*
Ens pensàvem que l’any 2007 havia estat especialment cruel amb el món de l’òpera, però sembla que aquest 2008 segueix aquesta macabra estadística. Potser avui no és el millor dia per publicar aquestes noticies, però l’actualitat mana.
Giuliano Ciannella va néixer a Catania el 25 d’octubre de 1943 i el que va començar com un excel·lent i prometedor tenor líric va anar desencisant al abordar rols més de tenor spinto. Darrerament exercia la docència al Conservatori de Ferrara. Jo el recordo d’un apassionat duo de la Madama Butterfly al costat de la Leona Mitchell en la Gala del Centenari del MET, teatre on va fer part important de la seva carrera.
Va morir el dia 10 de gener al hospital de Ferrara.
Però per si no en tinguéssim prou, també ha mort Sergei Larin el tenor rus nascut el 9 de març de 1953 a Daugavpils, va morir
ahir 13 de gener. El motiu de la mort hores d’ara no està clar, per aquest motiu he canviat el contingut original d’aquest text.
Sergei Larin va debutar com a Afredo de La Traviata a l’any 1981 a l’òpera de Lituania. Va debutar al Covent Garden a l’any 1991 cantant el Don José de la Carmen i al MET i a l’Òpera de Paris ho va fer amb el Cavaradossi.
A l’any 1992 va cantar un magnífic Dmitri del Boris Goudonov al festival de Salzburg dirigit magistralment per Claudio Abbado. També es molt recordat el se Calaf dirigit per Mehta a la Ciutat Prohibida.
L’any passat va ser anunciat el seu debut al Liceu en la Manon Lescaut, però segurament els problemes de la greu malaltia varen impedir que poguéssim gaudir de la seva preciosa veu al Liceu.
Descansin tots dos en pau.
Us deixo l’ària de la flor de l’òpera Carmen cantada per Sergei Larin
i un àudio amb la difícil escena de Fernando, “No, no, di abbandonarla…Di mia patria bel soggiorno” de l’òpera Marin Faliero de Gaetano Donizetti, cantada per Giuliano Ciannella a Torino
Arxivat sota: Obituari, Opera, cantants | Etiquetat: Giuliano Ciannella, Sergei Larin
RSS - Posts
La verdad es que a Ciannella no lo conocía, pero lo de Larin me ha dejado bastante petrificado. Pobre.
In pace requiescant!
Ciannella apareix també com a Iago en l’Otello de Domingo a la Scala dirigit per Kleiber i al film de Zefirelli. Eren dos bons tenors, descansin els dos en pau.
Si, una veritable llàstima. He llegit versions contradictòries del motiu de la mort de Larin i ara hi ha un comunicat que ens diu que no ha mort de la sida. Patia una hepatitis C que no ha pogut superar, per aquest motiu canviaré el text del post original.
Una hepatitis C es subsidiària del VIH però feu bè en no confirmar noticies que poden fer molt de mal.Es millor dir que simplement ens ha deixat.Gràcies Ximo