<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?><rss version="2.0"
	xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"
	xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/"
	xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"
	xmlns:sy="http://purl.org/rss/1.0/modules/syndication/"
	xmlns:georss="http://www.georss.org/georss" xmlns:geo="http://www.w3.org/2003/01/geo/wgs84_pos#" xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/"
		>
<channel>
	<title>Comentaris a: MÉS LLUNY, Llach i Kavafis</title>
	<atom:link href="http://ximo.wordpress.com/2007/12/13/mes-lluny-llach-i-kavafis/feed/" rel="self" type="application/rss+xml" />
	<link>http://ximo.wordpress.com/2007/12/13/mes-lluny-llach-i-kavafis/</link>
	<description>la vida com a pretext per anar a l&#039;òpera</description>
	<lastBuildDate>Mon, 07 Dec 2009 08:34:05 +0000</lastBuildDate>
	<generator>http://wordpress.com/</generator>
	<sy:updatePeriod>hourly</sy:updatePeriod>
	<sy:updateFrequency>1</sy:updateFrequency>
		<item>
		<title>Per: Xavier_LH</title>
		<link>http://ximo.wordpress.com/2007/12/13/mes-lluny-llach-i-kavafis/#comment-2372</link>
		<dc:creator>Xavier_LH</dc:creator>
		<pubDate>Sun, 16 Dec 2007 23:35:59 +0000</pubDate>
		<guid isPermaLink="false">http://ximo.wordpress.com/2007/12/13/mes-lluny-llach-i-kavafis/#comment-2372</guid>
		<description>Gràcies per obrir finestra dedicada al Lluís Llach! 
Què puc afegir-hi jo? Que segueixo clavat a la cadira de la nit del darrer concert a Verges i que, dins del cor, batega constament la seva presència dient:

&quot;Aquest camí que deixo enrera és llarg 
però em vull lleuger del seu bagatge, 
que res no em valen tants d&#039;atzars, 
ni els vells camins, ni el blau del mar, 
si dintre seu no sento com batega, hi batega, 
el fràgil art de la tendresa... 
Ah, si no fos per la tendresa 
que espera... 
la tendresa 
que exalta... 
la tendresa 
que estima quan fa por la solitud.&quot;</description>
		<content:encoded><![CDATA[<p>Gràcies per obrir finestra dedicada al Lluís Llach!<br />
Què puc afegir-hi jo? Que segueixo clavat a la cadira de la nit del darrer concert a Verges i que, dins del cor, batega constament la seva presència dient:</p>
<p>&#8220;Aquest camí que deixo enrera és llarg<br />
però em vull lleuger del seu bagatge,<br />
que res no em valen tants d&#8217;atzars,<br />
ni els vells camins, ni el blau del mar,<br />
si dintre seu no sento com batega, hi batega,<br />
el fràgil art de la tendresa&#8230;<br />
Ah, si no fos per la tendresa<br />
que espera&#8230;<br />
la tendresa<br />
que exalta&#8230;<br />
la tendresa<br />
que estima quan fa por la solitud.&#8221;</p>
]]></content:encoded>
	</item>
	<item>
		<title>Per: colbran</title>
		<link>http://ximo.wordpress.com/2007/12/13/mes-lluny-llach-i-kavafis/#comment-2341</link>
		<dc:creator>colbran</dc:creator>
		<pubDate>Sun, 16 Dec 2007 00:24:13 +0000</pubDate>
		<guid isPermaLink="false">http://ximo.wordpress.com/2007/12/13/mes-lluny-llach-i-kavafis/#comment-2341</guid>
		<description>A mi el Llach como cantante nunca &quot;me ha hecho el peso&quot;, pero como compositor, chapeau!. Desde &quot;El bandoler&quot; (creo recordarlo así), pasando por &quot;La estaca&quot;, &quot;Campanades a mort&quot;, esta maravillosa &quot;Itaca&quot; y &quot;El pont de mar blava&quot;.
Las pocas veces que le he visto actuar me hacía poca gracia, tan pegado al micro que casi parecía que se lo iba a tragar. Pero una de esas veces presentó un estreno: &quot;Laura&quot;, dedicado a una compañera de su grupo y lo encontré entrañable, agradecido y sincero. Y eso sí, siempre congruente con sus ideas y su estética y esto es muy de agradecer y respetar.
