Comentaris a: Música Clásica de Chapí al Tantarantana

Per: olympia

olympia — Tue, 22 Jul 2008 02:25:02 +0000

Ximo,
Gràcies per entendre’m. He estat molt impulsiva.Tens raó: Si venen de Madrid a fer un Rey Lear que hauria volgut veure i no vaig trobar entrades, també estaria ver fer que es fessin bones sarsueles muntades comme il faut.
La sardana de plaça em mereix molt repecte però jo em referia, no a la balladora que fa vibrar els aplecs i les festes, sinó la que m’he permés descriure com un petit poema simfònic. La podries ballar però si només l’escoltes gaudiràs tant o més. Parlo de El cavaller enamorat, Juny, Aimada Joaquima, Remebrança, Continuïtat…tímides joies que m’arriben al cor i em fan somiar en un simfonisme català que el sistema no potencia.
Et prometo que no porto ni un glop d’Aromes de Montserrat.
Ximo: Ets un amor. I punt.

Per: ximo

ximo — Mon, 21 Jul 2008 23:54:55 +0000

Hola Olympia. Si ho dic.
Les sardanes, que m’agraden moltíssim les puc escoltar a les places, davant de la catedral o a la plaça Sant Jaume i no saps la pena que em fa veure que cada cop hi ha menys colles i cada cop els sardanistes tenen més edat.
El so de la cobla t’ho pots ben creure, és una cosa que porto molt endins. Però el problema de la sardana és un altre i potser un dia m’hauré d’animar a dir-hi la meva.
Jo crec que és la gent la que no respon a la sardana, en canvi a la sarsuela, cada vegada que es presenta amb cara i ulls hi ha uns plens històrics.
La teva reacció no l’acabo d’entendre, t’ho dic sincerament, ningú ha fet un judici sobre la sardana o la música per a cobla, com diria en Pujol, Això no toca.
No en tinguis cap dubte que ho tocarem, entre d’altres coses perquè si hi ha una cosa que associo al estiu, és una tenora enfilant per les places i carrers de Catalunya.
No acabo d’entendre que et queixis quan és sarsuela i no quan al Teatre Nacional inviten a la magnífica Compañia Nacional de Teatro. Doncs jo demano el mateix, que invitin a la Compañia del Teatr de la Zarzuela.
Malauradament la cultureta popular s’esgota amb els castells, que con que tenen un cert risc, es ven molt bé.
Uff! paro perquè ara no pararia.
Et prometo que en parlarem, d’acord?
Et torno uns quants petons dels que m’has donat i és clar, de debò també. MUUUUUAG!

Per: olympia

olympia — Mon, 21 Jul 2008 22:22:22 +0000

Ximo,
Dius que no es recolza la sarsuerla perquè és espanyola…i què passa amb les sardanes? Amb les bones, eh? Jo no sé si a tu t’agraden però jo en conec un munt -el meu pare era un gran aficionat -i ni les toquen ni les enregistren, ni na! Jo maateix me les haig d’entonar i ofergar-me amb els solos de tenora. Parlo de la sardana muscial, la que presenta un breu poema simfònic…que passa? És xabacana? Fa cultureta?
Perdona però, de vegades, jo tambè necessito dir que hi ha coses que clamen al cel, sarsueles o sardanes.
Molts petons i de debó.

Per: Isolda

Isolda — Mon, 21 Jul 2008 09:01:07 +0000

Voldria felicitar a la pianista Viviana Salisi, acompanyant als cantants, sempre observant el qué passava dalt de l’escenari sense perdre nota…

Per: Isolda

Isolda — Mon, 21 Jul 2008 08:51:24 +0000

Un espectacle bonic, inginyós on els cantants-artistes van fer gaudir al públic assistent amb la seva interpretació i la música maravellosa de Ruperto Chapí. Llàstima que les institucions no recolzin aquest génere.

Per: Mei

Mei — Mon, 21 Jul 2008 02:16:52 +0000

Quina llàstima que l’única manera de veure sarsuela a Barcelona sigui així…

Aquest passat maig vaig poder veure una estupenda Leyenda del beso al Teatro de la Zarzuela… Ningú s’atreveix a portar-la a Barcelona?

El cert és que el musical saxó és vist com més comercial pels promotors… Encara que ja vam veure com va acabar Boscos endins de Dagoll Dagom…

Per: colbran

colbran — Sun, 20 Jul 2008 23:50:57 +0000

La experiencia de la tarde de ayer ha sido agradabilísima y da mucha pena pensar en la cantidad de zarzuelas que se están muriendo de asco porque nadie las actualiza y representa.

Chapí junto con Barbieri son los dos compositores de zarzuela más importantes del siglo XIX y probablemente de todos los tiempos. Ambos tienen una producción extensa y de grandísima calidad, siendo para mi gusto “La bruja” (ópera cómica de Chapí) y “El barberillo de Lavapiés” (zarzuela grande de Barbieri) las dos obras que prefiero de los aproximadamente 200 títulos que conozco, vinculados al repertorio zarzuelero. Claro que este número comparado con las 10.000 zarzuelas registradas en la Sociedad General de Autores, es poca cosa.

Afortunadamente hoy hemos podido escuchar páginas de “Las hijas del Zebedeo” y “La Czarina” (según dicen los estudiosos una de sus mejores obras) intercaladas en los seis números musicales de “Música clásica”, con lo cual me he sentido muy satisfecho pues pensaba que nunca escucharía un fragmento de “La Czarina”. “Las hijas del Zebedeo” es algo más asequible.

Bravo por la experiencia y ojalá no sea la última.

Per: ximo

ximo — Sun, 20 Jul 2008 22:58:52 +0000

Benvinguts Artur i Viviana! Això de que els responsables del espectacle que acabo de postejar em comentin, és una novetat i sobretot un honor.
No puc dir més del que ja he dit, sort que m’ha agradat
Ànims i endavant

Per: artur

artur — Sun, 20 Jul 2008 22:39:50 +0000

Gràcies Ximo! Ens ha agradat i animat molt el teu comentari.
La veritat és que anar “contra corrent”, com dius tu, de vegades no és gens fàcil. Defensar un repertori aparentment intrascendent que busca sobretot fer oblidar les seves preocupacions a la gent que ve al teatre, no sempre és ben rebut pels defensors del “gran” repertori, de les obres que plantegen “grans” interrogants o que busquen “sacsejar” el públic…quants Dons Tadeos encarcarats i cegats per la seva pròpia visió de l’art hi ha al nostre voltant! I quants melòmans amb una Paca al seu interior esperen impacientment una mica més d’alegria i frescor en les programacions!
Tant de bo molts teatres seguissin l’exemple del Tantarantana i confiessin en iniciatives com la nostra, que vol normalitzar la presència d’un gènere que mai no hauria d’haver desaparegut dels nostres escenaris.
Felicitats pel teu blog, punt de referència obligat de tots els amants de la lírica!
Una abraçada
Artur i Viviana