IN FERNEM LAND

Ay, con lo besucona que soy yo!!!! Ximo, guapetón!!! Muak, muak, muakkkkk!!!

Ah! Se me olvidaba decir que es difícil elegir, pero me quedo con el de Duelo al Sol…aysss…

Una original mostra de preciosos petons. No sé quin es el meu preferit, pot esser el “De aquí a la eternidad”, peró sí sé el que no en diu res i és el de “Titanic”.
Per no ferir sensibilitats diré que trobo meravellós el dels gossets, apart d´altres molt ben escollits.

De aquí a la eternidad sin duda (y con ola).

Petonets

Muaksssss…!!!!

Agggghhhh! Quina ràbia! Ahir em va “petar” Internet a casa, i ara sóc a la feina i com de costum no puc obrir l’audio…. i mira que m’aniria bé veure tots aquests petons perquè porto una setmana horrible i amb clares tendències a empitjorar!

Mester d’amor

Si en saps el pler no estalviïs el bes
que el goig d’amar no comporta mesura.
Deixa’t besar, i tu besa després
que és sempre als llavis que l’amor perdura.

No besis, no, com l’esclau i el creient,
mes com vianant a la font regalada.
Deixa’t besar, ­sacrifici fervent­
com més roent més fidel la besada.

¿Què hauries fet si mories abans
sense altre fruit que l’oreig en ta galta?
Deixa’t besar, i en el pit, a les mans,
amant o amada ­la copa ben alta.

Quan besis, beu, curi el beire el temor:
besa en el coll, la més bella contrada.
Deixa’t besar, i si et quedava enyor
besa de nou, que la vida és comptada.

Joan Salvat-Papasseit / La gesta dels estels.

Fantàstica pel.licula i banda sonora. Soc un gran fan de tot el que envolta Blade Runner. La Banda Sonora l’he escoltat un munt de vegades i sempre descobreixo nous racons que m’havien passat desapercebuts. Aquesta canço es un parentesis curiós dintre de la BSO que transporta als protagonistes a un passat que no saben si han viscut.
Jo em quedo amb el següent monoleg d’acomiadament d’un dels replicants:
“He vist coses,
que vosaltres
ni tan sols podeu imaginar:
He atacat naus
envoltes en foc
més enllà d’Orió.
He vist brillar raigs C
en la porta de Tanhauser…
I tots aquests records es perdràn
com llàgrimes entre la pluja.”

Para mi gusto sólo faltaría el beso circular de Vértigo. Pero me ha encantado, qué buen rollito para todo el día,

Mks.

Teresa, ets genial, sempre tens un poema fantàstic per a cada ocasió!! Ja que no puc gaudir dels petons, almenys ho faig del teu poema…

Os devuelvo todos y cada uno de ellos para todos vosotros.

Bravo, el tant per cent que correspon a la meva família es molt correcte encara que el de BBM no es un peto, es un murmuri a l’orella, pero molt tendre

Bravo, Ximo! Magnífic post, i molt ben rebut pels lectors, pel que he llegit als comentaris.

Jo també em quedo amb el d’”Aquí a l’eternitat” (i “con ola”, tal i com diu en Mocho).

La Teresa, com sempre, encertadíssima amb el poema (quin gran poeta Salvat-Papasseit!).

Em permeto transcriure l’adaptació al català de la lletra de la cançó de Vangelis, una adaptació que, com moltes altres de cançons en anglès, francès i italià en va fer el poeta i també lletrista Josep Maria Andreu:

Un petó més, amor meu…
Vull que em besis altre cop…
Només vull un petó… T’ho demano!
Cap més cosa! Sols això!

Un petó més, per fer callar
la recança i el dolor
d’un adéu, amor meu, que ens separa,
però no trenca l’amor.

Ara el temps que vingui serà gris i fred
i les nits seran d’hivern,
però algun dia la llum tornarà,
i en tu i en mi l’alegria.

Un petó més, amor meu!
I no pensis en res més.
Un petó per guardar-lo per sempre,
i per no dir-nos adéu.

Val a dir, però, que lletra per lletra em quedo cent mil vegades amb la de Salvat-Papasseit.

Uma bela coletânea com música de primeira. Parabéns!
O ato de beijar merece essa homenagem
Abs
JC

Umm… besos recibidos, disfrutados, regalados… Qué biennnnn…

jejeje mola!! Y como dice por ahí arriba, muy ben rollo da esto!
Salu2

Genial, Ximo, es que has puesto hasta el de Judas, jajaja

La besada… l’amor… perquè quan et tenim no et donem mèrit? perquè et cerquem amb ànsia, t’esperem a cada instant, quan no et tenim?

YouTube de Blade Runner

Deckard (Parlant de Roy, un cop aquest és mort): “Potser en aquests últims moments, estimava la vida més del que l’havia estimat mai. No només la seva vida. La vida de tots. La meva vida. Tot el que ell volia eren les mateixes respostes que tots cerquem: d’on vinc? on vaig? Quan de temps em resta?”

Tal i com diu Awake, per a mi també hi falta el petó circular de “Vértigo” amb la meravellosa partitura de Hermann com a fons. Ximo, segur que un dia ens parlaràs d’en Hermann, un dels més grans. El poema que envia la Teresa no pot estar més ben triat. També ho diu l’Assur i l’esment que fa a les adaptacions d’en Josep Maria Andreu valdrien un monogràfic.
Petons, doncs.

SOU FANTÀSTICS!
Romàntics, tendres, poètics, fidels, simpàtics, emotius i PETONERS. I no és maco això?
Gràcies especials a la Teresa, al Assur i el Sarai per deixar regalets.
Olympia, impacient, aviat, Hermann molt aviat.
Awake i tots els que voleu el petó circular. Cinematogràficament besant, jo no sabria si triar el sensacional petó de la platja, la Kerr és massa freda pel meu gust, o el Rhett Butler i la Scarlett O’Hara.

Bicos (algo tardíos)

Sempre dic el mateix, pero es que es aixi.
Aquest blog es fantastic i els que el visiten encara el fan mes “millor” (be casi tots,jo no)

Ja, ja… Jo tampoc, Jaume!! Visitar aquest blog és el meu exercici d’humiliació diari!!

Perdó, volia dir “exercici d’humilitat”!! Ai, aquest subconscient!!