• L'ESTIU

    L'Estiu

    * EL PINEDO

    EL PINEDO

    * =============================== EL MEU DIRECTOR

    Assaig  de la 9ª simfonia

    =============================== Nou enllaç, al final d'aquesta columna (premen la foto de l'òpera de París) amb les millors cançons i intèrprets de la Chanson, en àudio i vídeo. =============================== TRADUCTOR:

    TRADUCIR AL CASTELLANO

    TRANSLATOR:

    TRASLATOR TO ENGLISH

    Joaquim 2

    Creative Commons License
    Esta obraestá bajo una licencia de Creative Commons. ==============================
  • RECOMANACIONS

    JA HA SORTIT EL LLIBRE DEL SALARINO!!! Si premeu sobre la imatge podreu fer la comanda

    El club de las malas madres

    L'estic llegint. En acabar hi diré la meva
  • A T E N C I Ó:

    ===========================

    agenda de la setmana

    * =========================== EL BLOC DELS MUSICS DE L'OBC *

    OBCmusics

    * AQUESTA SETMANA * Premeu la fotografia i accedireu al calendari del Liceu

    calendari de la setmana

    * Premeu la fotografia i accedireu al calendari del Palau

    calendari de la setmana

    * Premeu la fotografia per accedir al amplia agenda de L'Auditori.

    calendari de la setmana

    *

    període vacacional

    *

    Claudi Arimany

    * ========================== AMFORTAS EL CORRESPONSAL ========================== 27 de maig de 2009 ESTADI OLÍMPIC DE ROMA FINAL DE LA CHAMPIONS BARÇA 2 MANCHESTER 0

    Amfortas el Corresponsal

    (CLIQUEU LA IMATGE PER ANAR DIRECTAMENT A LA CRÓNICA). ========================== *

    els meus

    ==========================

    EL VELL LICEU

    ========================== 2ª temporada del bagul

    BAGUL DEL RELAX

    * ========================== Aquesta setmana : Richard Strauss Im Abendrot

    * Nina Stemme (soprano) Orchestra of The Royal Opera House Covent Garden Director: Antonio Pappano
  • ELS MEUS VÍDEOS

    AQUESTA SETMANA: SALOME AL LICEU: ===============================

    =============================== Nadia Michael - Karita Mattila - Birgit Nilsson
  • Watch videos at Vodpod and other videos from this collection.
  • PROCEDÈNCIA DE LES VISITES, AVUI, FINS AQUEST MOMENT

  • VISITES D’AVUI

    Medidor de hits * *

  • FINS AQUEST MOMENT A IN FERNEM LAND

    • 465,929 visites
  • ESCOLTA!!!

    CHANSONS FRANÇAISES: Premeu la foto i accedireu a una plana on podreu escollir entre una excel•lent selecció de les millors cançons i intèrprets de la chanson française (àudios i vídeos)

    La Chanson

  • Spam Blocked

  • ADVERTÈNCIA

    En aquest Blog no hi ha cap tipus de censura. Les opinions de tots els visitants, sempre i quan no siguin ofensives cap a terceres persones, seran respectades per l’administrador. En Joaquim no es fa responsable de les opinions dels visitants que deixin comentaris en els post de In Fernem Land
  • per cotactar-me:

    ximowb@gmail.com

    Bitacoras.com

    TOP Bitacoras.com * Add to Technorati Favorites Add to Technorati Favorites Add to Technorati Favorites Google PageRank 
		Checker - Page Rank Calculator Directory of Music Blogs vuelos baratos

    wordpress.com

    ARTÍCLES

    art�cles

    COMENTARIS

    comentaris

    Internet Blog Serial Number 027-0-04-1983
  • http://traductor.gencat.net/jsp/go2url.jsp?locale=ca

Anthony Perkins, cantant

 

Avui en la sèrie dels actors, principalment coneguts per les seves actuacions cinematogràfiques, que també han fet Broadway, li toca el torn al psicòtic Anthony Perkins.

Hi ha carreres artístiques que tan sols es recorden per un rol determinat. Aquest és el cas d’Anthony Perkins, que malgrat fer 58 pel·lícules, des de la inicial The Actress, la pel·lícula de George Cukor del any 1953 amb Spencer Tracy i Jean Simons, fins la darrera, In the Deep Woods al mateix any de la seva mort, 1992, motivada per les complicacions de la SIDA que patia, tothom el recorda per la interpretacó del Norman Bates, l’assassí del Psicho d’Alfred Hitchcock, filmada a l’any 1960.

Però Perkins va ser un actor també de teatre i també va ser un actor de musical. El mateix any del Psicho va debutar a Broadway amb un musical de Frank Loesser, Greenwillow. Aquest musical basat en la novel·la de B.J.Chute, The Fantasy, que explica la història de la màgica ciutat de Greenwillow on els homes primogènits han de deixar la família quan senten la crida misteriosa que els invita a vagar pel món. El protagonista que està enamorat de la noia (ves que original) trobarà amb l’ajuda d’un capellà que arriba a la ciutat, la solució a aquest conflicte existencial.

No m’estranya gens que amb aquest argument tant excitant i malgrat comptar amb l’atractiu del Perkins, els magnífics Cecil Kellaway, Pert Kelton i Ellen McCown, la direcció de George Roy Hill i la coreografia de Joe Layton, la cosa no passes de les 97 representacions.