Es indudable que su legado musical perdurará y con el material que tiene podría incluso hacerse más de una interesantísima ópera, que vería con sumo placer.</description>
		<content:encoded><![CDATA[<p>A mi el Llach como cantante nunca &#8220;me ha hecho el peso&#8221;, pero como compositor, chapeau!. Desde &#8220;El bandoler&#8221; (creo recordarlo así), pasando por &#8220;La estaca&#8221;, &#8220;Campanades a mort&#8221;, esta maravillosa &#8220;Itaca&#8221; y &#8220;El pont de mar blava&#8221;.<br />
Las pocas veces que le he visto actuar me hacía poca gracia, tan pegado al micro que casi parecía que se lo iba a tragar. Pero una de esas veces presentó un estreno: &#8220;Laura&#8221;, dedicado a una compañera de su grupo y lo encontré entrañable, agradecido y sincero. Y eso sí, siempre congruente con sus ideas y su estética y esto es muy de agradecer y respetar.<br />
Es indudable que su legado musical perdurará y con el material que tiene podría incluso hacerse más de una interesantísima ópera, que vería con sumo placer.</p>
]]></content:encoded>
	</item>
	<item>
		<title>Per: Titus</title>
		<link>http://ximo.wordpress.com/2007/12/13/mes-lluny-llach-i-kavafis/#comment-2293</link>
		<dc:creator>Titus</dc:creator>
		<pubDate>Fri, 14 Dec 2007 17:06:42 +0000</pubDate>
		<guid isPermaLink="false">http://ximo.wordpress.com/2007/12/13/mes-lluny-llach-i-kavafis/#comment-2293</guid>
		<description>Jo vaig llegir els poemes de Kavafis per primera vegada gràcies a Llach, així que he d&#039;estar-li eternament agraït.</description>
		<content:encoded><![CDATA[<p>Jo vaig llegir els poemes de Kavafis per primera vegada gràcies a Llach, així que he d&#8217;estar-li eternament agraït.</p>
]]></content:encoded>
	</item>
	<item>
		<title>Per: Alvaro</title>
		<link>http://ximo.wordpress.com/2007/12/13/mes-lluny-llach-i-kavafis/#comment-2292</link>
		<dc:creator>Alvaro</dc:creator>
		<pubDate>Fri, 14 Dec 2007 15:51:43 +0000</pubDate>
		<guid isPermaLink="false">http://ximo.wordpress.com/2007/12/13/mes-lluny-llach-i-kavafis/#comment-2292</guid>
		<description>Poner un fragmento de Viatge a Itaca ha sido un golpe en plena línea de flotación. Cuantas ilusiones...&quot;Per això, que ningú no s&#039;avergonyeixi de dir, que ningú no s&#039;avergonyeixi de cridar:
somniem, si, constantment, somniem sense límits en els somnis, somniem fins l&#039;inimaginable. Somniem sempre&quot;(molts records, quina fartà de plorar). Te copio un fragmentillo Miquel Martì i Pol, la saviessa feta poesia:
&quot;Posem-nos
dempeus altra vegada i que se senti
la veu de tots solemnement i clara.
Cridem qui som i que tothom ho escolti.
