IN FERNEM LAND

Em vaig llevar com qualsevol dia, bé com qualsevol dilluns.

(més…)

Primer, abans de dir-vos quins eren els vuit tenors que han cantat l’escena de Manrico de Il Trovatore, m’agradaria donar-vos les gràcies a tots els que heu participat. (més…)

El “Land ohne Musik” (el País sense música) com va dir Oscar Adolf Hermann, fent referència a Anglaterra, ens ha donat un dels músics més creatius, inspirats i genials, Edward Elgar. (més…)

Anar a Madrid per veure i escoltar el Tristan també ens permet organitzar algunes visites pendents al renovat Museo del Prado i per trobar-nos amb amics infernemlandaires. (més…)

Fa dues setmanes Eiji Oue ens va fer posar la pell de gallina amb una versió extraordinària dels Gurre-Lieder de Schönberg i avui amb un esglaó més cap a l’excel·lència d’una feina extraordinàriament rigorosa i professional, però mai sense deixar de banda l’espectacularitat i la creació, ha aconseguit al finalitzar l’impressionant adagi de la monumental novena simfonia de Gustav Mahler, arribar a l’autèntica catarsi (més…)

Anar al Teatro Real per veure Tristan und Isolde, tenint present la recent producció de la inauguració del Teatro alla Scala de Milano del proppassat 7 de desembre i ja comentada en el blog, és un error,

(més…)

Ja ha passat un mes i us vaig prometre una nova edició més fàcil i tenoril.

Una de les escenes més emblemàtiques per a tenors és la del quadre segon de la tercera part (Il figlio della zingara) de Il Trovatore de Giuseppe Verdi. Tots els tenors la volen cantar i tots els tenors les passen canutes, per culpa d’una cabaletta endimoniade.

Us proposo 8 tenors (més…)

A Barcelona hi ha coses, encara que sembli impossible, que arriben més tard que el AVE. 

En l’anunci de la propera temporada del Gran Teatre del Liceu, hi figura L’incoronazione di Poppea de Claudio Monteverdi. (més…)

Inferlandaires estem d’enhorabona, aquest blog ha estat mencionat en el programa que cada nit (de dilluns a divendres) s’emet a Catalunya Música, anomenat Blog de nit (més…)

El Liceu ens proposa una temporada molt germanitzada, no tan sols pels títols pròpiament alemanys com Fidelio, Meistersinger, Salomé i el Tiefland, doncs també hi hem de sumar Le Nozze di Figaro que tot hi ser un títol en llengua italiana, és de Mozart, compositor austríac. (més…)

El Liceu ha presentat aquest migdia la temporada 2008-2009 i ha anunciat el substitut de Sebastian Weigle (més…)

Avui us proposo un passeig plàcid, clàssic i elegant pels jardins d’Aranjuez acompanyats per la deliciosa música que Franz Schubert va composar pel quintet “la truita” (més…)

Bernard Herrmann, potser el millor compositor de bandes sonores pel cinema de tota la història, va conèixer a Orson Welles quan va col·laborar amb el Mercury Theatre. (més…)

Cesare Siepi, l’excel·lent baix italià (Milano 1923) i l’imprescindible en els repartiments discogràfics de la DECCA al costat de Tebaldi, Del Monaco, Simionato i Bastianini, va provar, com altres col·legues operàtics (Helen Traubel, Enzio Pinza, Giorgio Tozzi, Shirley Verrett) l’aventura del teatre musical, ni més ni menys que al propi Broadway. (més…)

Ahir dissabte, en el Saló de Cent del Ajuntament de Barcelona es va celebrar el tradicional acte inaugural de la Concurs Internacional de Cant Francesc Viñas. Aquest any celebrem la 45ª edició i s’han apuntat més de 490 participants. Sense cap mena de dubte un rècord que haurem d’analitzar segons els resultats finals. Que vingui molta gent no garanteix la brillantor dels participants.

(més…)

De la trilogia Da Ponte a mi la que m’agrada més és Le Nozze di Figaro. Em crec tot i cadascun dels personatges, tots ells molt més carnals i humans que els del Don Giovanni i sobretot dels misògams del Così. També trobo que la música de Mozart, per l’adaptació de l’obra de Beaumarchais és (més…)

Jacques Brel va composar La ville s’endormit un any abans de morir, quan va tornar de la polinèsia per gravar el seu darrer treball discogràfic, Les Marquises, en unes condicions de salut molt deteriorades pel càncer de pulmó. (més…)

Mariella Devia, la que per molts és la “Regina assoluta” del belcanto en l’actualitat, ha tornat a la Scala després de la mort del seu marit, per cantar la Maria Stuarda al costat de Anna Caterina Antonacci, Carlo Cigni i Francesco Meli. Tots sota les direccions de Antonio Fogliani i Pier Luigi Pizzi. (més…)

Bé això crec, doncs el primer que m’ha succeït és que segons quines fonts diuen que va ser l’any 1909. Sembla ser que hi han contradiccions importants, senyal inequívoc que estem parlant d’una veritable vedette i la confusió en la data de naixament sembla ser una condició sine quanum. El ball d’anys va des de el 1906 fins el 1912, però els biògrafs actuals sembla que s’estan posant d’acord per dir que va ser l’any 1908. (més…)

Post per mirar, escoltar i pensar després de la intensitat dels darrers dies.

Dones, amb música de George Delarue