*
Classificat com a: Opera | Etiquetes: Bayreuth, Carola Guber, Die Meistersinger von Nürnberg, Franz Hawlata, Klaus Florian Vogt, Michaela Kaune, Norbert Ernst, Richard Wagner, Sebastian Weigle
Entre Die Walküre i el Siegfried comentaré “Die Meistersinger von Nürnberg“, que m’ha quedat despenjada, amb la curiositat de comprovar si el desgavell de la Katharina Wagner era rebut un altre cop amb desaprovació generalitzada, si Sebastian Weigle millorava la prestació decebedora de l’any passat i si el cast, tirant a impossible tenia alguna oportunitat de millorar la mediocritat que tan em va desanimar en el periple festivaler del irrepetible estiu del 2007.
Pel que fa a la producció m’he hagut de conformar amb les cròniques escrites, doncs vaig desistir de la possibilitat de comprar aquesta entrada virtual per tal de veure l’espectacle via Internet i en directa mitjançant el flamant mètode emprat pel Festival, al mòdic preu de 49 €. Per una nul·litat com aquesta ja vaig contribuir l’any passat a pagar la nòmina de la Katharina, aquest any no em tornen a enganxar, sobretot a aquest preu.
Ja a l’obertura Sebastian Weigle
Classificat com a: Opera | Etiquetes: Albert Dohmen, Bayreuth, Christian Thielemann, Die Walküre, Eva-Marie Westbroek, Michelle Breedt, Richard Wagner
Dedicat a la inoblidable Imma
Accidentada, un cop més, la retransmissió de Radio Clásica, és una mica com el problema de rodalies que varem patir, que sabíem (o sabem, doncs encara cueja) que d’un moment a l’altre es podia trencar una catenària o petar el sistema informàtic. En les transmissions d’aquest any, també sabem que d’un moment o altre escoltarem a cantants enyorats que si no estàs gaire atent als incidents, et poden fer somiar que en la lloca de la Watson s’ha emmirallat amb la Nilsson i fins hi tot la recorda. No amics, és la Nilsson i la direcció de Thielemann no es que s’assembli a Böhm, que no, és que és Karl Böhm.
Inexplicable i vergonyoses transmissions que comparades amb les que he es baixen per Internet, provinents de Bayern 4 Klassik, via satèl·lit ens ensenyen que tenim molt per aprendre encara de transmissions operístiques i de concerts en general.
La veu de Pérez de Arteaga quan anuncia per enèsima vegada que escoltarem a la Nilsson i a Hotter (mare de Déu senyor, està tan afligit que ha confós al Wotan, per un wotan, el de Theo Adam, no fa gaire comentat al bloc), és tot un poema. Avui no li hem sentit aquella eterna cantarella riallera que em treu de polleguera. L’acompanyo amb el sentiment.
Avui amb Die Walküre s’han d’ensenyar quasi totes les cartes del Ring i sobretot el Director musical, el Wotan i la Brünnhilde han de convèncer, ara ja estem a la prova de foc, i mai millor dit. Wotan s’ha de deixar de reserves, Brünnhilde la gran heroïna de la historia ens ha de captivar a cops de geni i el director no ens ha de deixar en cap moment, que la pell deixi de ser de gallina.
Sensacional Christian Thielemann (més…)
Classificat com a: Opera | Etiquetes: Albert Dohmen, Arnold Bezuyen, Bayreuth, Christian Thielemann, Clemens Bieber, Das Rheingold, EDith Haller, Fionnuala McCarthy, Helzel, Michelle Breedt, Ralf Lukas, Richard Wagner, Simone Schröeder, Ulrike
Permeteu-me que m’hagi saltat els Meistersinger per actualitzar-me. No els he pogut escoltar tots i entre Die Walküre i el Siegfried ja un dia que m’anirà de perles per parlar de la segona escridassada a la Katharina.
Si hi ha una cosa que manté encara el meu màxim interès per tornar a Bayreuth és veure una Tetralogia complerta en una setmana i si pot ser dirigida per Thielemann millor que millor.
La manera que té el director alemany de traduir el Ring em retorna als grans directors dels 50, que s’alternaven fins arribar a la gloria dels festivals del 1956, 57 i 58, on el Ring en mans de Knappertsbusch i amb el cantants més insignes que hom pugui trobar, es va fer com mai més s’ha fet fins ara, tenint en compte el material de que disposem, que és molt, però no tot.
