IN FERNEM LAND

Avui ha arribat a Barcelona el camió de la Malibran-Bartoli, és a dir l’exposició que en ocasió de la gira de concerts que fa Cecilia Bartoli entorn la figura de Maria Malibran, es celebra aquesta tardor per tot Europa.

Les ciutats que visitarà són:

• Amsterdam 25.09-26.09 i 23.11-25-11
• Baden-Baden, 27-11
• Barcelona, 26.10-28-10 i 03.11-05.11
• Berlín, 17.09-23.09 i 17.11-18.11
• Brussel·les, 27.09-30.09 i 11.12-12.12
• Colònia, 21.11-22.11
• Frankfurt, 28.11-30.11
• Hamburg, 24.09 i 19.11
• Hannover, 15.11-16.11
• Londres, 18.12-22-12
• Lucerna, 18.10-19.10
• Madrid, 29.10-02.11
• Martigny, 17.10
• Munic, 14.09-16.09 i 01.12-03.12
• París, 01.10-07.10 i 13.12-16.12
• Zuric, 09.10-11.10 i 20.10-24.10

A Barcelona, el camió està “aparcat” a l’avinguda de la catedral, davant del col·legi d’arquitectes.L’exposició conté 30 peces, des de partitures, cartes, joies, programes, retrats o objectes de merchandising del segle XIX, al voltant de la figura de Maria Malibran, i de tan en tan, et trobes amb el vídeo de la Bartolí, que acompanya el darrer disc.

Cal dir que és una iniciativa sorprenent i positiva.

Aquesta tarda, al voltant de les 19:00 hi havia força gent.

A aquesta hora, estava previst que la Bartoli signés discs en uns grans magatzems, però no s’ha presentat. Esperem que el anhelat concert del dia 4, no ens faci el mateix.

Avui li toca el torn a la gran Bette Davis. Si, ella també va cantar en un escenari de Broadway. Diguem que la seva veu s’acosta més a les ja escoltades Hepburn o Bacall, en la mateixa col·lecció, que a la O’Hara o Hayward.

El show escollit va ser una revista i no pas, una comèdia musical, titulada Two’s Company, amb música de Vernon Duke, lletres de Ogden Nash i Sammy Cahn. Els esquetxos entre números varen ser ideats per Charles Sherman i Peter DeVries.

El show es va estrenar a Detroit el 19 d’octubre de 1952, ara ha fet 55 anys. En la primera aparició de la Davis, es va desmaiar i va tenir que ser atesa pel seu marit Gary Merrill. L’acolliment va ser bo i tot seguit es va representar a Pitsburg. No es va repetir l’èxit i la resposta va se més freda i quan va arribar el show a Boston, pas previ per estrenar-se a Broadway, es va decidir canviar moltes coses. La Davis va haver de fer repòs, doncs el seu estat no millorava.

Un cop arribats a Broadway, l’espectacle es va estrenar el 15 de desembre de 1952, onze dies després de la data inicialment prevista, dirigit per Jules Dassin i coreografiat pel mític Jerome Robbins.

Les crítiques no varen ser bones però les entrades es varen esgotar per les 90 representacions previstes. Cal recordar que no es tractava de una comèdia musical, que s’eternitzaven varis anys.

La salut de la Davis no millorava i el metges tan sols sabien diagnosticar-li esgotament. En una visita al dentista, li varen detectar osteomielitis de mandíbula. Van haver de intervenir-la d’urgència i es varen haver de cancel·lar les representacions. Les pèrdues varen superar els 320.000$

Després de la intervenció, la Bette Davis va haver de fer tres anys de recuperació. Va ser un moment decisiu, docs comproveu les pel·lícules immediatament anteriors a aquest entrebanc.

• 1950, All About Eve (Joseph L. Mankiewicz)
• 1951, Payment on Demand (Curtos Bernhardt)
• 1952, Another Man’s Poison (Irving Rapper)
• 1952, Phone Call From a Stranger (Jean Negulescu)
• 1952, The Star (Stuart Heisler)
• 1955, The Virgin Queen (Henry Coster). Reaparició al cinema després dels tres anys de recuperació. 

Ara us deixaré uns fragments del art canor de la Davis. Cal dir que no és un prodigi de bellesa vocal. El fiato és més aviat escàs i l’afinació aproximada, però renoi, estic segur que tots haguéssim pagat el que no tenim, per haver pogut patir en directe aquestes representacions.

En primer lloc escoltereu el fragment d’entrada de la Davis, allà on en l’estrena de Detroit va tenir el primer símptoma de la malaltia “Turn me loose on Broadway”, per desprès i tot seguit escoltar-la en “Just Like a Man”, diguem que amb una mica més de delicadesa interpretativa.

A l’any 1976, la Davis va gravar un disc d’estàndards. Sembla mentida, però suposo que el poder de la mítica actriu encara perdurava. I pensar que hi ha cantants excel·lents que moren esperant l’oportunitat de gravar el seu primer disc!.

Escoltem-la amb “It can’t be wrong” (Max Steiner). Tema de la pel·lícula Now Voyager (Irving Rapper), que va protagonitzar ella mateixa a l’any 1942.