Liceu: L’estrena de Death in Venice
foto d’El País que no s’ajusta a la veritat escènica. En realitat Tadzio balla despullat i el dia del assaig també. Aquesta foto o està censurada o és d’un altre dia.
Nit important al Liceu. La funció d’ahir representa l’estrena al Estat Espanyol d’aquesta òpera, que en coproducció amb el Teatro Real de Madrid i la Deutsche Oper am Rheim de Düsseldorf-Duisburg, estrena també una brillant producció escènica de Billy Decker, amb direcció del titular del fins aquesta temporada director musical del teatre, Sebastian Weigle.
(més…)
Le Parapluie de Brassens i Berganza
Aquests dies hem tingut l’enorme satisfacció de veure ploure. De pluja generosa que ha mullat la terra assadollada.
Pluja que ha banyat camps i camins secs. Pluja que ens ha fet treure els oblidats paraigües i omplir de acolorides teles l’amable grisor del cel.
Ja feia dies que volia agrair aquesta aigua que ens ha fet patir tant i ha posat al límit del nervis als sempre oportunistes polítics.
De totes les grans possibilitats que m’oferia el tema he escollit una cançó curteta i preciosa de Georges Brassens cantada per una senyora estupenda, neboda d’un altre senyora estupenda.
(més…)
L’assaig de Death in Venice
Avui hem anat al assaig general de Death in Venice, l’òpera de Benjamin Britten que dimecres vinent s’estrena al Liceu i al Estat Espanyol.
Estrena absolutament necessària amb la qual el Liceu,
(més…)
CAMELOT AL LINCOLN CENTER
La New York Philharmonic Orchestra des de que va muntar la mítica versió semiescificada del Follies de Sondheim a l’any 1985, ha anat programant diferents musicals sempre sota la direcció del imprescindible Paul Gemignani, Sweeney Todd, Candide, My Fair Lady i ara ha tocat Camelot.
Des de el dia 7 fins al 10 de maig s’han fet 4 concerts semi escenificats d’aquest imprescindible musical amb lletres i llibret de Alan Jay Lerner i música de Frederick Loewe, amb el següent repartiment:
(més…)
HA MORT LEYLA GENCER
DESCANSI EN PAU
LEYLA GENCER Estambul, 10 d’octubre de 1928 - Milà, 10 de maig de 2008
Ha mort la soprano que ho va cantar tot i bé. Sempre a l’ombra de Maria Callas ha fet una carrera llarguíssima i plena de interpretacions memorables.
En aquesta improvisada crònica a l’espera d’un post com cal
(més…)
i amb Brahms segueix la trempera
Hom podia pensar que després del èxtasi col·lectiu en que ens va deixar Eiji Oue la setmana passada, després de l’experiència de la 3ª simfonia de Mahler, el programa d’aquesta setmana podia esdevenir una baixada, un desencís, fins hi tot algú va deixar escrit a In Fernem Land, el dubte de que Oue no fos un director del mateix nivell, més enllà del repertori post romàntic, del que ens ha deixat aquest any notabilíssimes proves de la seva excel·lència. (més…)
No, No, Nanette: Un musical deliciós.
No, no Nanette, el musical de Vincent Youmans i Irving Caesar, Otto Harbach, amb llibret de Otto Harbach i Frank Mandel, és un cas curiós de musical que va obtenir més èxit en una reposició que en la pròpia estrena.
Es va estrenar al 11 de març de 1925 al Palace Theatre de Londres i va estar en cartellera 665 representacions. El 25 de setembre del mateix any es va estrenar a Broadway i va romandre 321 representacions. (més…)
LA 3ª de Gustav Mahler segons Eiji Oue
Per acabar definitivament el tema d’aquest concert que ha donat per a tres posts, avui us deixo tal i com us vaig prometre la simfonia complerta, tal i com es va interpretar el diumenge 4 de maig de 2008 a l’Auditori. És la gravació del dia que hi vaig anar jo.