Thielemann torna a emprar una manera germànica d’entendre l’anell, amb un so contundent i amb uns tempos pausats, que no lents, per esprémer de la fabulosa orquestra del festival i de l’acústica de la sala, tota la màgia i l’esperit de les velles essències. Les lectures més líriques, lleugeres i “assimilables” emprades per altres directors, queden enrere i malgrat no tenir les veus dels 50, retornem a una concepció èpica i majestuosa d’aquest monument operístic.
Classificat com a: Auditori, CONCERTS | Etiquetes: Arnold Schönberg, Barbara Sukowa, Charlotte Hellekant, Cor Lieder Càmera, Cor Madrigal, Coral Polifònica de Puig-Reig, Francisco Vas, Gurre-Lieder, JONC, JONDE, José Antonio López, Josep Pons, Melanie Diener, Nikolai Schukoff, Orfeó Català
Tarda intensa d’emocions musicals. Per la radio els Meistersinger des de Bayreuth, per bé que lo de Radio Clásica de Radio Nacional de Epaña, aquest any és de denuncia i dimissions. Al Liceu el Don Giovanni, amb un sold out en un diumenge a la tarda d’un mes de juliol, que ja és rècord i a les vuit del vespre els Gurre-Lieder de Schömberg al Auditori.
El Liceu ple de gom a gom amb un públic diferent i molt més jove, és un fet que fa pensar. Si no han de tornar mai més a l’òpera i el únic que els interessa son propostes escèniques com les d’avui, serà un fracàs, si d’aquests repeteix algú altre encara que sigui per veure una cosa més “normaleta” benvingut sigui el desori, la disbauxa i el mal gust, tot i que em nego a creure que per omplir els teatres d’òpera el important siguin les trencadisses i no pas el excel·lents cantants.
He anat al primer acte del Liceu i us haig de dir, que malgrat el desori escènic, he gaudit tant o més que el divendres passat. He marxat amb una mica de recança, tot i que marxar per uns Gurre-Lieder no em sap gens de greu. L’única cosa és que marxava d’un espectacle que musicalment, m’atreveixo a dir, que és el millor de la temporada, per anar a un concert que per molt bona que sigui l’obra, no sabia com aniria.
Classificat com a: Opera | Etiquetes: Bayreuth, Iréne Theorin, Michelle Breedt, Peter Schneider, Richard Wagner, Robert Dean Smith, Tristan und Isolde
Dissabte 26, suposo que per fer-me un regal ben personalitzat en el dia de san ximo, In Fernem Land va superar les 200.000 visites des de la seva creació. Gràcies amics!
Tristan und Isolde Bayreuth segons Christoph Marthaler
Que tot just començar la retransmissió radiofònica t’avisin que la soprano que ha de cantar el rol d’Isolda, cantarà malgrat estar fortament indisposada per un refredat, condiciona tota l’audició.
La veritat és que Iréne Theorin, la soprano sueca que debutava al festival amb aquesta Isolda, després de deixar petjada com a Brünnhilde pels teatres del nord d’Europa, era el principal atractiu.
Classificat com a: Opera | Etiquetes: Bayreuth, Christopher Ventris, Danielle Gatti, Detlef Roth, Diógenes Rendes, Kwangchul Youn, Mohoko Fujimura, Parsifal, Richard Wagner, Thomas Jesatko
S’ha inaugurat el festival 2008 amb un Parsifal dirigit per Danielle Gatti, el director milanès que per allà on dirigeix triomfa, en la part musical i Stephan Herheim en la part escènica, que sembla ser que a part de dessacralitzar l’espectacle, l’ha polititzat.
No puc parlar per la vessant teatral del espectacle, però per les fotos que he vist haig de jutjar la proposta, una vegada més com a trencadora, (sembla ser que si no trenquem no podem evolucionar). Espero que sigui una trencadissa molt millor que la proposta anterior a aquesta, que vaig tenir la desgràcia de patir, en la meva estrena al festival.
Parlem una mica de la part musical?, doncs després d’haver escoltat la fantàstica retransmissió que ens ha regalat (més…)
Classificat com a: LICEU, Opera, Temporada 2007-2008 | Etiquetes: Simon Keenlyside, Véronique Gens, Ángeles Blancas, Don Giovanni, Wolfgang Amadeus Mozart, LICEU, David Menéndez, Günther Groissböck, Christoph Strehl, Kyle Ketelsen, Juanita Lascarro, Friedrich Hiader
Tots sabíem que el repartiment del Don Giovanni era bo.
Tots esperàvem aquestes funcions, a part del morbo sense interès (per ja coneguda) de la posada en escena i del seu responsable, pels cantants, que al cap i a la fi i que sigui per molts anys, és l’essència de l’òpera.
