Classificat com a: cantants, zarzuela | Etiquetes: Elina Garanča, Las Hijas de Zebedeo, Ruperto Chapí
Si hi ha una cantant estrangera que es mereix la Cruz de Isabel la Católica, aquesta és la mezzo letona, Elina Garanča.
Darrerament, en tots els seus recitals, la Garanča incorpora la sarsuela i és clar, això no deixa de ser tot un prodigi. Domingo, Berganza, Lorengar, Kraus, Carreras, Caballé, de los Ángeles, per parlar de les lluminàries més reconegudes i ara Bros, Arteta, Bayo o Carlos Álvarez, han passejat amb certa normalitat, el “de España vengo”, o el “No puede ser”, en tots els recitals que fan o han fet. Que una cantant letona, s’apropiï de les carceleras de la zarzuela, Las Hijas de Zebedeo de Ruperto Chapí i les passegi per tot el món, amb un castellà notable i sobretot amb una intenció i gràcia sorprenent, em deixa bocabadat.
En el blog de la Mei, trobareu multitud d’exemples de cantants estrangers que incorporen, cada vegada més, aquest gènere com a material per els seus concerts o recitals.
Potser el fet del esgotament del mateix repertori, de tants anys de O mio babbino caro’s, o de la seguidillas de Carmen, ha començat a fer, que els cantants cerquin repertoris que puguin oferir nous atractius per a ells i el públic. Que s’hagin fixat amb la zarzuela no és gens estrany.
Tots sabem que hi han veritables troballes per fer les delícies de propis i estranys. El que em fascina d’aquesta dona, és que sembla que en lloc d’haver nascut a Riga ho hagi fet a Lavapiés.
Us deixo un vídeo d’un concert celebrat a Munic aquest any, on canta, interpreta i sedueix, no tan sols amb la seva bellesa, amb las Carceleras de Chapí.
El Colbran i la Mei estaran contents, espero que la resta també.
