IN FERNEM LAND

Klaus Florian Vogt, el jove tenor líric alemany està fent una sorprenent carrera, sobretot en l’àrea que li és més propera, del tot sorprenent.

La veu bellíssima del tenor és molt lírica, quasi de líric lleuger i malgrat això està interpretant els rols més lírics, amb incursions a terrenys més perillosos, del repertori, inclós Wagner i Strauss

(més…)

Quan en un programació s’inclou la simfonia núm. 6, la Patètica, de Txaikovski, és molt probable que succeeixen dues coses, la primera és que la sala de concerts s’ompli i la segona és que si les obres que acompanyen a la simfonia en el programa escollit, no estan a la seva alçada, acabin sent cruspides per la popular simfonia.

(més…)

Dijous és va presentar la programació de la nova temporada de L’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (L’OBC) i us haig de ser sincer, m’ha desencisat.

M’esperava més de la tercera temporada de Eiji Oue com a titular de l’orquestra. Després dels tres concerts del mes de setembre dedicats al Festival Mozart, dirigits pel ja habitual Cristian Zacharias, el meu admirat Eiji Oue inaugura la temporada oficial el 3,4 i 5 d’octubre amb la simfonia número 1 de Mahler i el concert per a violí de Sibelius.

(més…)

Així com l’altre dia us presentava a Isabel Bayarakdarian, la soprano canadenca d’origen armeni, que debutarà al Liceu en el segon repartiment de L’incoronazione di Poppea, avui us presento a la soprano sueca Miah Persson que també debutarà al teatre en la mateixa òpera i rol, però en el luxós primer repartiment, compartint protagonisme amb Vesselina Kasarova, Maite Beaumont, Carlos Mena, Dominique Vise i Franz Josef Selig entre d’altres, sota la direcció de Harry Bicket a la part musical i David Alden en l’escènica, de l’estrena en el nostre teatre d’aquesta obra cabdal del repertori.

(més…)

Un mes més i un altre concurs. Aquest cop no s’ha d’escoltar res, s’ha de mirar i apuntar. Guanya qui reconeix més cantants. Ni ha cinquanta, per a tots els gustos i estan numerats. Si us plau, en les respostes, acompanyeu el nom i el número que apareix amb la foto.

Podeu visionar-los fins l’esgotament. (més…)

L’exquisit segell francès, harmonia mundi ens anuncia una integral dels lieder de Franz Schubert per l’eminent baríton alemany Matthias Goerne.

Cada disc estarà acompanyat per pianistes de primer nivell i per l’estrena d’aquesta integral han comptat ni més ni menys que amb la pianista russa Elisabeth Leonskaja.

(més…)

Haig de confessar que des de la primera seqüència de There Will Be Blood, aquí traduída per Pous d’ambició he estat intranquil, tement en cada moment alguna cosa violenta em colpis. Certament tota la pel·lícula he estat tens i en tot moment no he pogut agafar-me a cap dels personatges que van passant per la magnífica pel·lícula de Paul Thomas Anderson (Sydney – 1996, Boogie Nights – 1997, Magnolia – 1999, Punch-Drunk Love – 2002).

(més…)

Anar al cinema, sortir, fer un bocata i tornar a entrar per veure un altre pel·lícula, és una cosa que no deixa de tenir el seu risc. Per sort avui ens ha sortit bé i hem vist una doble sessió de bon cinema.

Començaré per l’última “The other Boleyn Girl”.

Llàstima que Gaetano Donizetti no conegués aquesta història doncs

(més…)

Easter Parade és una pel·lícula musical estrenada a l’any 1948 i que mai va arribar als cinemes del Estat espanyol. Es va estrenar a la televisió, traduint literalment el títol anglès, Desfile de Pascua.

Doncs bé, avui us vull portar aquesta Desfilada de Pasqua en petits fragments del youtube, per tal de fer un petit break a tanta música religiosa i a tantes disquisicions sobre les propostes d’en Carsen en el Tannhäuser dl Liceu.

(més…)

La quarta simfonia de Gustav Mahler es va estrenar el 25 de novembre de 1901, dirigida pel propi Mahler a Munic. La rebuda per part del públic i la crítica no va ser precisament favorable.

Avui us proposo el darrer moviment, Sehr behaglich, que conclou amb el lied extret de “Des Knaben Wunderhorn” Das himmlische Leben, cantat per la soprano Isabel Bayrakdarian el passat 14 de març a Chicago, dins la temporada de la famosa orquestra de la ciutat, dirigida per David Zinman.

