Classificat com a: CINEMA | Etiquetes: Daniel Auteil, Dialogue avec mon jardinier, Jean Becker, Jean-Pierre Darroussin
Dialogue avec mon jardinier. Una pel·lícula que parla de sentiments, de persones, amb una excel·lent direcció d’actors, una minuciosa fotografia i unes interpretacions properes, molt creïbles i gens melodramàtiques. Malgrat la sensibilitat i la placidesa, la pel·lícula m’ha semblat que porta un missatge soterrat molt conservador, molt de dretes, que està una mica lluny de la meva idea de la vida, de la parella o de la pintura.
Tres exemples, sense desvetllar res de la trama:
-
Les opinions de el pintor (excel·lent Daniel Auteil) en l’exposició de pintura contemporània a un crític absolutament estereotipat i antipàtic. Manipulació total.
-
La reacció del pintor a la visita de la filla i la posterior resolució del problema (encontre final amb la seva dona).
-
El conflicte conjugal
El tema de l’amistat m’ha semblat tractat amb autenticitat i molt proper. La confrontació de dos mons diferents i la simbiosi entre el món artístic i el món de la natura i la terra, és original i ens mostra una manera de fer cinema, lluny de les grandiloqüències i truculències tan de moda. És el millor d’aquesta bona pel·lícula, però no excel·lent, per les raons esmentades.
De recomanable visió.
