El 21 de juny de 1921 i amb la calor del iniciat estiu, va néixer a Bemidji, Minnesota, Ernestine June Geraldine Russell, el món la coneix com a Jane Russell.
Filla d’un coronel del ejercit i d’una actriu, va rebre per influència materna, classes de interpretació a l’escola de Max Reinhardt, amb Maria Ouspenskaya. També va estudiar cant i piano.
A l’any 1940, el multimilionari i director Howard Hugues la va descobrir, atret per les protuberàncies naturals, fen-li signar un contracte per set anys. La primera pel·lícula que protagonitzar va ser a l’any 1941, The Outlaw i va ser la més polèmica de la seva carrera. La censura americana no acceptava la sensualitat d’aquella noia que exhibia unes corbes anatòmiques sensacionals. Aquest fet no va fer més que incrementar la fama de l’actriu que va esdevenir una nova pin-up per als soldats americans. La pel·lícula es va estrenar finalment a l’any 1946, Hugues va retardar la seva estrena per tal de incremnentar l’ànsia del públic per veure la nova star, exhibint els atributs naturals.
Amb la seva carrera cinematogràfica llançada a l’any 1947 va fer la primera temptativa musical gravant un primer disc amb l’orquestra de Kay Kyser, As Long As I Live.
Un altre punt àlgid de la seva carrera va ser al 1953, quan va protagonitzar amb l’explosiva Marilyn Monroe, Getlemen Prefer Blondes.
A l’any 1957 va obtenir un èxit espectacular com a cantant de night club, en una gira que va iniciar per Amèrica al Sands Hotel de Las Vegas. Aquesta gira la va portar fins a Europa.
El debut en el teatre musical es va produir a SkyLark a Chicago i a l’any 1962 va protagonitzar Bells Are Ringing a Yonkers al estat de Nova York. Al 1965 va participar en una producció del musical de Richard Rodgers, Pal Joey a Toronto
A l’any 1971 va substituir a la gran Elaine Strich en el musical de Stephen Sondheim, Company, a Broadway i durant sis mesos. Aquest fet, és sense cap mena de dubte, el punt àlgid de la carrera musical/teatral. A 1973 va cantar Mame de Jerry Herman a San Francisco i Chicago.
No tinc constància sonora de les intervencions teatrals de Jane Russell, però ho solucionarem amb tres vídeos de youtube:
- The Ladies Who Lunch, del musical Company de Stephen Sondheim, en una intervenció televisiva compartint-la amb Dinah Shore a l’any 1979. No és el teatre peró…
*
- Looking for Trouble de The French Line (1954). Pel·lícula mai estrenada en els cinemes espanyols.
*
- I finalment, Ain’t There Anyone Here For Love? (Hoagy Carmichael & Harold Adamson) de Getlemen Prefer Blondes. Cançó afegida a la partitura original de Jules Styne i número tallat a Espanya. Potser consideraven que hi havia molts homes en calçotets.
*
Estem davant d’una actriu important, però sense cap mena de dubte, d’una cantant, amb talent musical i interpretatiu. La seva carrera com a cantant es pot valorar, més enllà de la importància de la seva carrera cinematogràfica.
Malgrat aquest aspecte de dona fatal i d’alta càrrega sexual explosiva, la Russell és una dona de profundes creences religioses. S’ha casat tres vegades, el seu segon marit, l’actor Rober Barrett va morir al cap de tres mesos. No va poder tenir fills i en va adoptar tres. A l’any 1955 va fundar una associació per ajuda a la infància i l’adopció.
