*
I avui acabem el Trittico que aquests dies està oferint el Teatro alla Scala de Milano i del que us he anat deixant constància sonora, amb la millor de les tres òperes, la genial Gianni Schicchi, l’única incursió de Puccini a la comèdia. Jo crec que la música escrita per aquesta òpera, sense deixar les
inspirades melodies que el caracteritzen, és d’una modernitat sorprenent. El tractament de les harmonies i l’orquestració, així com alguns temes com la divertida i bellíssima “Ecco la cappelina” que ens deixa entreveure la música de Nino Rotta, són del millor escrit per Puccini.
Les representacions de la Scala, estan dissenyades al voltant del baríton italià Leo Nucci, que ha passat de ser un tenor curt, al exponent de la millor escola dels barítons italians i per molts (no pas jo), l’únic baríton que ens queda de l’escola italiana.
L’acompanyen el jove tenor italià Vittorio Grigolo, ja conegut al Liceu pel seu Cassio en l’últim Otello amb José Cura i a In Fernem Land per un Rodolfo del que l’Amfortas, en una de les seves envejables cròniques ens en va parlar molt bé, en una Bohème vista a l’Opera de Washington.
La Lauretta és la soprano georgiana Nino Machaidze, guanyadora del primer premi de joves veus Leyla Gencer.
La mezzo Cinzia De Mola és la zia i el veteraníssim Luigi Roni canta el Simone.
Genial, el veritable triomfador d’aquestes representacions, ha estat sota el meu punt de vista, la direcció brillantíssima de Riccardo Chailly, atent a les enrevessades dinàmiques i al preciosisme orquestral.
Us deixo dos fragments, el primer des de l’ària de Rinuccio “Avete torto…Firenze è come un albero fiorito” a la inefable “O mio babbino caro”.
El segon fragment (sense solució de continuïtat) comença amb el brillantíssim concertant “Ecco la cappelina” per acabar amb el:
Ditemi voi, signori,
se i quattrini di Buoso
potevan finir meglio di così,
Per questa bizzarria
m’han cacciato all’inferno,
e così sia;
ma, con licenza del gran padre Dante,
se stasera vi siete divertiti,
concedetemi voi l’attenuante.
Què ho gaudiu!
Les altres:
Arxivat sota: Opera, cantants | Etiquetat: Cinzia De Mola, Giacomo Puccini, Gianni Schicchi, Leo Nucci, Luigi Roni, Nino Machaidze, Riccardo Chailly, Vittorio Grigolo
RSS - Posts
He seguido con atención las entradas dedicadas a Il Trittico. Me detengo en la parte que más me gusta, el Schicchi. Es una ópera divertida y deliciosa, que si está bien interpretada, hace reir siempre, y con toques musicales y cómicos muy brillantes. Recomiendo el DVD que hay disponible de esta obra por Nucci, precisamente, y con JDF (Viena, 2000). No he podido dejar de acordarme de este último al escuchar a Vittorio Grigolo. Aquí dejo el «Firenze è come un albero fiorito» de la grabación a la que me refiero:
http://uk.youtube.com/watch?v=WrnCItYsF3Y
Gracias por el ciclo, Ximo.
Golaud, magnífica elección la que nos propones. Ciertamente ese Schicchi vienés es superior a este en casi todo. La orquesta de Chailly me gusta mucho.
El Rinuccio no tiene color.
Deludente Trittico questo proposto a Milano.
Soltanto Nucci e la Frittoli meritano cantare alla Scala.
Ciao Gianni benvenuto!
La Scala purtroppo, non è il Teatro di riferimento di qualche anni fa, ma credo che nei prossimi anni i risultati saranno felicemente diversi