*
En prou feines tornat de la culturalitat en majúscules de Berlín i em trobo un cop més amb l’expressió excelsa de la Catalunya més gran.
La veritable Diada del nostre País va ser ahir, 23 d’abril.
No he pogut gaudir-la gaire, però si que amb una petita estona que he sortit a la Rambla del meu barri a buscar corre-cuita la Rosa i el llibre, he tornat a emocionar-me com cada any quan la cultura més senzilla i viscuda m’ha vingut a saludar per dir-me que segur que tots els llibres que s’han venut avui no s’acabaran llegint, però al menys permetran a les editorials fer el negoci necessari per publicar-ne més i també per dir-me que quina és la millor manera per dir-nos que ens estimem que regalant roses i llibres.
Segur que al darrera d’aquesta diada hi ha una gran operació comercial i és clar que si, però renoi, quina operació comercial més maca. Us en podria anomenar milers de milers de indignes, tots en tenim presents un grapat que no cal ni mencionar.
Tornant de l’exuberant capital alemanya i tenint algunes coses encara per mostrar i parlar, s’haurà d’esperar el post, doncs un cop més l’emoció del dia de Sant Jordi és prioritària.
Si el llibre més venut és una gran operació de màrqueting, en la que també he caigut (El Juego del Ángel de Carlos Ruiz Zafón), escrita en castellà, hauria de fer reflexionar a tots aquells que continuen dient que el castellà està en perill. En perill de què? Que es comparin si us plau les vendes de llibres en català i castellà i després callin o argumentin millor les seves absurdes teories.
Si la majoria de llibres son novel·les pseudo històriques, amb intrigues, assassinats trames apocalíptiques al voltant d’estranyes sectes i relíquies, què més dona?. El mes important és el fet de regalar llibres, comprar-los i per un moment creure que aquest any si, aquest any ens els llegirem tots.
Avui és la nostre gran Diada, aquella que enorgulleix un poble que masses vegades celebra derrotes, oblidant-se que la millor de les Diades, és una gran victòria, la de la cultura i l’amor.
Demà Berlín, avui no té res a fer davant la Diada de Catalunya, que amb un dia de retard, vull que estigui present a In Fernem Land.
Arxivat sota: LLIBRES, infernemlandades | Etiquetat: Sant Jordi
Hoy intentaba explicar a un amigo que no conoce esta fiesta lo que significa y la primera imagen que me ha venido a la mente es: color. El color de las rosas mezclado con el color de los libros, con el de la gente que pasea y mira y sonríe a la luz del sol ( que hoy ha brillado con intensidad ), color en las caras que enrojecen al recibir su “primera rosa”, su “primer libro”, su primer beso…. Si es una bonita fiesta… ¿Operación comercial ? Sin duda pero… ¡ Que bonito es ver toda esa explosión de color en las calles ni que sea por un día !
Des d’aquí dalt trobo a faltar el Sant Jordi…
Ara, el llibre d’en Zafón que el compri un altre. Ja em van enganyar amb l’anterior (quin horror!) i no hi penso tornar a caure.
Pues mira wimsey, yo soy otra que no pude ni acabar el libro del Zafón, vaya palo de libro…
Ves per on, jo m’ho vaig passar pipa amb L’ombra del vent. Em va distreure molt, que és bàsicament el que pretén aquest tipus de literatura. Llibres per l’estiu.
Jo també m’ho vaig passar pipa, però a partir de la pàgina 100 i reconec que vaig estar a un pas de deixar-lo per impossible.
Recuperant el tema del color de la diada i de l’amor que simbolitzen les roses, us recomano una lectura: “El misteri de l’amor”, de Joan Miquel Oliver. Perquè la lectura també és un gran misteri: el que agrada a uns quants, avorreix a la resta.
La novel·la d’en Zafón em va semblar verborrèica i previsible, però la vaig llegir tota. Llibres com aquest hauríen de servir de trànsit per passar a gaudir dels bons llibres, aquells que han rsistit el pas del temps, o bé, els moderns, avalats per persones de criteri que ens mereixin confiança. No descarto llegir la segona obra d’en Zafón però, si ho faig, serà en català. ¿Algú em podria dir perquè s’ha d’esperar al 29 de Maig per adquirir aquest volum en el nostre idioma?