Sarkozy le clown

 

Avui m’haureu de perdonar, però és que el cos em demana fer-vos aquesta reflexió.

Estic indignat amb el President de la República Francesa. El tractament que està donant al lamentable cas del Txad, em treu literalment de polleguera.

Com és possible que succeeixi això i que el protagonista sigui el President d’una de les potencies culturals del món?. Com és possible que aquest senyor vagi pregonant amb la prepotència que el caracteritza, que s’endurà cap a França, siguin culpables o no, als francesos i espanyols (la torna) que encara estan sota procés judicial?.

L’acte terrible d’aquest diumenge, quan ja s’havia resolt el tema en els despatxos del Eliseu i el President agafa un avió, tan sols per fer-se la fotografia que donarà la volta al món i el presentarà com un heroi de pel·lícula de  Spielberg, és d’una indignitat i d’un menyspreu cap a l’antiga colònia, i la resta del món, denigrant.

Com es possible que aquest senyor hagi fet aquest cop d’efecte teatral i no hagi dit res, ni hagi fet cap declaració sobre aquesta falsa ONG francesa, anomenada l’Arca de Zoé, que no és altre cosa que una empresa que trafica amb infants?.

Com s’explica que una organització francesa contracti una companyia aèria catalana per fer aquest servei?. És que les franceses no ho veien clar i la Girjet va mirar cap a un altre banda?. 150 nens raptats és molt fort. Hi ha gent del Txad conxorxats amb aquests pirates, sen se cap mena de dubte, però entenc la indignació del president del Txad, Idriss Deby.

Finalment per si tot aquest merder no m’afectes prou, el President del Govern d’Espanya i el seu Ministre d’Assumptes Exteriors varen fer el més absolut ridícul anant a peu de l’escaleta del avió a acatar de la manera més rastrera, l’entrega de les hostesses de Girjet. Tot estava pactat, tot estava arreglat, no calia fer aquest numeret. On està la dignitat dels mandataris?

Tots els problemes i incidències dels francesos, fins hi tot dels delinqüents, fora del seu país, estaran avalats a partir d’ara per les accions personalitzades del President de la República? Se li girarà molta feina al Sr. Sarkozy.

Mentrestant avui ha anat a fer-se un altre fotografia al Congrés dels EEUU. Ha estat ell, en aquest cas qui ha anat al peu de l’escaleta del avió del Gran Germà. Ha acatat tot el que calia, no ha parlat del Irak i con que la majoria del congressistes ara és demòcrata, els ha parlat del compromís amb el medi ambient i el canvi climàtic, ovacions del hemicicle, somriure cinematogràfic i suposo que enuig del Rajoy i de tota la parentela.

Amb tot el respecte del món, quina pallassada!. I qui fa les pallassades?, doncs els pallassos. 

Demà us prometo torna amb la meva línea habitual, avui ho sento, no me’n he pogut estar.