Us deixaré un fragment on a part de constatar que el Perkins es defensava força bé, amb les coses del cant, us adonareu que el fantàstic Loesser que va fer diana amb Guys & Dolls, no va estar gaire inspirat amb aquest Brigadoon de segona.

Sentireu primer “Never will I Marry” que sembla tota una declaració d’intencions, malgrat que ho va fer tan sols una vegada amb la fotògraf Berry Berenson, germana de l’actriu Maria Berenson que malauradament va morir en un dels avions que es varen estrellar contra les Torres Besones el 11 de setembre, i després tot seguit podreu gaudir de la veu de Cecil Kellaway, Ellen McCown i Anthony Perkins en el “finale”.

També us deixo un altre mostra d’un disc que va gravar amb cançons de Gershwin, al costat de Barbara Cook, Elaine Strich i Bobby Short. Sembla que els acompanyants són de prestigi, oi?
L’escoltem amb la liceística Barbara Cook en “Drifting along with the tide” de White Scandals.

4 Respostes

  1. Tony Perkins tuvo una carrera musical discográfica, sin muchas pretensiones, antes de interpretar “Greenwillow” (que ensayó mientras estaba rodando “Psicosis”).Grabó varios Lp´s para RCA, dos de ellos (”Tony Perkins” y “On a rainy afternoon”), ahora reeditados por Critic´s Choice y uno de ellos difícil de localizar (”On a rainy…”). Incluso en los años 50 tuvo una canción en el hit parade: “Moonlight swim”. Posteriormente grabó para el peculiar Ben Bagley, arqueólogo de los musicales olvidados, este disco de “George Gershwin revisited” y algún otro que debo tener pero que me da pereza buscar. Más aún, durante su estancia en Francia donde rodó unas cinco películas(entre ellas “Une ravissante idiote” con Brigitte Bardot y “El proceso” con Orson Welles) grabó un Lp de melodías francesas, quizás influenciado por la liaison que, según dicen, mantenía con un carnicero francés.
    Sobre su conducta sexual se sabe que fue homófila hasta que conoció a Victoria Principal en los años 60, de la cual se enamoró. Posteriormente llevó una vida bisexual, con relaciones por ejemplo con Rudolf Nureyev, hasta que se casó con la hermana de Marisa Berenson, con la que tuvo dos hijos.
    Tab Hunter en su autobiografía: “The making of a star”, habla claramente de su relación sentimental con Perkins.
    Una de las frases más notorias que Tony Perkins dijo a la prensa, a raíz del estreno de “Psycho”, fue que para el “la madre no sólo es la mejor amiga de un hombre, sino incluso su más ardiente amante”(?).
    Volviendo a su faceta musical, su forma de cantar recuerda mucho a la de Johnnie Ray, un pop singer muy famoso en la época (actuó junto a Ethel Merman y Marilyn Monroe en “There´s no business like show business”) y que, curiosamente, era sordo de un oído.
    Perkins tenía un vibrato muy particular, pero nada molesto y aún siendo su voz poco teatral fue muy valorado por la crítica, sin embargo pese a ello “Greenwillow” fue un fracaso, pero con los años se ha convertido en un musical de culto y hay muchos que afirman que junto a “The most happy fella” contiene la mejor música de Frank Loesser. Yo no estoy de acuerdo en lo que respecta a “Greenwillow”.

  2. Cielos, vamos a acabar hablando de Lee Marvin como cantante…. ;-)

    Como ya está todo dicho, me uno al apoyo del Ben Bagley de Gershwin, de los pocos (junto con el de Alan Jay Lerner) que escucho con cierta regularidad (precisamente el otro día). Tiene una canción desternillante: Back Bay Polka, sobre el puritanismo de Boston. Y llamadme simplón, pero la de Tra la la (bordada por los artistas) simplemente la escucho y no me la quito de la cabeza durante varios días. Uno es así.

    Y ya que estamos, por qué no un post de los Ben Bagleys? Han salido a veces aquí, pero fue un proyecto muy interesante lleno de rarezas. Gloria Swanson. Madeleine Kahn. Bibi Osterwald. El gran gran gran Bobby Short. Dorothy Loudon. Rhonda Fleming!

    En cuanto al Perkins, pues una de estas tapadas de las de antes, que inventaban toda una serie de coartadas. Incluso casarse. El pobre quedó encasillado por Psicosis y ya no logró escapar. A Hitchcock le encantaba esto de utilizar las aguas turbulentas de sus actores en las películas.

    Un saludo a todos, que os sigo desde uno de esos numerosos países a los que se refería Ximo hace unos días.

  3. Hola Alberto, feliz reencuentro!. Estudiaré el tema Ben Bagleys, antes de dedicarle un post, seguro.
    Colbran, abans de casar-se oficialment, el Perkins va estar 6 anys amb el coreògraf Grover Dale. Diguem doncs que el casament amb Berry Berenson va ser el segon, com a mínim.

  4. Foi um ator que sempre apreciei. Tinha muito talento. Acredito que sua sexualidade mal resolvida tenha atrapalhado sua carreira. Acabou morrendo muito jovem. Bela foto. Muito interessante a matéria, afinal não sabia desse seu dote. De modo geral quase todos os atores e atrizes amaericanos do passado passaram por essa experiência. Alguns mais felizes, outros não.

Deixa un comentari