*
Alguna cosa no va del tot bé.
Ho lamento. Aquest bloc es converteix massa sovint en un lament, en una queixa per la injustícia de la vida, quan s’emporta a persones estimades.
Li he promès a la Sra. Mercedes que el post d’avui seria per la Inma i li he dit que estava segur que ella també el llegiria.
La Inma era habitual de In Fernem Land des de que la vaig convidar a visitar-lo. Mai però, que jo sàpiga, ens va deixar un comentari i ho lamento molt, en sabia un munt.
Malgrat que podíem estar en desacord amb algunes coses, ens unia un llaç important amb la música, amb l’òpera i el wagnerisme més arrelat.
Feia més d’un any que estava malalta i malgrat això fins la darrera vegada que la vaig veure, em parlava de les ganes que tenia de tornar al Liceu, sobretot per Die Walküre, que malauradament no va poder veure.
Es posava fites i em deia l’Elektra no he pogut, però ja veuràs com en el Tannhäuser si i a Die Walküre no hi faltarem, segur!. Aquesta temporada tant sols va tenir la oportunitat d’anar al recital de Rolando Villazón, i aquell dia malgrat tot, la veig veure feliç i emocionada de tornar al seu cinquè pis.
Després, un cúmul de desgràcies no varen deixar-la fruir del que més li agradava.
Estava molt esperançada en el futur, doncs deia que a Bayretuth, després de tantes penúries ja hi havia un director capaç de fer justícia al Ring (Thielemann) i un Wotan com feia anys que no s’escoltava (Dohmen).
Des de que la vaig conèixer, cada 25 de juliol seguíem les transmissions del Festival, amb comentaris, via missatges de mòbil divertits i ocurrents. L’any passat ja malalta i ingressada al hospital, va escoltar tot el festival de manera precària, però ella, sempre fidel.
Aquest any li dedicaré el peregrinatge radiofònic.
Havia pensat dedicar-li el comiat de Wotan a Die Walküre, però no, ella va demanar que el dia que morís volia que el comiat fos amb Bach i amb l’ària “Erbarme dich de La Passió. “Així serà també a In Fernem Land.
Erbarme dich
Mein Gott, um meiner Zähren willen;
Schaue hier
Herz und Auge weint vor dir
Bütterlich.
Erbarme dich,
Mein Gott, um meiner Zähren willen.
Apiada’t, Déu Meu,
de les meves llàgrimes.
Mira el meu cor i els meus ulls
que ploren amargament davant teu.
Tingues pietat!
Christa Ludwig (alto) i Hugh Bean (solo violí), Philharmonia Orchestra dir: Otto Kemplerer
Fins a sempre Brünnhilde, no m’esvalotis gaire el Walhalla.
Arxivat sota: Obituari | Etiquetat: Christa Ludwig, Erbarme dich, Johann Sebastian Bach
Fins a sempre Inma !!!
Una Liceista que no et va coneixar, peró que segur va compartir moltes emocions amb tu, si més no, el recital del Nen.
I tot i que no he conegut l’Inma no puc per menys que afegir-me al dolor de tota la “família” de In Fernem Land en aquest moments del seu traspàs. De ben segur que ara fruirà de la MÚSICA en tota la seva plenitud.
Xavier Martín i A.
un abrazo fuerte Ximo, vaya racha…
Malauradament no he conegut a l’Inma. Lamento la seva perdua. Donc el condol més sincer als familiars i amics.
Mº Teresa Mir
Ànim, Ximo. El meu condol per a tots els que van conèixer l’Inma.
Un abrazo, Xim.
De ben segur que tothom la recordarà pel millor.
Un últim meeeeeeeeec.
Uri
Excelso el homenaje, Ximo. Abrazos.
En memoria de la Inma
Desperta, és un nou dia,
la llum
del sol llevant, vell guia
pels quiets camins del fum.
No deixis res
per caminar i mirar fins al ponent.
Car tot, en un moment,
et serà pres.
Cançó d’albada (Salvador Espriu)
Uri, quina sorpresa, després de tant temps i aquí.
Quina pena, oi?
Gracies pel meeeeeeeeeec.
A tots el altres, gracies també, us asseguro que us hagués agradat molt conèixer-la i ella ja us coneixia una mica a tots.