I en acabat, que cadascú es vesteixi
com bonament li plagui, i via fora!,
que tot està per fer i tot és possible.&quot;
(Que maravilla, quizás algún día...)</description>
		<content:encoded><![CDATA[<p>Poner un fragmento de Viatge a Itaca ha sido un golpe en plena línea de flotación. Cuantas ilusiones&#8230;&#8221;Per això, que ningú no s&#8217;avergonyeixi de dir, que ningú no s&#8217;avergonyeixi de cridar:<br />
somniem, si, constantment, somniem sense límits en els somnis, somniem fins l&#8217;inimaginable. Somniem sempre&#8221;(molts records, quina fartà de plorar). Te copio un fragmentillo Miquel Martì i Pol, la saviessa feta poesia:<br />
&#8220;Posem-nos<br />
dempeus altra vegada i que se senti<br />
la veu de tots solemnement i clara.<br />
Cridem qui som i que tothom ho escolti.<br />
I en acabat, que cadascú es vesteixi<br />
com bonament li plagui, i via fora!,<br />
que tot està per fer i tot és possible.&#8221;<br />
(Que maravilla, quizás algún día&#8230;)</p>
]]></content:encoded>
	</item>
	<item>
		<title>Per: Judit</title>
		<link>http://ximo.wordpress.com/2007/12/13/mes-lluny-llach-i-kavafis/#comment-2291</link>
		<dc:creator>Judit</dc:creator>
		<pubDate>Fri, 14 Dec 2007 15:19:32 +0000</pubDate>
		<guid isPermaLink="false">http://ximo.wordpress.com/2007/12/13/mes-lluny-llach-i-kavafis/#comment-2291</guid>
		<description>Jo vaig tenir una adolescència una mica rebel, i com que a tota la meva gent del meu entorn li fascinava en Llach, doncs jo vaig decidir que a mi no m&#039;agradava!?!?!?! Tot i aíxí, la veritat és que &quot;Laura&quot; era una de les cançons que més m&#039;agradava tocar amb la guitarra a l&#039;època &quot;cumba&quot;, juntament amb &quot;La guitarra&quot; de Joan Manel Serrat. I fa poc, quan es va casar la meva germana, vaig llegir en veu alta la primera part del poema de Kavafis durant la cerimònia. Em vaig emocionar tant que la feina que vaig tenir per acabar-lo! I em continua emocionant.</description>
		<content:encoded><![CDATA[<p>Jo vaig tenir una adolescència una mica rebel, i com que a tota la meva gent del meu entorn li fascinava en Llach, doncs jo vaig decidir que a mi no m&#8217;agradava!?!?!?! Tot i aíxí, la veritat és que &#8220;Laura&#8221; era una de les cançons que més m&#8217;agradava tocar amb la guitarra a l&#8217;època &#8220;cumba&#8221;, juntament amb &#8220;La guitarra&#8221; de Joan Manel Serrat. I fa poc, quan es va casar la meva germana, vaig llegir en veu alta la primera part del poema de Kavafis durant la cerimònia. Em vaig emocionar tant que la feina que vaig tenir per acabar-lo! I em continua emocionant.</p>
]]></content:encoded>
	</item>
	<item>
		<title>Per: Papagena</title>
		<link>http://ximo.wordpress.com/2007/12/13/mes-lluny-llach-i-kavafis/#comment-2289</link>
		<dc:creator>Papagena</dc:creator>
		<pubDate>Fri, 14 Dec 2007 10:35:54 +0000</pubDate>
		<guid isPermaLink="false">http://ximo.wordpress.com/2007/12/13/mes-lluny-llach-i-kavafis/#comment-2289</guid>
		<description>Yo soy más de Serrat, pero por mis padres sé lo que Llach significó y me parece muy romántico escucharlo hoy en día :-)</description>
		<content:encoded><![CDATA[<p>Yo soy más de Serrat, pero por mis padres sé lo que Llach significó y me parece muy romántico escucharlo hoy en día <img src='http://s.wordpress.com/wp-includes/images/smilies/icon_smile.gif' alt=':-)' class='wp-smiley' /> </p>
]]></content:encoded>
	</item>
	<item>
		<title>Per: Tosca</title>
		<link>http://ximo.wordpress.com/2007/12/13/mes-lluny-llach-i-kavafis/#comment-2288</link>
		<dc:creator>Tosca</dc:creator>
		<pubDate>Fri, 14 Dec 2007 10:07:04 +0000</pubDate>
		<guid isPermaLink="false">http://ximo.wordpress.com/2007/12/13/mes-lluny-llach-i-kavafis/#comment-2288</guid>
		<description>Nunca me gustó Llach y en general la Cançó me pillo muy despistada así que no experimento los sentimientos que comentais, pero me gusta saber del efecto que produce y lo que significó para tanta gente.. Para que luego digan que la música, sea cual sea, te guste o no, no sirve para nada!!!

