IN FERNEM LAND

Luciano Pavarotti no va tenir molta sort al Liceu.

Va debutar el 16 de novembre de 1963 en una actuació de les tres previstes de La Traviata, al costat de Virginia Zeani i Piero Cappucilli, dirigia Manno Wolf-Ferrari. Sembla ser que estava refredat i va fins hi tot gallejar. Va dir que tornaria quan fos una figura. A les altres dues funcions va cantar Michele Molese.

Pavarotti va tornar la temporada 1971-1972 per protagonitzar dos títols, La Bohème, al costat de Montserrat Caballé, Vicente Sardinero i Nancy Stokes, dirigia Carlo Felice Cillario i Lucia di Lammermoor, al costat de Cristina Deutekom, Juan Galindo i Carlo del Bosco, dirigint Franco Ferraris. Efectivament Pavarotti quan va venir ja era una figura, però el públic no va acabar de reconèixer el que tot el món reconeixia i Pavarotti, tot i no passar pels problemes del seu debut, no va rematar la feina.

Va tornar pel seu triomfal recital del 18 de juny de 1989 i va ser anunciat per un Elixir d’Amore a l’any 1992, que no va fer per una malaltia.

Curt i no gaire afortunat curriculum, el del gran Pavarotti al Liceu.

Però si escolteu la selecció de La Bohème del 17 de gener de 1971 que us deixo, ens adonem que, tan ell com la Caballé varen tenir un gran èxit i que el seu estat vocal, i el seu cant eren el de sempre, el que li coneixem i reconeixem, és a dir el del gran tenor que ha estat. Potser la funció del dia 17 (la última) va ser la millor i la primera la de l’estrena i els crítics, no tan, però jo us deixo aquesta selecció que inclou:

• Non sono in vena (Pavarotti-Caballé)
• Che Gelida Manina (Pavarotti)
• Si, mi chiamano Mimì (Caballé)
• Ehì! Rodolfo!…O soave fanciulla (Juan Galindo, Carlo del Bosco, Vicente Sardinero, Luciano Pavarotti i Montserrat Caballé)
• Mimì è una civetta (Luciano Pavarotti, Vicente Sardinero)
• Addio!…Che!Vai? (Montserrat Caballé, Luciano Pavarotti)
• Dunque e proprio finita? (Luciano Pavarotti-Montserrat Caballé, Vicente Sardinero i Nancy Stokes).