*
Avui, amics entrem a l’estiu.
Diguem que l’entrada de l’estiu ha significat sempre el inici d’una temporada esperançadora, optimista, de projectes bàsicament de lleure i potser per això, molt engrescadors.
Recordo de en la meva infantessa era el començament de la llarga temporada de vacances de més de tres mesos d’aventures exteriors. De matins a l’eixida jugant a dins del safareig. De llargues i caloroses tardes de jocs i avorriment intens a parts iguals i sobretot de nits xafogoses de jocs amb els nens i nenes del veïnat, quan encara era possible anar al carrer a jugar.
De cadires a les voreres amb els adults prenent la fresca i molt poc trànsit pels carrers. El sereno passant fent dringar les claus i el vigilant fent-la petar amb tothom, per extreure la informació necessària que havia de passar a un altre tertúlia de dos carrers més enllà.
Son records intensos, profunds, llunyans però molt vius del meus primers estius, amunt i avall del carrer Coroleu i la Plaça de les Palmeres per anar a buscar els polos, gel acolorit de taronja o llimona.
Son els meus primers somriures d’una nit d’estiu. Després en vindrien d’altres, ja menys ingenus, més interessats.
Per tal de posar-hi una bada sonora em podria remuntar a les cançons dels anys 60’s, però m’he estimat més anar a buscar el musical de Stephen Sondheim basat en la pel·lícula de Igmar Bergman, Smiles of a Summer Night, és a dir A Little Night Music.
D’aquesta magnífica partitura escoltarem el vals, com a banda sonora de fotografies dels anys 60, algunes molt ximístiques.
Bona nit d’estiu infernemlandaires!
Arxivat sota: MUSICALS, infernemlandades | Etiquetat: A little Night Music, Stephen Sondheim
Llegir el teu comentari sobre l’arribada del estiu a Santiago de Xile amb fred i muntanyes nevades em fa pensar que el mateix dia del calendari es pot viure de manera diferent degut a la temperatura, pero crec que també aqui el començament del hivern es allo que Puccini deia que era un “fantasma indiscreto que sparice col aurora per rinascere nel cuore ed ogni notte nasce ed ogni notte muore”, …la speranza.
Avui has deixat sortir el poeta i has descrit, també, els estius de la meva infantesa. L’àlbum fotogràfic és com un homenatge a la memòria.
Bon estiu, Ximo
Que tingueu tots un bon estiu!!
Ojalá sea esta una estación para todos, feliz verano, Ximo
algo más no solo una estación, si no un tiempo feliz para todos, que lo disfrutéis mucho!
Em quedo amb les ganes de veure les fotografies i escoltar la cançó que has triat per il·lustrar-les, ja que se’m penja gairebé tot just començar.
Vaig una mica atabalat i no t’he pogut escriure cap comentari tal i com m’agrada fer-ho als “posts” que has dedicat a Josep Carreras, però et vull felicitar molt sincerament per l’excel·lent treball que ens has posat a l’abast. He escoltat, però, gairebé totes les gravacions que has penjat i he baixat “L’elissir…”, una òpera que no em canso d’escoltar, i que penso fer-ho, amb la tranquil·litat que es mereix, en aquest llarg cap de setmana.
Moltes gràcies per tot, Ximo!
Molt bon estiu!!
M’ha encantat l’album fotogràfic; sobre tot la foto dels antics trens de sarrià que jo agafava cada dia a mitjans del seixantes. Quantes històries!!