Classificat com a: Opera | Etiquetes: , Aida, Fiorenza Cedolins, Hasmik Papian, Micaela Carosi, Norma Fantini
A una setmana de la reposició, per enèsima vegada, de la producció carpetovetònica de l’Aida amb decorats de Mestres Cabanes i direcció (?) escènica de José Antonio Gutiérrez, us proposo la visió de les quatre sopranos que estan previstes en aquesta bogeria de repartiments que el teatre ens posa a l’abast.
A la fantàstica Fiorenza Cedolins ja la coneixem, aquí la veureu amb una interpretació verdiana al Teatre Regio de Parma cantant la Luisa Miller, “Tu punisce signore”.
*
*vídeo de cloppi
La soprano italiana Micaela Carosi, des de que va guanyà el segon premi del Concurs Viñas (segurament mereixia el primer), està fent una carrera espectacular. Acaba de debutar al MET amb l’Aida. Veurem el vídeo del seu “miserere” de Il Trovatore de Verdi. Podria ser la triomfadora de totes quatre. El seu lirisme intens promet una prestació liceista de gran nivell.
*
*vídeo de operaadmaiora
La soprano italiana Norma Fantini es presenta al Liceu amb un rol que ha fet per tot arreu. També la podríem catalogar de soprano lírico spinto, que és sota el meu punt de vista el que s’escau al rol d’Aida. Podem fer-nos una idea de la seva Aida en aquest vídeo que us deixo, de la compromesa ària del tercer acte, “O cieli azzurri” en una producció controvertida de Robert Wilson, seguint la seva estètica minimalista i d’absurds moviments, feta al teatre de La Monnaie de Brussel·les a l’any 2004.
*
*vídeo de Agatarco
Per últim, la soprano armènia Hasmik Papian és una lírica spinto que 
s’ha consolidat en tots els grans teatres del primer circuit, amb rols de primaríssim nivell i dificultat, Abigaille al Nabucco, Norma, Matilde (Guglielmo Tell), la Elena de I Vespri Siciliani o fins hi tot la Salomé de Strauss. Al Real de Madrid va cantar la Lisa de la Pikovaia Dama al costat de Plácido Domingo. L’escoltem en el difícil Bolero de la magnífica I Vespri Siciliani de Verdi.
*
* vídeo de hotazzoperastud
Sincerament crec, que si no hi han canvis d’última hora i sorpreses no previstes, el Liceu ens ofereix quatre sopranos amb solvència suficient per no patir. Podrem dir el mateix de la resta del extens repartiment?. Els propers dies més
