IN FERNEM LAND

Algú pot dir que Le Chanteur de Mexico, a part de la quantitat de tenors d’aquest país que fan furor pels escenaris d’òpera del món, és Luis Mariano, el cantant espanyol que va estrenar aquesta comèdia musical de Francis Lopez a l’any 1951 i que el va llançar a la fama, però avui el veritable chanteur de Mexico és el tenor andalús Ismael Jordi, que ha trasbalsat al públic francès interpretant aquesta obra, en la reposició que es va fer en el Théâtre Châtelet de Paris, el mateix teatre on es va estrenar, al costat d’una hilarant i sorprenent Rossy de Palma, sota una inspirada direcció escènica d’Emilio Sagi, que actualitzant el infumable argument, aconsegueixen fer passar una estona memorable. (més…)

Nina Stemme i Stephen Gould, Siegfried Staatsoper de Viena 27/04/2008

Si el 26 d’abril a Viena podien escoltar a la estupenda i magnifica Krassmira Stoyanova en La Traviata, l’endemà, és a dir abans d’ahir, 27 d’abril, la Staatsoper de Viena es vestia de gala per rebre a Nina Stemme en la Brünnhilde del Siegfried.

(més…)

Krassimira Stoyanova com a Desdemona al Liceu, foto Bofill

Abans d’ahir, dissabte 26 d’abril la cantant búlgara Krassimira Stoyanova, va cantar a la Staatsoper de Viena, la Violeta Valery de La Traviata de Verdi, dirigida per Renato Palumbo i acompanyada per Piotr Beczala com Alfredo i Zeljko Lucic com a Germont.

Krassimira Stoyanova ens va impactar molt en la Desdemona del Otello de la temporada 2005-2006 al costat de José Cura i Lado Atanelli.

Aquest any torna al Liceu amb la tan esperada Luisa Miller, que significa el seu debut en el rol i si el Liceu resol (més…)

A quatre dies per acabar el mes d’abril us proposo el repte mensual d’endevinar alguna cosa.

Aquest cop es tracta de dir el nom d’una ciutat.

(més…)

Hi ha cantants que tenen un carisma especial, no pas una gran veu, ni una presència impactant i malgrat la inicial insignificança poden arribar al moll del os, per la intensitat interpretativa, la senzillesa i la sinceritat.

Potser hi han altres cantants que eclipsarien a primera escoltada i visió a Liz Callaway, però no hi ha cap dubte que

(més…)

Mentre passejava pels voltants de la Unter den Linden, sota els til·lers, que és la traducció del nom d’aquesta fantàstica avinguda que va des de el Dom fins la famosa porta de Brandemburgo, en el cor del que fins l’any 1989 va ser la zona oriental i la que millor conserva l’aire del que va ser aquesta ciutat en els moments de màxim esplendor, no podia evitar pensar com era aquella ciutat abans que les bombes aliades la destruïssin de manera absolutament irracional.

(més…)

En prou feines tornat de la culturalitat en majúscules de Berlín i em trobo un cop més amb l’expressió excelsa de la Catalunya més gran.

La veritable Diada del nostre País va ser ahir, 23 d’abril.

No he pogut gaudir-la gaire, però si que amb una petita estona que he sortit a la Rambla del meu barri a buscar corre-cuita la Rosa i el llibre, he tornat a emocionar-me com

(més…)

Veure un Tannhäuser a la Staatsoper Under den Linden després de la tanda del Liceu, suposava un exercici curiós per comparar nivells, propostes, direccions i cantants.

Avui he sortit tant feliç del teatre com en la funció del diumenge per la tarda del Liceu, d’això cal fer-ne esment, doncs de mica en mica, sembla que la tan gastada teoria de que no hi ha veus wagnerianes, caldria començar a qüestionar-la. Fins hi tot hi ha tenors per fer Tannhäuser, rol que sempre havia estat dels més temuts, i en qüestió d’un més ni han hagut quatre que han demostrat que és pot cantar bé i acabar l’obra sense treure, al menys aparentment, el fetge per la boca.

(més…)

Després del èxtasi musical d’ahir, avui aterràvem de ple a l’òpera terrenal i a la passió meridional per les veus, en una de les òperes que més estimo de tot el repertori.

El primer ensurt, tan sols traspassar les portes del teatre, el tenor que havia de interpretar el Don Carlo, Andrew Richard estava indisposat i en el seu lloc cantaria el rol del protagonista Franco Farina. Ja sabeu el que em va semblar aquet tenor en el Don Carlos del Liceu, doncs a les hores comprendreu el desencís i les ganes de marxar cap al hotel o anar a fer un bon sopar, i no és per que en aquesta òpera no hi hagin altres atractius per gaudir-la, però Farina destrossa qualsevol moment on ell hi participa, i el tenor del Don Carlo és poc lluït però canta moltíssim.

(més…)

La meva evolució en el món de l’òpera és fruit dels anys i de la inquietud per descobrir nous mons i noves sensacions. Hi ha gent que han començat per on jo em trobo actualment, és a dir, em porten molts anys d’avantatge, però això m’és exactament igual. L’experiència musical és una cosa tan personal que s’ha de viure i de interioritzar , un cop estem predisposats a rebre nous estímuls. Els condicionants històrics han fet que hagin hagut de passar prop de 35 anys abans que no hagi tingut la possibilitat de veure Pelléas et Mélisande i potser millor que hagi estat així, doncs estic segur que abans no ho hagués fruit com ho he fruit avui a la Staatsoper Under den Linden.