Haig d’agrair a la Mariona que diumenge va gravar el concert i després que l’edités per tal de que jo podés tenir-lo a disposició avui, és a dir, el tinguéssiu a disposició vosaltres.
Gaudiu-lo, val la pena, malgrat que les retransmissions mai podran trametre l’emoció dels silencis, del gest i d’aquella comunió única que es viu a la sala, quan Oue dirigeix.
(més…)
NATHALIE STUTZMANN CANTA MAHLER
Diumenge passat em vaig commoure una vegada més amb la simbiosi formada per Eiji Oue dirigint la 3ª simfonia de Gustav Mahler i ja en vaig deixar constància en el post del dilluns.
Us vaig prometre els enllaços del concert, però de moment no he pogut obtenir-lo sencer. (més…)
Rise and Fall of The City of MAHAGONNY
La Opera de Los Angeles (LAOPERA) que dirigeix Plácido Domingo, va muntar el mes de març de 2007 una nova producció en anglès, per això “Rise and Fall of The City of Mahagonny“, de la magistral òpera de Kurt Weill i Bertolt Brecht, que fa quinze dies vaig veure a la Komische Oper de Berlín en una versió radicalment diferent a la que ara ens ocupa.
S’acaba d’editar un DVD d’aquelles representacions dirigides per James Conlon, director musical de la casa i John Doyle en la part escènica.
Es van escollir, per cobrir les parts femenines, a dos actrius del millor Broadway actual, l’espectacular Audra McDonald i la diva Patti LuPone
(més…)
Eiji Oue: RECLINATORI
Definitivament si haig de donar el reclinatori de la temporada a algú és a Eiji Oue.
El que arriba a fer-nos sentir el director titular de l’OBC en cadascun dels concerts que dirigeix es extraordinari.
L’OBC quan està a sota les seves miraculoses mans es transforma i malgrat no ser encara l’orquestra que tots desitgem, amb aquell so propi que tan sols les privilegiades, les millors orquestres solen lluir, assoleix altíssims nivells de veritable creació, moments inoblidables de vivències i emocions. És clar que amb la 3ª de Mahler, la cosa sembla que és més fàcil, oi?, doncs no.
(més…)
Helen Traubel: Softly As In A Morning Sunrise
Sigmund Romberg, el music jueu, d’origen hongarès i nacionalitzat nord-americà, autor d’operetes tan conegudes com The Desert song (1924) o The Student Prince (1925), va estrenar al Imperial Theatre de Broadway a l’any 1928 l’opereta The New Moon, amb lletres de Oscar Hammerstein II.
Un del hits més destacables va ser “Softly As In A Morning Sunrise“, que en aquest diumenge del mes de maig us dedico per a tots vosaltres. (més…)
MAIG
Enrere hem deixat el fred viatge schubertià per endinsar-nos en l’esclat de la llum primaveral.
El mes de maig, potser per qui hi vaig néixer, és el meu mes. La llum de les tardes que es resisteix a allitar-se, m’omple del optimisme que no m’agradaria mai deixar de transmetre.
(més…)
Villazón i Netrebko, premi per a Parsifalito
Penso que el premi a Parsifalito agradarà a més infernemlandaires, però ja que d’alguna manera “everybody” van encertar la ciutat, crec que ell no tindrà cap inconvenient en compartir-lo, tot i que a ell està dedicat especialment.
M’hagués agradat sorprendre’l amb alguna cosa de la Baltsa, de la que tots dos en som especials admiradors, però jo crec que no el puc sorprendre en res. (més…)
And the winner is…Everybody
TOTS, tots (Parsifalito, maac, joanpau, Patricia, Bocachete, Mei, Golaud, Alina, Assur, Glòria M., Papagena, Josep i Dandini) heu dit València que és el que s’havia d’encertar.
Felicitats a tots, ara bé el guanyad@r del concurs era aquell que en cas d’empat, mai hagués imaginat que tothom encertés, a part de la ciutat havia de donar les pistes correctes per arribar a València:
El resultat és: (més…)
