Per la Irene, la Inferlandaire més petita

Avui estava pensant de que calia parlar, quan he rebut un comentari de la Irene.

A la Irene la vaig conèixer el diumenge a la tarda al Liceu. L’Elvira em va dir la setmana passada que em volia presentar a una amiga (crec que em va dir amiga o una persona, per fer-ho més misteriós) que li agradaven molt els baixos. Qui anava a pensar que la persona o l’amiga seria la seva filla Irene, una preciositat de nena, que amb nou anys, un somriure encisador i amb una timidesa pròpia de les grans personalitats, es disposava a escoltar un liederabend de Schuman i Xostakóvitx. És clar que els antecedents familiars i la seva formació musical no és qualsevol cosa i ella habituada a fer els seus pinyols, com a soprano primera en el cor infantil del Orfeó Català, tenia ja molt de guanyat, però molts habituals liceistes del diumenge van fugir i en canvi la Irene, m’hagués agradat que la haguéssiu vist durant la segona part, atenta i immòbil a la seva cadira, va decidir acompanyar a la seva mare fruint de la música i de la veu d’un baix. Bé teva, teva, no era la cadira, però guardaré el secret, no t’amoïnis. Un goig, creieu-me.

Si ahir em va deixar de pedra, avui quan he llegit el seu comentari en el post del concert de Robert Holl, m’ha emocionat. La Inferlendaire més petita, la dolçor feta música, ha deixat la seva opinió del concert que varem compartir. És clar que n’estic orgullós, no em digueu que no és per estar-ho.

Doncs bé Irene, avui he decidit que el post era per a tu. Cercant un baix ne trobat un que no canta ni òpera, ni lied. És deia Paul Robeson i canta Ol’Man River de Jerome Kern.

Ol’Man River és una ària del musical Show Boat. D’aquest musical s’han fet vàries versions pel cinema, una a l’any 1936, quan les pel·lícules encara es feien en blanc i negre, i és d’aquesta versió que et posaré la interpretació antològica que va fer el gran cantant i actor.

Segurament la coneixeràs i sobretot espero que t’agradi tant com m’agrada a mi.

Un petó Irene i moltes gràcies per somriure d’aquesta manera tan dolça i per fer-nos pensar i creure, que res està perdut, que tot està per fer i tot és possible.

Ask the old river what he thinks
He knows all about them, boys
He knows all about everything

Dare’s an ol’ man cal’d de Mississipi
Dat’s de ol’ man dat I’d lek to be
Whot does he care
iv de world gets trauble
Whot does he care iv de land lev’s free.

Ol’ man river,
Dat ol’ man river
He mus’know sumpin’
But don’t say nuthin’,
He jes’keeps rollin’
He keeps on rollin’ along.

He don’ plant taters/tators,
He don’t plant cotton,
An’ dem dat plants’em
is soon forgotten,
But ol’man river,
He jes keeps rollin’along.

You an’me, we sweat an’ strain,
Body all achin’ an’ racket wid pain,
Tote dat barge!
Lif’ dat bale!
Git a little drunk
An’ you land in jail.

Ah gits weary
An’ sick of tryin’
Ah’m tired of livin’
An’ skeered of dyin’,
But ol’ man river,
He jes’keeps rolling’ along.

[Colored folks work on de Mississippi,
Colored folks work while de white folks play,
Pullin’ dose boats from de dawn to sunset,
Gittin’ no rest till de judgement day.

Don’t look up
An’ don’t look down,
You don’ dast make
De white boss frown.
Bend your knees
An’bow your head,
An’ pull date rope
Until you’ dead.)

Let me go ‘way from the Mississippi,
Let me go ‘way from de white man boss;
Show me dat stream called de river Jordan,
Dat’s de ol’ stream dat I long to cross.

O’ man river,
Dat ol’ man river,
He mus’know sumpin’
But don’t say nuthin’
He jes’ keeps rollin’
He keeps on rollin’ along.
Long ol’ river forever keeps rollin’ on…

He don’ plant tater,
He don’ plant cotton,
An’ dem dat plants ‘em
Is soon forgotten,
but ol’ man river,
He jes’ keeps rollin’ along.
Long ol’ river keeps hearing dat song.

You an’ me, we sweat an’ strain,
Body all achin an’ racked wid pain.
Tote dat barge!
Lif’ dat bale!
Git a little drunk
An’ you land in jail.

Ah, gits weary
An’ sick of tryin’
Ah’m tired of livin’
An’ skeered of dyin’,
But ol’ man river,
He jes’keeps rollin’ along!