IN FERNEM LAND


Una Elisabeth de somni

Veure un Tannhäuser a la Staatsoper Under den Linden després de la tanda del Liceu, suposava un exercici curiós per comparar nivells, propostes, direccions i cantants.

Avui he sortit tant feliç del teatre com en la funció del diumenge per la tarda del Liceu, d’això cal fer-ne esment, doncs de mica en mica, sembla que la tan gastada teoria de que no hi ha veus wagnerianes, caldria començar a qüestionar-la. Fins hi tot hi ha tenors per fer Tannhäuser, rol que sempre havia estat dels més temuts, i en qüestió d’un més ni han hagut quatre que han demostrat que és pot cantar bé i acabar l’obra sense treure, al menys aparentment, el fetge per la boca.

(més…)