Potser perquè la temporada ha estat més fluixa del que esperàvem, havia posat moltes esperances en aquesta darrera representació que si bé no podrà salvar el conjunt de la mediocritat del resultat dels títols programats, al menys em permetrien marxar de vacances una mica més satisfet.
Haig de dir que realment no esperava que m’agradés tant. Les cròniques de la Mei i del bloc del Radigales, així com la crítica oficial s’havien posat d’acord, quasi unànimement, però calia comprovar-ho sobre el terreny, que al cap i a la fi és el que compta més per a mi.
Classificat com a: DISCS & DVD'S, Opera | Etiquetes: Bayreuth, Das Rheingold, Der Ring des Nibelungen, Die Walküre, Götterdämmerung, James Levine, Karl Böhm, Parsifal, Siegfried
Amb el post d’avui acabo aquest més i mig llarg de retorns a Barcelona amb les obres bayreuthianes de Richard Wagner, d’aquesta caixa que la DECCA ha editat, aprofitant el fons d’armari i comercialitzat a un preu molt interessant, malgrat que els resultats artístics siguin molt variats.
Haig de dir que pel final ha quedat la Tetralogia i el Parsifal, és a dir els 17 darrers cd’s.
Si en els 15 primers ens trobàvem amb perles puntuals en mig de la rutina o la davallada més patètica i alarmant del Bayreuth caduc, avui, tot i situar-nos en la mateixa època, ens trobem en mig del capvespre d’algunes de les veus que varen fer història als anys 50 i en la plenitud de la mediocritat del final dels 60 i principis dels 70, però amb una Tetralogia molt vàlida, extremadament teatral i amb una direcció orquestral de primera magnitud, d’un veritable creador, amb la seva visió i concepció, que pot agradar més o menys, tot i que jo crec que poques pegues se li poden posar quan des de els compassos inicials del Rheingold fins la darrere nota del Götterdämmerung no cau mai la tensió i sempre estàs enganxat al discurs musical.
Classificat com a: Grup de Liceistes de 4at i 5è, LICEU, Temporada 2007-2008
Cada any, al finalitzar la temporada la direcció artística reuneix als integrants del Grup de Liceistes de 4at i 5è pis per tal de parlar de la propera temporada i per rebre una mica, un bany de masses.
Per com han anat les coses aquest any, cal dir que bany de masses no ni ha hagut i en tot cas, hem estat més seriosos i tensos que altres anys.
Cal dir que el Sr. Joan Francesc Marco, el flamant Director General del Teatre ens ha honrat amb la seva presència i ens ha dedicat unes amables i afectuoses paraules. Jo m’hagués estimat més que s’hagués quedat fins el final, però segurament la seva agenda no li permetia fer el primer encontre real amb una part del públic. Encontre que en l’entrevista de El País tan semblava desitjar i que volia fomentar en un futur. Nosaltres a disposar Sr. Marco.
Classificat com a: Opera, cantants | Etiquetes: Ben Heppner, Richard Wagner, Die Feen, Das Liebesverbot, Rienzi, Anton Dermota, Hilde Zadek, Linda Esther Gray
En aquesta setmana wagneriana que culminarà amb la inauguració del Festival de Bayreuth el proper dia 25 amb una nova producció de Parsifal i després de la primera tanda de la caixa de la DECCA que us vaig presentar ahir, avui us vull posar un fragment de cadascuna de les filles maleïdes.
Hi ha tres òperes que la mateixa família Wagner ha desterrat del temple familiar, Die Feen (les Fades), Das Liebesverbot (La Prohibició d’estimar) i Rienzi. Pobres elles, abandonades a la dissort amb un pare que va renegar d’elles (lleig, molt lleig) i tan sols programades o gravades en comptadíssimes ocasions, més com a rareses del seu autor que no pas pels mèrits de la música que contenen.
Costa intuir que darrera aquestes partitures hi hagi el creador del Tristan o del Parsifal i més aviat sembla que siguin obres perdudes del opus de Webber o Marschner.
Classificat com a: DISCS & DVD'S, Opera | Etiquetes: Bayreuth, Der Fliegende Holländer, Die Meistersinger von Nürnberg, Lohengrin, Richard Wagner, Tannhäuser, Tristan und Isolde
La DECCA ha tret a un preu realment atractiu una caixa d’aquelles que recopilen totes, o quasi, les òperes que en algun moment o altre han passat per les nostres mans o hem escoltat i que sense ser les versions referencials de cada títol, tenen el interès de ser totes gravades en directa al festival de Bayreuth, amb unes condicions tècniques excel·lents i uns resultats artístics més discutibles.
