*
Classificat com a: Opera, les meves àries | Etiquetes: Ariodante, David Daniels, Handel, Joyce DiDonato, Lorraine Hunt, Magdalena Kožená, Philippe Jaroussky, Scherza Infida
Avui començo una nova sèrie de post que es titularan “Les meves àries“, on us aniré fent escoltar, si voleu, les àries que m’agraden més.
La primera, i no és per una casualitat, és “Scherza infida” del Ariodante de G.F.Händel.
En les òperes barroques sovintegen els andantes, lamentos, adaggi i altres temps musicals emprats pels compositors per tal d’expressar les queixes, els temors i els estats d’ànims més aviat dolorosos pels que estan passant els personatges. Händel, com Vivaldi, en son uns
mestres amb els temps lents, i en les seves òperes trobem joies com aquesta d’avui, que potser és la que més m’agrada.
Scherzo infida in grembo al drudo, és l’ària que canta Ariodante en el segon acte de l’òpera del mateix títol de Georg Friedrich Händel amb llibret ànonim, basat en el que va escriure Antonio Salvi per l’òpera de G.A.Perti, Ginevre, principessa di Scozia.
Ariodante canta l’ària desprès d’un intent de suïcidi motivat per una falsa creença de la infidelitat de la seva estimada Ginevra. Malgrat el text ple d’ira i furor, l’ària és d’una melangia colpidora, marcada per uns silencis, que si es saben fer, donen un sentit i profunditat a la música sorprenent. La música també està feta de silencis i aquí en teniu un exemple bellíssim.
L’ària està situada al bell mig de l’òpera i podríem dir que tot en Ariodante passa abans i desprès d’aquesta ària. El temps es detura, no hi ha grans explosions vocals, ni coloratures vertiginoses que ens faran quedar bocabadats. El lament d’Ariodante arriba tan directament al cor, que és impossible que els que ho escoltem ens quedem igual. La melodia portada pels violins amb sordina i acompanyada pel cant lamentós del fagots, flueix serenament.
L’excel·lent interpretació que us proposo és la de la mezzo Magdalena Kožená. La Kožená canta aquesta ària donant tot el sentit dramàtic de les paraules, per sobre del virtuosisme, que també posseeix, però que en cap moment és la clau del seu cant.
El rol d’Ariodante va ser escrit per un castrat, Carestini. Avui en dia ja sabem que els rols escrits per aquests cantants sortosament desapareguts, estan cantats o be per els contratenors o be per les mezzos agudes.
La magnífica interpretació no prové del extraordinari CD gravat per la mezzo polaca i que s’acaba de posar a la venda, si no que gràcies al Ceph, he obtingut aquest enregistrament ( i les altres dues opcions que podreu escoltar a sota) provinent d’un concert celebrat al Théâtre des Champs-Elysées de Paris, sota la direcció de Paul Goodwin, el 23 de novembre de 2005, on jo m’atreveixo a dir que encara està millor que al disc.
Espero que ho gaudiu.
Us deixo quatre enllaços més per escoltar o descarregar altres versions del ària.
- Philippe Jaroussky, contratenor
- Lorraine Hunt, mezzo
- Joyce DiDonato, mezzo
- David Daniels, contratenor
(gràcies un altre cop, Ceph)