P.D. Ximo, Teresa, estoy encantada de no coincidir con vosotros, me estaba empezando a asustar, creia que eramos clónicos, ja ja</description>
		<content:encoded><![CDATA[<p>Nunca me gustó Llach y en general la Cançó me pillo muy despistada así que no experimento los sentimientos que comentais, pero me gusta saber del efecto que produce y lo que significó para tanta gente.. Para que luego digan que la música, sea cual sea, te guste o no, no sirve para nada!!!</p>
<p>P.D. Ximo, Teresa, estoy encantada de no coincidir con vosotros, me estaba empezando a asustar, creia que eramos clónicos, ja ja</p>
]]></content:encoded>
	</item>
	<item>
		<title>Per: Barbebleue</title>
		<link>http://ximo.wordpress.com/2007/12/13/mes-lluny-llach-i-kavafis/#comment-2285</link>
		<dc:creator>Barbebleue</dc:creator>
		<pubDate>Fri, 14 Dec 2007 09:03:23 +0000</pubDate>
		<guid isPermaLink="false">http://ximo.wordpress.com/2007/12/13/mes-lluny-llach-i-kavafis/#comment-2285</guid>
		<description>LLach ya ha quedado firmemente unido a algunos de mis mejores recuerdos universitarios, allá por los lejanos, ingenuos y esperanzadores tiempos de la transición. Nos llegó dentro de la hiperinflación de cantautores comprometidos que florecieron en esa época, pero siempre tuve claro que él era mucho más; era el más profundo, íntimo , expresivo, creativo, ambicioso, sensible y embriagador de todos. Era un músico, y nos traía música. 
De repente me he vuelto más joven...</description>
		<content:encoded><![CDATA[<p>LLach ya ha quedado firmemente unido a algunos de mis mejores recuerdos universitarios, allá por los lejanos, ingenuos y esperanzadores tiempos de la transición. Nos llegó dentro de la hiperinflación de cantautores comprometidos que florecieron en esa época, pero siempre tuve claro que él era mucho más; era el más profundo, íntimo , expresivo, creativo, ambicioso, sensible y embriagador de todos. Era un músico, y nos traía música.<br />
De repente me he vuelto más joven&#8230;</p>
]]></content:encoded>
	</item>
	<item>
		<title>Per: ximo</title>
		<link>http://ximo.wordpress.com/2007/12/13/mes-lluny-llach-i-kavafis/#comment-2268</link>
		<dc:creator>ximo</dc:creator>
		<pubDate>Thu, 13 Dec 2007 23:31:27 +0000</pubDate>
		<guid isPermaLink="false">http://ximo.wordpress.com/2007/12/13/mes-lluny-llach-i-kavafis/#comment-2268</guid>
		<description>Sou molt matiners Teresa i maac.
Ítaca ha estat un referent i potser el millor disc d&#039;en Llach i això que m&#039;agraden casi tots els que ha fet.
Com diu la Teresa és generacional i ella i jo som de la mateixa quinta. 
Avui quan he tornat a escoltar el Viatge a Ítaca per fer el post, de fet la cançó que havia triat pel Llach era un altre, però això serà un altre dia, m&#039;ha emocionat. Molts records, molts somnis, moltes emocions i haig de dir que alguns encara perduren, altres s&#039;han renovat i altres s&#039;han quedat pel camí, de fet com ha de ser, si no, no podríem amb el pes de la motxilla.