És clar, que poques vegades tindré la possibilitat de tornar a escoltar aquesta obra mestra amb una direcció i una orquestra com la que he escoltat avui.

La Staatsoper Unter den Linden és un dels teatres

(més…)

Amics inferlendaires, tot just el primer dia a la grisa i freda primavera berlinesa i a part de fer la primera presa de contacte de la ciutat, amb una llarga passejada per la Unter den Linden, hem trobat entrades a l’avantguardista Komische Oper per veure “Aufstieg und Fall der Stadt Nahagonny“, la magistral òpera de Kurt Weill i Bertolt Brecht.

Per a mi suposava una estrena, doncs mai l’havia vist en directe.

(més…)

Aquest matí marxo cap a Berlín. Serà la primera vegada que visito la capital d’Alemanya.

No cal que us digui la il·lusió que em fa, no tan sols per anar a l’òpera a veure tres espectacles de importància i sobretot que sigui Berlín la ciutat que em donarà la oportunitat de poder veure per primera vegada en directe, una òpera cabdal de la història com és

(més…)

Després de molt temps sense estrenes destacables i autòctones, els autors de Les Miserables, Miss Saigon i Martin Guerre estrenen el proper 20 de maig (les previes a partir del 6), un nou musical anomenat Marguerite, al Theatre Royal Haymarket de Londres.

El fet rellevant és que la música és de Michel Legrand (més…)

Avui us invito a escoltar a Agnes Baltsa, una cantant que sempre m’ha agradat moltíssim, una de les “meves“.

La Baltsa, cantant de temperament i d’extraordinari magnetisme i comunicació amb l’auditori va gravar a l’any 1985 un dels discs que més estimo de tota la meva discoteca. Un disc de cançons gregues dels compositors Manos Hadjidakis, Mikis Theodorakis, Stavros Xarhakos i Vasilis Tsisanis.

(més…)

Els propers 25 i 27 d’abril Liz Callaway cantarà unes golfes al Foyer del Liceu, dedicada al compositor de la temporada a Barcelona, Stephen Sondheim, acompanyada al piano per Alex Rybeck.

No cal que us digui que Sondheim m’agrada molt i que tants concerts ens facin amb obres seves hi aniré, però potser que busquem altres fórmules.

També hi ha compositors com Loewe, Loesser, Schwartz o Herman, però sembla que no sortim del mateix cercle, com si els altres no tinguessin prestigi.

(més…)

Avui estava pensant de que calia parlar, quan he rebut un comentari de la Irene.

A la Irene la vaig conèixer el diumenge a la tarda al Liceu. L’Elvira em va dir la setmana passada que em volia presentar a una amiga (crec que em va dir amiga o una persona, per fer-ho més misteriós) que li agradaven molt els baixos. Qui anava a pensar que la persona o l’amiga seria la seva filla Irene, una preciositat de nena, que amb nou anys, un somriure encisador i amb una timidesa pròpia de les grans personalitats, es disposava a escoltar un liederabend de Schuman i Xostakóvitx.

(més…)

He manifestat moltes vegades la prevenció i reticència als liederabend d’un diumenge a las 5 de la tarda a la sala gran de Liceu.

Avui la cosa es preveia dura, però dura de veritat. Debutava al Liceu el baix holandès Robert Holl, amb prestigiosa carrera al darrera i amb notables prestacions en el Bayreuth dels darrers anys. El programa escollit no tenia cap concessió al públic del diumenge tarda, mes avesat a les grans explosions líriques que a les sessions introspectives al món del lied.

(més…)

3 RETORNS, 3.

1.- Aquests dies ha retornat al Liceu el doble programa amb la producció de La Fura dels Baus, del Diari d’un desaparegut de Leoš Janáček i El Castell de Barbablava de Béla Bartók.

(més…)

Avui 12 d’abril Montserrat Caballé fa 75 anys. Moltes Felicitats!

Per aquest motiu i per que sent una cantant que m’agrada moltíssim i en canvi ha tingut poquíssima presència a In Fernem Land, li vull dedicar el post.

He escollit la Caballé verdiana, ja que sempre es parla de la belcantista, obviant les seves interpretacions de l’obra de Verdi, dient que li mancava dramatisme, que la vocalitat no era l’adequada, que la interpretació dels grans rols verdians quedava sempre en la superfície, amb lectures aproximades, sense penetrar mai en l’interior dels personatges i altres coses similars.

Jo avui pretenc demostrar, quina bajanada a aquestes alçades voler demostrar res del seu cant, bé doncs millor, pretenc mostrar-vos, proposar-vos una amplia selecció dels rols que la Caballé ha cantat al llarg de la seva carrera del compositor de Busetto.

(més…)

No m’he pogut resistir i us deixo l’altre One of my One, no se quina m’agrada més de les dues, potser la d’ahir, però quan veig la d’avui….com don Hilarión “Cual de las dos, je, je, je, je, cual de las dos me gusta más”.

(més…)