*
La primera versió del Stabat Mater de Gioachino Rossini, per a dues sopranos, tenor, baix, cor i orquestra es va interpretar per primer cop el 5 d’abril de 1833 a la capella de San Felipe el Real de Madrid. Va ser un encàrrec de Francisco Fernández Varela, arxidiaca de Madrid, finançat pel banquer Aguado.
Rossini originalment va composar els números 1, 5,6,7,8 i 9, mentre que els 2,3,4 i 10 varen ser composats per Giuseppe Tadolini i l’obra es va composar per esser interpretada solsament el Divendres Sant del any 1833.
La versió definitiva, s’origina arran de la mort del arxidiaca Varela a l’any 1835. El editor Aulagnier va voler editar la primera versió i Rossini si va negar, cercant un nou editor, Troupenas, per tal de proposar-li la versió complerta amb música seva. Aulagnier es va haver de conformar en editar la música de Tadolini.
L’estrena definitiva del Stabat Mater, la sequencia llatina atribuida a Iacoponte da Todi, es va produir a Paris el 31 d’octubre de 1841 amb la Viardot cantant la part de la sopranoI. La primera execució amb públic es va efectuar també a Paris el 7 de gener e 1842 amb la Grisi de sopranoI, l’Emma Howson de soprano II, el famós tenor Mario i el baix Tamburini.
La rossiniana Bologna, va ser la primera ciutat italiana en escoltar el Stabat Mater el 18 de març de 1842. La va dirigir Gaetano Donizetti i un altre curiositat de l’execució va ser que com a reclam per recaptar fons per a una residència per a musics jubilats, en el cor hi varen participar el baix Carlo Zucchelli (el primer Lod Sidney del Viaggio a Reims, i gran intèrpret del rols rossinians)i a famosíssima contralt Marieta Alboni (segons Rossini l’ultimo dei castrati).
El 15 de març Riccardo Chailly va dirigir el
Stabat Mater al Teatro alla Scala de Milano. Els solistes varen ser:
soprano I: Svetla Vassileva
soprano II: Sonia Ganassi
tenor: Dmitry Korchak
baix: Simone Alberghini
El director del cor de la Scala és: Bruno Casoni
No ues deixaré cap part solista, doncs no m’han semblat dignes de relleu, però si que us deixaré els dos darrers numeros corals, el magnific cor a cappella “Quando corpus” i l’espectacular fuga conclussiva “Amen – In sempiterna saecula“.
El cor i l’orquestra de la Scala brillen a gran alçada, i ens ofereixen una excelent versió.
Música potser masa teatral pel divendres sant, però sense dubte, la música d’un mestre.
- Si algú està interessat en la versió sencera us deixo l’enllaç del Stabat Mater (15/03/2008)
Arxivat sota: música coral | Etiquetat: Bruno Casoni, Cor i Orquestra del Teatro alla Scala, Gioachino Rossini, Riccardo Chailly, Stabat Mater
RSS - Posts
M’ha agradat sentir alguna cosa de Rossini que no sigui òpera… i jo no crec que sigui massa teatral… tot i que el final és certament explossiu! Per cert (Ximo, amb el teu permís) us recomano us passeu pel blog de la Papagena http://www.llevamealaverbena.blogspot.com/ per gaudir d’una altra proposta (radicalment diferent, aviso de navegante!) per escoltar durant aquesta Setmana Santa: el musical Jesus Christ Superstar. Si hi ha alguna obra que m’ha permès de connectar, emocionar-me, i fins i tot creure’m la història de Jesús, un Jesús terriblement humà, ple de dubtes i amb una gran lluita interna, és sens dubte aquesta. Bona Setmana Santa a tothom!
Hola, feia dies que no entrava i tinc moltes entrades per llegir i escoltar, però et volia preguntar com obtenir aquest Stabat Mater, doncs prement l’enllaç no puc baixar-lo.
Gràcies. Em sembla que podré baixar a veure el Tannhäuser
Hola Joan Pau, a veure si coincidim al Tannhäuser. Diguem quin dia tens pensat venir.
Jo no he tingut cap problema quan he tornat a prémer l’enllaç del Stabat Mater, potser vas tenir un petit problema amb la connexió.
Si estàs interessat i no pots baixar-ho, m’ho dius d’acord?