escoltem en uns fragments d’aquest musical. El primer número és “Quattro palmi di terra in California”, el segon “Questo si chiama Amore” i el tercer és el final, “Ciao Rudy”.

Potser la crítica va valorar que el cant i el ball de Mastroiani eren massa aproximats, escoltant aquests fragments, jo hagués donat no se pas què, per veure’l.

Què ho gaudiu!