Classificat com a: LICEU, Temporada 2007-2008, ballet, flamenc | Etiquetes: Carmen, Sara Baras
La Sara Baras m’ha agradat molt i la seva Carmen, també.
És la primera vegada que la veig ballar en directa. A mi no m’agrada gaire el ballet, no hi entenc res i menys de flamenc, però haig de reconèixer que mantenir-me quasi la totalitat de l’hora tres quarts que dura l’espectacle, interessat i alguna vegada, realment emocionat, és un mèrit de la Baras i del tota la companyia. Començant per dos extraordinaris ballarins solistes, Luis Ortega (Don José) i sobretot José Serrano (el torero).
L’espectacle comença enganxant al públic, amb un inici amb el cos de ball, impactant i molt vigorós (Bulería i Fandango), a partir de l’havanera, presentació del personatge de Carmen, l’espectacle flueix àgil i s’explica be.
La partitura està feta de diversos fragments que alternen parts simfòniques i flamenc, totes de compositors diferents. En cap cas s’anomena al pobre Bizet, tot i que l’obertura ja és una variació del tema de la seguidilla “Près des remparts de Séville”. A l’havanera, no és una variació, es el tema que emprar Bizet per l’òpera, que és de Iradier, però en el programa diu que és de Joan Valent, que segurament deu haver fet l’orquestració. Dir que la música és seva, ho trobo una mica fort. Finalment, hi ha un interludi orquestral que no és altre que el del tercer acte de l’òpera de Bizet, però el fragment no es menciona ni en el programa.
Moments que m’han agradat particularment han estat, tota l’escena del torero començant per la oració i tota la “Faena”. El pas a dos del torero amb la Carmen, és absolutament electritzant amb música de Paco de Lucía. En la part final, el tercer acte, és pràcticament un festival Baras on he vist uns moviments de braços, un girs i un taconeo vertiginosos, fets amb elegància, classe i magisteri. Molt emocionant.
Inaugurar un espectacle com aquest, de flamenc, en el torn T, que te un públic tan catalanet de tota la vida, de tortell diumenger i més aviat d’arrufar el nas amb tot allò que tingui una flaire espanyolitzant, és tota una gosadia. El públic ha estat correcta, però un pèl fred, una mica distant.
Jo crec que aquest és el típic espectacle que ha de ser fora d’abonament. Els incondicionals del flamenc, que a Barcelona són legió, haguessin abarrotat el teatre i haguessin fet un exitàs, que és el que es mereix aquest espectacle.
A l’hora dels aplaudiments, la Baras i tota la companyia tenen una manera molt festiva i original de fer uns bisos, incloent fins hi tot uns passos del director d’orquestra, absolutament inaudit.
Bon començament de temporada.