</description>
		<content:encoded><![CDATA[<p>Sou molt matiners Teresa i maac.<br />
Ítaca ha estat un referent i potser el millor disc d&#8217;en Llach i això que m&#8217;agraden casi tots els que ha fet.<br />
Com diu la Teresa és generacional i ella i jo som de la mateixa quinta.<br />
Avui quan he tornat a escoltar el Viatge a Ítaca per fer el post, de fet la cançó que havia triat pel Llach era un altre, però això serà un altre dia, m&#8217;ha emocionat. Molts records, molts somnis, moltes emocions i haig de dir que alguns encara perduren, altres s&#8217;han renovat i altres s&#8217;han quedat pel camí, de fet com ha de ser, si no, no podríem amb el pes de la motxilla.</p>
]]></content:encoded>
	</item>
	<item>
		<title>Per: maac</title>
		<link>http://ximo.wordpress.com/2007/12/13/mes-lluny-llach-i-kavafis/#comment-2265</link>
		<dc:creator>maac</dc:creator>
		<pubDate>Thu, 13 Dec 2007 23:20:14 +0000</pubDate>
		<guid isPermaLink="false">http://ximo.wordpress.com/2007/12/13/mes-lluny-llach-i-kavafis/#comment-2265</guid>
		<description>Recuerdo perfectamente la primera vez que escuché este tema de Llach, fue en primero de BUP, de eso hace ya 26 años, lo primero que me sedujo fue la doble portada con esos colores tan cantarines y la espectacular foto interior, yo nunca había escuchado a Llach y al hacerlo un nuevo mundo se abría ante mis ojos. No llegué a explorar mucho más allá pero cuando mis padres me compraron una cadena musical fue uno de los primeros discos que adquirí. No sé qué habrá sido de aquella profesora de valenciano, entonces todavía no era obligatorio, que un día cargó con todo el equipo y un montón de discos y se dirigió a nuestra clase- al año siguiente me cambiaron de instituto-, ni siquiera recuerdo su nombre pero sus facciones las tengo grabadas, con su hora a la semana y las visitas que hicimos a distintos lugares históricos de la ciudad de Valencia me enseñó mucho más que otros que tenían el triple de clases semanales.</description>
		<content:encoded><![CDATA[<p>Recuerdo perfectamente la primera vez que escuché este tema de Llach, fue en primero de BUP, de eso hace ya 26 años, lo primero que me sedujo fue la doble portada con esos colores tan cantarines y la espectacular foto interior, yo nunca había escuchado a Llach y al hacerlo un nuevo mundo se abría ante mis ojos. No llegué a explorar mucho más allá pero cuando mis padres me compraron una cadena musical fue uno de los primeros discos que adquirí. No sé qué habrá sido de aquella profesora de valenciano, entonces todavía no era obligatorio, que un día cargó con todo el equipo y un montón de discos y se dirigió a nuestra clase- al año siguiente me cambiaron de instituto-, ni siquiera recuerdo su nombre pero sus facciones las tengo grabadas, con su hora a la semana y las visitas que hicimos a distintos lugares históricos de la ciudad de Valencia me enseñó mucho más que otros que tenían el triple de clases semanales.</p>
]]></content:encoded>
	</item>
	<item>
		<title>Per: Teresa</title>
		<link>http://ximo.wordpress.com/2007/12/13/mes-lluny-llach-i-kavafis/#comment-2264</link>
		<dc:creator>Teresa</dc:creator>
		<pubDate>Thu, 13 Dec 2007 22:42:37 +0000</pubDate>
		<guid isPermaLink="false">http://ximo.wordpress.com/2007/12/13/mes-lluny-llach-i-kavafis/#comment-2264</guid>
		<description>Això son paraules majors!!!
Per a molta gent de la meva generació aquest és l&#039;himne de la nostra primera joventut. És una declaració d&#039;intencions, el full de ruta, l&#039;estel del nord que ens guia. És el que ens ha fet avançar, caure i aixecar-nos. I advertir constantment que tot camí serveix, tota ruta és bona, perquè és la nostra, la que ens pertoca. I la hem recorregut amb tota l&#039;alegria que em pogut, mirant sempre esperançats mes lluny, però sabent que el tresor l&#039;anem trobant pel camí...</description>
		<content:encoded><![CDATA[<p>Això son paraules majors!!!<br />
Per a molta gent de la meva generació aquest és l&#8217;himne de la nostra primera joventut. És una declaració d&#8217;intencions, el full de ruta, l&#8217;estel del nord que ens guia. És el que ens ha fet avançar, caure i aixecar-nos. I advertir constantment que tot camí serveix, tota ruta és bona, perquè és la nostra, la que ens pertoca. I la hem recorregut amb tota l&#8217;alegria que em pogut, mirant sempre esperançats mes lluny, però sabent que el tresor l&#8217;anem trobant pel camí&#8230;</p>
]]></content:encoded>
	</item>
</channel>
</rss>