(més…)

La primera versió del Stabat Mater de Gioachino Rossini, per a dues sopranos, tenor, baix, cor i orquestra es va interpretar per primer cop el 5 d’abril de 1833 a la capella de San Felipe el Real de Madrid. Va ser un encàrrec de Francisco Fernández Varela, arxidiaca de Madrid, finançat pel banquer Aguado.

(més…)

Després de quinze anys sense Tannhäuser hi havia moltes ganes de tornar-hi. El Liceu ha comptat per aquestes representacions amb un dels tenors més solvents i musicals, si no el que més, per portar endavant aquest rol tan difícil i extenuant.

Efectivament en Peter Seiffert ha recaigut gran part del èxit assolit en la primera funció. El tenor alemany, de veu lírica, però suficientment consistent en el centre i amb una zona aguda molt sanejada, vesteix un Tannhäuser molt musical i segur.

(més…)

Per fi he pogut escoltar el famós Miserere de Hilarión Eslava, el capellà i music navarrès que va arribar a ser Director del Real Conservatorio de Madrid, després d’exercir de professor de composició, talment com va succeir amb Ramon Carnicer pocs anys abans, tal i com vaig comentar fa pocs dies en el post que li vaig dedicar.

Hilarión Eslava va composar un primer Miserere a l’any 1833 però no va obtenir gran consideració.

(més…)

Amb el Rèquiem alemany op.45 de Johannes Brahms encetem aquesta setmana que ha deixat de ser la setmana repressora, negra, avorrida i silenciosa de la meva llunyana infantessa, per passar a ser un motiu més d’esbarjo, diversió i consumisme. Possiblement per a totes aquelles persones que senten i viuen la religió cristiana, de manera sincera, intima i profunda, aquests dies siguin idonis per reflexionar i pregar, més enllà del folklore turístic, de les processons i oficis carregats de penitents, mantellines, aglomeracions, cues a la carretera o viatges exòtics.

(més…)

Cal felicitar la iniciativa de inaugurar un nou teatre a Barcelona, encara que sigui una sala d’aquestes petites, quasi com si actuessin al menjador de casa. És per aquest motiu que m’ha entristit força comprovar com un diumenge a la tarda no s’omplís un teatre amb una cabuda tan minsa com la sala gran del Teatre Gaudí Barcelona, i això que avui també es podien agafar entrades pel atrápalo.com a un preu de 10€, doncs ni així.

L’espectacle anomenat Sondheim – Déus del Teatre, somrieu – té

(més…)

Si m’haguessin dit que el muntatge de Robert Carsen pel Tannhäuser que s’estrenarà dimecres vinent, té com elements escenogràfics bàsics, uns omnipresents cavallets de pintar, un matalàs, multitud de quadres i grans parets despullades segurament m’espantaria molt.

No feu cas del que us diguin. No feu cas d’aquells que sempre busquen esbotzar els espectacles i les innovacions. No feu cas d’aquelles que busquen allò que no hi ha, l’escàndol i el morbo.

(més…)

El compositor Ramón Carnicer va escriure el cicle de cançons Odas de Anacreonte l’any 1832, és a dir, cap a la fí de la seva fructífera vida artística.

Ramón Carnicer va néixer a Tàrrega (Lleida) a l’any 1789. Aviat va marxar a ampliar la seva formació musical a la Seu d’Urgell, on va estudiar orgue i composició.

(més…)

El Març de 2007, un mes més tard de l’actuació que tan em va captivar a Paris, en un Hoffmann rutilant, Rolando Villazon va gravar aquest disc a Milà, amb l’orquestra Simfònica di Milano Giuseppe Verdi, el Coro Simfònic di Milano Giuseppe Verdi, tots sota la direcció de Daniele Callegari.

(més…)

I avui acabem el Trittico que aquests dies està oferint el Teatro alla Scala de Milano i del que us he anat deixant constància sonora, amb la millor de les tres òperes, la genial Gianni Schicchi,

(més…)

Si ahir era la pobreta mare monja, la que ens venia a tocar la fibra sensible, amb la interpretació que feia Barbara Frittoli de la Suor Angelica a la Scala de Milà, el prop passat 6 de març, avui ens toca la truculència passional de Il Tabarro, amb els amors adúlters de la Giorgetta amb Luigi, que no s’empesarà el banyut del Michele.

(més…)