Classificat com a: cantants, jazz | Etiquetes: Can't Help Lovin' Dat Man, Lena Horne, My baby just cares for me, Nina Simone, Sarah Vaughan, Somewhere over the Rainbow
Avui, i seguint la setmana no operística, però avui altre cop musical, li toca el torn a un trio de dames del jazz que per a totes tres, cal treure el reclinatori.
Totes tres negres i totes tres immenses. En falta alguna més, sobretot l’ Ella, però ella és de post únic, em perdoneu, oi?.
Començo amb la Sarah Vaughan, la contralt del jazz, amb un registre que anava de la soprano fins a notes de baríton, versionant un clàssic com “Somewhere over the Rainbow” per la televisió alemanya al any 1958, fa tants anys que jo encara no havia nascut.
*
*
La segona és la Nina Simone cantant un clàssic, “My baby just cares for me“, amb un vídeo discutible. Es una animació, molt ben feta, però no és ella, és una gata que s’assembla a la Nina. El que passa és que la versió és tan referencial que no he volgut deixar de posar-la.
*
*
La tercera dama del jazz és la cinematogràfica Lena Horne, la negra blanca li deien. L’escoltarem cantant un fantàstic “Can’t Help Lovin’ Dat Man” en el biopic de Kern, “Till the Clouds Roll By” del any 1946.
*
*
Tres formes diferents de cantar meravellosament el jazz.
