*
Dijous és va presentar la programació de la nova temporada de L’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (L’OBC) i us haig de ser sincer, m’ha desencisat.
M’esperava més de la tercera temporada de Eiji Oue com a titular de l’orquestra. Després dels tres concerts del mes de setembre dedicats al Festival Mozart, dirigits pel ja habitual Cristian Zacharias, el meu admirat Eiji Oue inaugura la temporada oficial el 3,4 i 5 d’octubre amb la simfonia número 1 de Mahler i el concert per a violí de Sibelius.
Eiji Oue dirigirà el següent i interessant concert que comptarà amb la soprano Norah Ansellem per cantar la Sheherazade de Ravel i no tornarà fins a mitjans de desembre per dirigir un altre concert estel·lar, amb Jean-Yves Thibaudet com a solista del concert de piano de Saint-Säens i la 7a de Beethoven, precedides ambdues obres de l’obertura per l Dissoluto Punito de Carnicer. Al cap d’un mes, Oue tornarà a dirigir un concert amb Beethoven y Haydn per seguidament fer un concert monogràfic de Mozart. A principis de març, Oue es tornarà a posar al capdavant de l’orquestra per repetir amb Haydn i Beethoven i el 3,4 i 5 d’abril un altre plat fort, dirigint el concert per a violí de Brahms i el Zarathustra de Strauss.
Els dos darrers concerts que dirigirà Oue seran els que
clouran la temporada, la Pastoral de Beethoven i el concert de violí de Igor Stranvinsky i en la darrera sessió i per celebrar el desè aniversari del Auditori, la novena simfonia de Beethoven amb l’Orfeó Català.
Son 9 concerts que ens asseguren el màxim interès i rendiment d’una orquestra i un director en plena lluna de mel que esperem que duri molt de temps, però haig de dir que el repertori escollit no és gaire arriscat i es mou sempre en el classicisme més adotzenat del repertori. Manca pel meu gust alguna obra de relleu i difícil programació, tal i com aquest any ha suposat la interpretació magistral dels Gurrenlieder.
Caldria pensar en una vuitena de Mahler o Das Busch mit sieben Siegeln de Franz Scmidt.
De directors invitats hi trobarem a Rumon Gamba, Rachael Worby dirigint la sessió anual de música de cinema, la propera temporada Be-Hur, Gladiator i Robin Hood (quin d’ells?, tots tres?). També Giovanni Antonini, Víctor Pablo Pérez en dues sessions seguides, la primera amb el concert per a piano i orquestra de Saint-Saëns i la segona de Brahms, i el segon concert amb la tercera de Bruckner i una selecció de Des Knaben Wunderhorn amb Iris Vermilion de solista.
Ernest Martínez Izquierdo el principal director invitat, dirigirà un programa Sibelius i Saariaho, un altre Rachmaninov i Bartok i un tercer amb Mozart, Lindberg i Haydn.
El director italià Carlo Rizzi dirigirà un programa preciós amb la simfonia Jupiter de Mozart i la segona de Mendelssohn (Lobgesang), amb el cor de cambra de l’Orfeó Català. Roberto Minczuk dirigirà el Sheherazade de Rimsky i Ros Marbà la cinquena de Txaikovski. James Judd dirigirà la cinquena de Beethoven i el concert per viola de Penderecki. Josep Pons dirigirà el concert per a violoncel de Elgar (amb Steven Isserlis) i el Pélleas i Mélisande de Schoenberg.
Dins del Festival nous sons’09, Rubén Gimeno farà un programa amb obres de Arva Part, Alban Berg, Ramon Humet, George Benjamin i John Adams.
Yakov Kreizberg dirigirà la simfonia número 11 de Xostakovitx i Hans Graf dirigirà un programa Schubert i Schumann.
Josep Caballé-Domenech farà un programa d’aquell que semblen de propines, amb l’España de Chabrier, les Noches en los Jardines de España, l’Iberia d’Albeniz-Arbós i el Bolero de Ravel. També hi ha un concert d’aquells mega populars, que sota el significatiu títol de concert de Reis, Cristobal Soler dirigirà una selecció de peces d’allò més popular. No acabo d’entendre el motiu per el qual els reis han de ser tan poc exigents. Cosa que em reafirma amb la meva visió republicana de la vida.
