Mondscheinmusik, un caprici de Richard Strauss

Deu ser aquesta preciosa nit del mes de juny, a punt de deixar enrere la primavera per endinsar-nos a les caloroses nits d’estiu, que en veure la lluna  des de el balcó de casa, m’ha vingut al cap el fabulós interludi, abans de la cabdal escena del monòleg de la Contesa del Capriccio de Richard Strauss, on haurà de decidir que és primer si la música o les paraules.

Un cop tots els invitats han deixat a la Contesa sola, l’escena s’il·lumina durant tres minuts amb la llum de la lluna que entra pel jardí, després el majordom encendrà les llums i la Contesa Madeleine es disposarà, abans d’anar a sopar, a discernir sobre el tema de cabdal importància pel seu esdevenir. Llàstima que el majordom la distraurà de la tria anunciant-li que el sopar és a taula.

Richard Strauss va desplegar tota la seva seducció musical per construir un ambient màgic abans del monòleg, amb una melodia encisadora i  orquestralment finíssima .

Recordo que l’única vegada que he vist aquesta òpera, en la temporada 1990-1991 del vell Liceu, en una gloriosa producció del Festival de Salzburg dirigida per Johannes Schaaf i amb la Tomowa Syntow en estat de gràcia, en les que varen ser les representacions de l’estrena a l’Estat espanyol, aquest moment l’escenari s’omplia d’una llum blavosa que provinent del jardí situat al fons del escenari, anava il·luminant tot el saló.

Pura màgia teatral i poesia musical. Gaudiu-la, és una versió d’Antonio Pappano amb l’orquestra de la Royal Opera House, Covent Garden.