IN FERNEM LAND

Avui acabem l’any i per a mi ha estat l’any del blog.

Sense cap mena de dubte aquest fet ha marcat molt la meva activitat i sobretot m’ha posat en contacte amb tots vosaltres i això ha esdevingut un fet important.

Amb alguns, el blog ha estat un motiu, una eina més, per compartir coses que ja veníem fent, doncs la coneixença ve d’abans d’aquesta aventura, però a molts altres no i aquesta (més…)

Samuel Barber va composar Antony and Cleopatra per la inauguració del nou Metropolitan Opera House, després de que Rudolf Bing li fes l’encàrrec pensant que es repetiria l’èxit clamorós de Vanessa,

(més…)

Ahir va tenir lloc la primera Cenerentola del segon repartiment.

Primer. Malgrat que la crítica s’ha carregat la direcció d’orquestra de Patrick Summers, jo continuo pensant (més…)

Fotografia de Marty Umans_© Joyce DiDonato

Doncs si, tinc “DiDonatitis”, que és ni més ni menys un estat d’admiració cap a la mezzo americana que aquests dies està fent aixecar el públic del Liceu (més…)

Amics i amigues, us presento la segona edició del concurs mensual de In Fernem Land.

(més…)

Per Nadal no pot faltar Handel, Bach i Txaikovsky.

Els que em coneixeu bé sabeu que el ballet no m’agrada gaire, però algunes petites debilitats si que les tinc. (més…)

La dolça i espiritual nit de Nadal requereix anar a l’essència de tot, és a dir, Johann Sebastian Bach.

Banda sonora: Kantate nº2 (am zweiten Weihnachtsfeiertage) - Simfonia . Concertus Musicus Wien - dir: Nikolaus Harnoncourt

Bach ho va deixar tot escrit. Després hi ha hagut qui ho ha re interpretat de moltíssimes maneres, (més…)

Ahir varem viure una tarda d’òpera extraordinària.

Després del assaig general es preveia una festa total i veritablement ha estat així. El primer repartiment és un luxe, un regal, sobretot per (més…)

Post dedicat a Colbran, aquesta és una de les seves cançons i a la Papagena, doncs en Serrat és un dels seus homes.

Avui la cançó és molt trista, però jo crec que estem davant d’una de les millors escrites mai a Catalunya i és clar, per deducció una de les millors, si no la millor, cançó de Joan Manuel Serrat.

La descripció del personatge, (més…)

L’aposta del Gran Teatre del Liceu amb La Cenerentola que s’estrena diumenge, és clarament vencedora.

Ahir, en el assaig general amb el segon repartiment (més…)

El sempre suggerent Rossini Opera Festival (ROF) també m’ha enviat la programació preliminar del proper festival.

Els responsable del ROF, no deuen haver llegit alguns dels retrets que vaig escriure en la crònica que vaig fer arran de la visita d’aquest estiu passat, (més…)

He rebut el programa del Festival de Salzburg del proper any. Com sempre, aquest festival ens ofereix sobre el paper, una interessant oferta carregada de figures, tot i que no hi sovintegen els grans noms de la lírica, com fa uns quants anys.

Del 26 de Juliol al 31 d’Agost, la ciutat austríaca ofereix una munió d’esdeveniments culturals (més…)

Segona sessió al Foyer i segon fracàs. Si desprès del decebedor concert dedicat a Giordano (més…)

Avui dos Antonio, el pintor Canaletto (1697-176 i el music Vivaldi (1678-1741), units

(més…)

Fotografia corresponent a les proves de vestuari per la pel·lícula Auntie Mame (1958), gentilesa de Colbran.

La Rosalid Russell, res a veure amb l’altre Russell de fa unes setmanes (la Jane), (més…)

La Cenerentola escenografia de Francesco Bagnar. Teatro La Fenice de Venècia 

Diumenge vinent, 23 de desembre i al Liceu, s’estrenarà la producció de La Cenerentola de Gioacchino Rossini, firmada per Patrick Summers en la direcció d’orquestra i Joan Font (Comediants) en l’escènica. (més…)

clica LA MEVA FELICITACIÓ PER A TOTS VOSALTRES.

Sembla ser que la magnífica soprano alemanya Angela Denoke, era la primera vegada que feia aquest recital, homenatge a Marlene Dietrich.

Ha escollit el Liceu per fer-ho i el teatre l’ha col·locat en la inauguració de les sessions golfes, que ja és hora que comencin

(més…)

De tots els fragments corals del Messiah de G.F.Handel, que tan s’escoltarà aquests dies, el que més m’agrada és (més…)

M’ho heu posat molt bé. Ja tenia pensat dedicar més d’un post al Llach i després dels emocionants i lírics comentaris de les reflexions d’ahir (més…)