Classificat com a: LICEU, Opera, Temporada 2007-2008 | Etiquetes: Àlex Ollé, Béla Bartók, Carlos Padrissa, Diari d'un Desaperegut, El Castell de Barbablava, Gran Teatre del Liceu, La Fura dels Baus, Leos Janáček
L’impressionant final del castell de Barbablava
Ahir dimecres va tenir lloc l’assaig general del muntatge del Diari d’un desaparegut (cicle de 22 cançons de Leoš Janáček) i de l’única òpera del compositor Béla Bartók, el Castell de Barbablava.
Jo augurava un èxit i crec que així serà. La Fura dels Baus (Ollé i Padrissa), m’han sorprès molt amb una concepció molt visual i austera en les dues obres, que comparteixen una mateixa estètica, per bé que força diferenciada una narració de l’altre.
El concepte escènic és extraordinàriament visual i d’una força remarcable, amb moments d’una poesia molt imaginativa. Tot i així el muntatge és molt més auster del que em podia arribar a imaginar.
Domina l’escena buida i negre, amb efectes de llum, laser i unes projeccions de vídeo. Mínims elements escenogràfics i algunes imatges molt potents, com l’aparició dels cossos nus arrossegant-se per l’escenari, en el Diari d’un desaparegut o el pròleg, la cinquena porta i la setena del Castell de Barbablava.
Els aspectes musicals els valoraré en els funcions que veuré (dissabte i diumenge), però l’espectacle està ben dirigit per Josep Pons i compta amb veus que fan absoluta justícia a ambdues òperes.
Aquest espectacle, crec que era el que hagués hagut de inaugurar la temporada.
La setena porta segons la concepció escènica de Ollé i Padrissa