Me’l vaig mirar del dret i l’inrevés i vaig decidir no fer la despesa, tot i que el cor i les mans se mi anaven, sabent que no aportarien gaire cosa a tota la pila d’excel·lents i referencials versions que corren per casa i el disc dur.
A finals de maig cada any s’acostuma a celebrar que fa anys que vaig néixer i ves per on, la fantàstica caixa va aparèixer embolicada amb paper de regal, que vaig obrir amb fruïció som si fos un nen el dia 6 de gener.
La caixa conté les 10 òperes “oficials” que es representen a Bayreuth, sense els texts i un llibret de 132 pàgines, amb la sinopsis, els repartiments i els tracks de cadascú dels discs.
En contra del que jo creia, de les 10 òperes, tant sols en tenia una repetida (Die Walküre) totes les altres o les havia tingut en LP o mai, tot i que tret dels Meistersinger, les coneixia totes.
Durant el mes de juny i el que portem de juliol he anat escoltant al cotxe (sempre tornant de la feina) aquestes versions. D’alguna d’elles he fet una segona escoltada a casa, amb més deteniment i en qualsevol cas en totes he trobat motius i moments de calfreds a l’espinada o directament genuflexions (que al cotxe tenen molt mèrit)
Avui us presento la primera tanda i abans de la inauguració del festival d’aquest any faré el resum de la resta. Els no wagnerians no podran entendre aquesta immersió, però creieu-me quan us dic que cada cop que escolto Wagner, la resta em sembla poca cosa.
Comencem doncs?
Classificat com a: zarzuela | Etiquetes: Òpera Còmica de Barcelona, Ferran Campabadal, Josep Jarque, Marta Valero, Música Clásica, Ruperto Chapí, Viviana Salisi
Del 15 al 27 de juliol al Teatre Tantaranta de Barcelona es representa la sarsuela de Ruperto Chapí, Música Clásica. És una bona noticia, una gran noticia. En un teatre de Barcelona es fa sarsuela!
És clar que la formula com sempre a casa nostre, és de petit format. Res d’orquestra i grans muntatges (que aquesta obra no requereix), però tenint en compte la precarietat del gènere a Barcelona i el nivell general de les propostes que patim, aquest espectacle del Tantarantana és una agradable sorpresa al final de la temporada.
La agosarada proposta de l’Òpera Còmica de Barcelona es francament
Classificat com a: DISCS & DVD'S, Opera, cantants | Etiquetes: Ana Netrebko, Bel Canto Spectacular, Daniel Oren, Gaetano Donizetti, Gioachino Rossini, Juan Diego Flórez, Mariusz Kwecień, Patricia Ciofi, Plácido Domingo, Vincenzo Bellini
La Mei va parlar en el seu bloc de la gravació d’aquest disc. Avui un amic llunyà m’ha fet un regal per la xarxa (jo que sóc tan crític amb els nous mètodes de comercialitzar la música hauré d’admetre l’eficàcia del nou model), el nou disc de Juan Diego Flórez anomenat Bel Canto Spectacular, on el tenor peruà canta 5 àries i 5 duets de Donizetti, Rossini, Bellini, acompanyat per l’orquestra i el cor de la Comunitat Valenciana, sota la direcció de Daniel Oren. El disc es va gravar a València l’any passat. 76′50″ de bel canto, no sempre, ni tan sols espectacular.
Pel que fa al repertori no s’han trencat el cap
El proper 9 de setembre s’estrenarà al Teatre Victòria de Barcelona, la versió castellana de Spamalot, el musical de John Du Prez i Eric Idle, és a dir els Monty Python, que cada nit fa petar de riure als espectadors de Broadway i el West End i que va guanyar 3 premi Tony (millor musical, millor actriu de musical i millor direcció) de les 14 nominacions que va tenir en l’edició del 2005.
Spamalot està basada en la pel·lícula dels Monty Python, Els Cavallers de la Taula Quadrada, paròdia de Camelot, els cavallers del Rei Artur i la recerca del Sant Grial. Però aquest material tant meravellosament tractat en el Camelot de Lerner & Loewe i del que ja n’he parlat al bloc, en mans del grup més irreverent, sarcàstic i hilarant esdevé una divertidíssima paròdia que ha meravellat al avorrit panorama del teatre musical.