D’orquestres invitades hi trobem la del Liceu, que espero que millori moltíssim el seu nivell per tal de fer un bon paper amb el seu nou director, l’alemany Michael Boder que dirigirà ni més ni menys que Schumann, Bartok i Lutoslawski. La JONC amb Manuel Valdivieso i soprano encara per determinar interpretaran els quatre últims liders de Straus i la quarta simfonia de Mahler. La London Philharmonic Orchestra dirigida per Marin Alsop farà un únic concert amb obres de Brahms. És estrany aquest concert, doncs no es tracta pas d’un intercanvi. Finalment l’orquestra de València sota la direcció de Yaron Traub interpretaran la vuitena de Bruckner.
És una temporada estranya, on no hi brillen grans directors, bons si, i principalment tots els de casa. Pocs solistes rellevants i obres, com ja he dit, força convencionals.
Trobo molt positiu que el titular dirigeixi 9 concerts, sobretot perquè quan Oue es posa al capdavant de l’OBC tots fruïm d’allò més.
Arxivat sota: Auditori, CONCERTS, OBC | Etiquetat: Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalun, Temporada 2008-2009
“Caldria pensar en una vuitena de Mahler o Das Busch mit sieben Siegeln de Franz Scmidt”.
Me ha surgido una curiosidad a leer esta frase, ¿cuántas veces se ha programado la Sifonía “De los mil”?. Es una empresa complicada, por la monumentalidad y la cantidad de músicos que exige, pero haces bien en pedir a lo grande. De hecho, creo que es la sinfonía de Mahler que cuenta con menos grabaciones oficiales.
Por cierto, como veo que eres un gran amante mahleriano, no sé si te has enterado de la publicación del libro de Arteaga dedicado al compositor. Dicen que es imprescindible.
No fa molts anys va fer-la l’OBC a l’Auditori; l’havia de dirigir Decker, em sembla, però al final el va substituir Salvador Mas: va dirigir molt bé, la veritat. L’obra és espectacular, pel que té d’”anòmal” –per gran–, però no és, ni de bon tros, el millor de l’autor. La mateixa temporada van fer-ne la sisena, “senzilleta” ella (només amb orquestra), i té molt més suc.
Però sí… el repertori és d’aquell “massa sentit”. I, sí: falta alguna d’aquestes grans obres que sol haver-hi. Cert que hi ha la Novena i la Lobgesang, però no sé… algun oratori, òpera o alguna cosa semblant. Aquesta mateixa de Schmidt hagués estat interessant. Tenint en compte que serà el bicentenari de Haydn, Les estacions haguessin estat bé, o Las set paraules (La creació s’ha pogut sentir no fa gaire). Farà 250 anys de la mort de Haendel i podria caure’n alguna oratori. I 350 del naixement de Purcell. I es troba a faltar alguna obra d’Albéniz, que també en serà el centenari i és el nostre millor músic. Farà al 2009 cinquanta anys de la mort de Martinu i Villalobos –una integral de les Bachianas brasileres seria interessant (massa llarga, suposo), o una part, o els Choros per a orquestra…
Poques vegades he vist la vuitena de Mahler, la última la que anomena el bocachete i en contra del que tots pensàvem, va obtenir un sincer i merescut èxit. Potser és el millor concert que li he vist al Mas.
El llibre d’Arteaga caurà per Sant Jordi.
Bocachete, estem completament d’acord amb la quantitat d’obres que podrien nodrir la propera temporada substituint a les mil cops escoltades.
Manca un compromís de la gerència per a desenvolupar i potenciar el nivell de l’orquestra. L’orquestra ha deixat de ser un referent dins del panorama musical espanyol (i no diguem europeu). Només cal consultar les pogramacions d’altres orquestres de l’Estat per a comprovar que el nivell dels directors i solistes convidats són molt superiors. Només un exemple, per què l’Orquestra Nacional pot convidar Gustavo Dudamel i Lang Lang i nosaltres ens hem de conformar amb solistes locals?
És només un exemple, però, és prou significatiu. Això si que no manqui la música de cine ni el concert de Reis, que artísticament no aporten res, però suposo que serveixen per a fer una bona caixa….Realment és decebedor.
Hola Francesc, benvingut.
Tens raó i no es percep gaire voluntat de canvi.
Jo crec que l’orquestra està en un bon nivell, però és un nivell de sortida per a la gerència sembla que aquest nivell és l’òptim. Si és així no crec que Eiji Oue es quedi gaire temps.
Posats a proposar obres per a donar un toc de varietat als programes aquí van les meves preferències: Missa Glagolítica (Janacek) [problema a l'Auditori li falta un orgue com cal] i si volem una obra per a que es llueixin els solistes de l’orquestra, les Kammermusik de Hindemith.