*
El talent i la força dramàtica de Martha Mödl em tenen absolutament aclaparat.
Per molt que l’escolti no deixa de sorprendrem, a part de la veu dramàtica, ni de soprano ni de mezzo, però a cavall de les dues i fent versions referencials de personatges d’ambdues cordes, el instint i la intenció del seu cant es colpidor.
Escoltant les seves Isolda, Kundry i fins hi tot la Brünnhilde, no puc més que admirar la capacitat de penetració psicològica al costat de la intensitat dramàtica de les seves interpretacions i d’una veu càlida i penetrant.
La Mödl va néixer a Nuremberg el 22 de març de 1912 i va morir a 17 de desembre de 2001 a Stuttgart.
Si bé és cert que vocalment no podia compatir amb les altres dues eminents col·legues de la seva generació, Birgit Nilsson i Astrid Varnay, la Mödl guanyava ambdues personalitats amb el magnetisme dramàtic que sabia impregnar en les seves actuacions.
A Bayreuth va ser la Kundry oficial després de la Segona Guerra Mundial, però veient les seves intervencions des de el any 1951, sols hem queda que treure el reclinatori, mireu si no tinc raó. Quina fidelitat i quin compromís!:
A part de la intensa activitat al Festival, va cantar a tots el teatres importants, ROH de Londres, Berlín, Viena, MET, París, Milà o Salzburg.
Al Liceu la Mödl va cantar tres rols impressionants en la històrica visita del Festival al abril de 1955. Kundry, Isolda i Brünnhilde.
Recordo que va estar anunciada per venir a cantar la Larina del Eugen Oneguin del Teatre Victoria, però no va poder ser.
A part del repertori wagnerià la Mödl va cantar, casi sempre en alemany, Carmen, i Eboli, Lady Macbeth, Azucena o la Ulrica. Del repertori més genuïnament alemany, la Marie o l’Octavian, la Leonore de Fidelio, el compositor de l’Ariadne auf Naxos o el Cherubino i la Dorabella mozartians.
Ja en una fase molt avançada de la seva carrera i quan el registre agut no li permetia cantar de soprano dramàtica, va tornar als rols de mezzosoprano i va incloure rols més de caràcter com la Clitemnestra de la Elektra, la dida de Die Frau ohne Schatten, la Kostelnicka de la Jenufa o la Kananicha de la Katia Kabanova.
Amb la seva abassegadora personalitat no es d’estranyar que assolis grans èxits malgrat que la veu ja no era ni ombra del que va ser durant els gloriosos anys 50.
Avui us proposo escoltar la seva versió dels Wesendonck-Lieder de Richard Wagner, on podreu apreciar la bellesa de la veu i l’emoció del seu cant, en una versió dirigida per Joseph Keilberth el 7 d’octubre de 1955 en un concert amb la Kölner Rundfunk-Sinfonie-Orchester.
- Der Engel
- Stehe still!
- Im Treibhaus
- Schmerzen
- Träume
Arxivat sota: Opera, cantants | Etiquetat: Joseph Keilberth, Martha Mödl, Richard Wagner, Wesendonck-Lieder
Ximo,
M’ha entusiasmat i, el que és millor, sento com en Wagner em resulta cada dia més fàcil i agraït d’escoltar.
Una veu preciosa, segura, suggeridora. Una altra descoberta gràcies a tu, Mestre.
La Veu del Drama!
La Varnay deia que la Mödl era incapaç de reservar-se ni una mica, que sempre ho havia de donar tot a l’escenari. Va destruir la seva veu de soprano en deu anys, però va deixar un llegat impressionant, i després com a mezzo va tenir moments gloriosos. Aquí la teniu en la seva darrera aparició:
http://youtube.com/watch?v=Mz1Oky82NDs&feature=related
El moment del miral és esfereïdor.
Em sap greu dir-ho, però ara no hi han personalitats d’aquestes. Potser la Marton és la darrera.
No veig a la Stemme i molt menys a la gèlida i perfecte Urmana de la mateixa manera.
Què en penses?