Classificat com a: cantants, jazz | Etiquetes: Bobby McFerrin, Thomas Quasthoff
Aquest matí l’amiga Elvira, que alguns coneixereu per les seves escasses (cal dir-ho tot) intervencions al bloc i per ser la mare de la Infernemlandaire més petita (la Irene), m’ha enviat un youtube.
L’Elvira m’envia molts dies coses. Son petits regals, articles sobre música, les impagables contres de La Vanguardia, mp3 per sucar-hi pa i avui aquest Youtube que fins que no he arribat a casa no he pogut escoltar. A l’oficina no tinc tarja d’àudio i avui encara que l’hagués tingut no ho hagués pogut escoltar, vaig una mica col·lapsat.
Quan he arribat a casa i m’he posat davant del teclat per baixar el correu, veure el que s’ha comentat al bloc, és a dir el ritual diari abans de començar a preparar el post, m’he vist el vídeo que ens ha regalat l’Elvira.
Classificat com a: Opera, cantants | Etiquetes: Dido and Aeneas, Janet Baker
Avui necessito la serenitat de Purcell i la Baker per passar el dia.
La Baker amb la veu càlida i expressiva donant sentit intens a cadascuna de les notes d’una de les àries més colpidores i belles que mai s’hagin escrit.
Classificat com a: CIUTATS, cantants | Etiquetes: Amadeu do Vale, José Galhardo, Lisboa, Lisboa Antiga, Maria José Melo, Raul Ferrão
Fa dos anys per aquestes dates estava treballant a Lisboa. Tota una experiència.
Ja la coneixia d’uns quants anys enrere, quan hi varem anat durant el mes d’agost i em va agradar força, per bé que vaig haver de fer un cert esforç per habituar-me.
Treballar durant tres mesos a Lisboa va ser tota una experiència, professionalment molt enriquidora, però sobretot per descobrir una ciutat que de mica en mica et va atrapant i que acabes enyorant.
Cal dir que la Expo li va anar molt bé per tal d’endreçar-la i obrir-la una mica a la modernitat. Però a Lisboa encara hi queda molt de la ciutat antiga, que es mira amb certa distància i de reüll, les botigues de disseny i els restaurants que no tenen el bacallà com a plat estel·lar.
Classificat com a: Opera, cantants | Etiquetes: Aida, Giuseppe Verdi, Grace Bumbry
Avui us proposo un experimentat, una raresa, un caprici de diva.
Grace Bumbry, la gran cantant americana, nascuda a St. Louis (Missouri) en el si d’una família molt humil, va se la primera estudiant negra a graduar-se a l’escola Charles Summer High School.
Quan tenia 17 anys va guanyar un concurs radiofònic cantant el “O Don Fatale” del Don Carlo, òpera que li va reportar sempre grans satisfaccions i l’entrada al grans teatres.
El premi consistia en una beca per estudiar a la Universitat local, però les lleis segregacionistes no
Classificat com a: MUSICALS, cantants | Etiquetes: Kurt Weill, Nina Stemme, Antonio Pappano, Bertolt Brecht, Surabaya Johnny
El 6 de febrer de l’any 2007 la Nina Stemme ens va fer un recital al Liceu d’aquells que deixen un record inoblidable.
La Stemme va estar acompanyada al piano ni més ni menys per uns dels directors d’orquestra que més m’agraden, Antonio Pappano, el director musical de la ROH Covent Garden de Londres i antic mestre assistent del Liceu. L’acompanyament de Pappano va ser en tot moment modèlic, prenent el protagonisme necessari per fer el suport a la veu, però mai volen ser més que ella.
A la primera part la Stemme ens va cantar 6 cançons de Edvard Grieg i els Wessendonck-Lieder. A la segona, amb un teatre absolutament entregat va cantar, cinc cançons de Jan Sibelius i 6 cançons de Rakhmáninov.
L’emociona’t públic li va demanar més i ella va oferir tres bisos, una cançó de Sibelius, el Surabaya Johny més dramàtic que he escoltat jo mai i el t’estimo de Edvard Grieg. (més…)
Classificat com a: Opera, compositors | Etiquetes: Andrezej Hiolski, Halka, Paria, Stanislaw Moniuszko, Straszny Dwór, Teresa Zylis-Gara
El compositor polonès nascut a Ubiel el 5 de maig de 1819 i que va morir a Varsòvia el 5 de juny de 1872, Stanislaw Moniuszko, no és molt poc conegut a casa nostre, sempre encaparrats en no moure’ns del repertori més aviat tradicional.
És el operista per excel•lència de Polònia i després de Chopin, és el músic més estimat. (més…)
