*
Un ambient propici amb una llum tènue, un got amb una mica de Malta sol i avui, jazz. Molt tòpic, si, però efectiu
M’heu recomanat sobretot Mozart i us agreixo els ànims, però ves per on aquest mati l’Elvira m’ha regalat algunes perles que compartiré amb vosaltres. La primera és Pedro Iturralde tocant una cançó que m’havia fet un fart de cantar amb la coral, la Negra Sombra.
Pedro Iturralde és un prestigiós músic navarrès, que amb el seu quartet, ha passejat el jazz per les sales més prestigioses del món, tocant també amb les orquestres i directors més reconeguts.
Doncs aquesta fusió de la musica galega, que formen la cançó de Xoán Montés musicant el poema de Rosalia de Castro, Negra Sombra i el geni jazzistic d’Iturralde han fet la seva teràpia.
Us desitjo un molt bon dia.
Arxivat sota: jazz | Etiquetat: Negra Sombra, Pedro Iturralde, Xoán Montés
RSS - Posts
Sugestiva recreación de una música, basada en un aire popular, ya indisolublemente unida al poema de Rosalía. Una forma de ser y estar.
“…
En todo estás e ti es todo,
pra min i en min mesma moras,
nin me abandonarás nunca,
sombra que sempre me asombras”
Jo no tinc Malta i ho estic escoltant amb una copeta de vi, ja sé que no és el mateix, però noi, és fa el que es pot. Precioses la música i les imatges… i que sexy que és el saxo (ui, no m’havia adonat de com s’assemblen aquestes dues paraules… casualitat???)
Ximo, toquis el gènere que toquis tens un gust exquisit,.. en Pedro Iturralde…. qui hagués dit que donaria per un muntatge àudio-visual com aquest, ¡¡excepcional!!. Una pregunta, com es diu l’àlbum que conté aquesta peça?, quan l’he sentit he anat rapidament a repasar la meva discografia i no el tinc, tot el Cd és igual de bo?.
JC ja demanaré informació. Per mail t’envio la font.
Em vas deixar bocabadat amb els dos temes, no he parat fins a trobar a quin disc pertanyen, si os interessa es diu “Etnofonias”.
Home JC, que et deixi bocabadat una proposta meva de jazz, no deixa de ser sorprenent i en certa manera, fins hi tot un elogi, venint de qui ve la sorpresa i la coneixença que tens del jazz. Tot ho devem a l’Elvira que em va deixar les dues peces i que am va dir que desconeixia del disc de provinença.
Moltes gràcies i ja ho saps, a disposar.