*
La primera vegada que vaig escoltar aquesta cançó va ser veient la tercera part de The Godfather, la genial trilogia de Francis Ford Coppola.
És un tema romàntic que va ser composat per Carmine Coppola, el pare del director, que tot s’ha de dir, va robar els magnífics i inoblidables temes de les dues primeres parts, composats pel gran Nino Rota tot i que ell amb un arrengament per aquí i un altre per allà es va fer amb l’autoria de les tres parts, per signar una banda sonora farcida de temes aliens (Rota i Mascagni). Jo crec que és una de les vergonyes més grans de la història de la música pel cinema.
El tema d’amor si que és obra seva i el va cantar un jove Harry Connick Jr. En aquell moment el “crooner” nord americà no tenia la notorietat que té ara, però a mi ja em va agradar molt i ràpidament vaig anar a comprar-me el seu primer disc. Recordo que un reputadíssim periodista i crític radiofònic quasi em va deixar en ridícul per antena, quan li vaig dir que el Connick em semblava fantàstic, ell en va dir que per copia del Sinatra millor l’original. Em vaig quedar esmaperdut quan anys més tard es desfeia en lloances per Connick. Quines coses oi?.
Bé doncs, avui us proposo ballar mentre escolteu aquesta fantàstica cançó, que més enllà del tema d’amor d’una excel·lent pel·lícula, és una cançó preciosa cantada per uns dels cantants, musics i compositors que més m’interessen del panorama actual.
Promise Me You’ll Remember
Promise me you’ll remember
This love together today
We may not have tomorrow
It’s not for us to say
Fate isn’t kind to lovers
It breaks the hardest hearts
Promise you’ll remember
How good we areWhy do I find the sadness
Under your sweetest kiss
Destiny seems to whisper
It won’t stay like thisWhenever we’re together
I feel time standing still
I only know I love you
And I always will
If we should lose each other
Somewhere inside the dark
Promise me you’ll remember
How good we areWhenever we’re together
I feel time standing still
I only know I love you
And I always will
If we should lose each other
Somewhere inside the dark
Promise me you’ll remember
How good we areTime isn’t kind to lovers
It breaks the hardest hearts
Promise me you’ll remember
How good we are
Arxivat sota: CINEMA, cantants | Etiquetat: Carmine Coppola, Harry Connick Jr, Promise Me You'll Remember
Ya no me acordaba de esta preciosa canción que tánto me gustó en su momento y qué letra! Estupendas las fotos que la acompañan. Harry Connick la canta estupendamente y escuchada con cascos parece que te la está cantando exclusivamente para tí, con este susurro tan suave y melodioso que en nada recuerda a Sinatra aunque yo creo que nunca ha pretendido emularle, en todo caso han sido los críticos y el publico, yo incluído, los que hemos deseado que fuera la continuidad del inigualable Frank, pero él ha preferido ir por los derroteros del jazz con su conjunto, olvidando un poco sus cualidades de crooner. Quizás porque ya no se lleva eso de cantar bien…
No sé por qué, no la puedo oír. Me conformo con ver las imágenes. De todas formas la debo tener en algún cd, que tengo bastantes suyos. Lo ví hace unos años en el Palau y a pesar de sus devaneos jazzisticos es una de las mejores voces que ha surgido en este estilo últimamente.
Preciosa la canción y muy bonito el montaje…Enhorabuena una vez más Ximo
Ximo,
A mi sempre m’ha constat que l’autor de la música de El padrino és d’en Nino Rota i que en Carmine Coppola hi fa alguna incursió…de debó consta com autor de tota la banca sonora de tota la trilogia? De debó?
Olympia et deixo aquest enllaç, però com més busquis més ràbia fa. La música la va escriure majoritàriament,Nino Rota, però el pare Coppola consta com el compositor coautor de la partitura, és molt lleig, tan sols per haver fet arrengaments o haver inclòs algun tema ambiental en la primera i la segona part, en la tercera, quan Rota ja era mort, va utilitzar els seus temes i va firmar tota la partitura.
Vaig tard, ho sé, molt tard, però no puc estar-me de comentar com m’agrada en Connick… i com trobo a faltar llocs on es pugui ballar un “agarrat” amb músiques meravelloses com aquesta… si algú sap d’algun (si pot ser a la província de Barcelona, millor!) li agrairé que m’ho digui. I per cert, Ximo, per quan un post dedicat al Bublé???? Ni que sigui en forma de perla del teu fantàstic bagul? (i ja que el menciono, genial la Krall…)
Gràcies Ximo pel teu aclariment. No dubtava de la teva informació però no me la sabia acabar…Jo guardaré fidelitat al gran Nino Rota com a compositor de tantes meravelloses bandes sonores, The Godfather, pero ja ho saps, també El gatopardo, les d’en Fellini, ah! Aquella tristíssima La Strada o la preciosa música d’Amarcord on quasi veus l’arribada del circ amb la seva colorista desfilada d’artistes. Bravissimo Rota!